Institució anacrònica

Llegit en castellà, català, basc i gallec pels portaveus parlamentaris d’ERC, Gabriel Rufián; JxCat, Laura Borràs; EH Bildu, Oskar Matute; la CUP, Mireia Vehí, i el BNG, Néstor Rego, el text afirma que la majoria de la ciutadania de Catalunya, el País Basc i Galícia rebutja la monarquia espanyola com a “institució anacrònica hereva del franquisme” i sustentada “en l’objectiu de mantenir i imposar la unitat d’Espanya”. Sota el títol de “No tenim rei. Democràcia, llibertat i repúbliques”, el manifest considera que, en nom d’aquesta unitat, es neguen els “drets civils, polítics i nacionals” de Catalunya, el País Basc i Galícia.

Ni interlocutor ni polític

Les formacions signants no reconeixen Felip VI com a “interlocutor vàlid” ni com a responsable de “cap funció política” i l’acusen d’imposar “projectes i valors antidemocràtics”, com consideren que va demostrar amb el seu “discurs autoritari” del 3 d’octubre del 2017, en què el monarca va justificar implícitament les càrregues policials que havien causat mil ferits entre els ciutadans dos dies abans, a més de justificar la intervenció política de l’autogovern i la repressió judicial contra els líders independentistes catalans que es desencadenaria posteriorment.

En darrer terme, les cinc forces signants afirmen que el rei i la monarquia “han de deixar d’exercir la seva tutela sobre la ciutadana i sobre els governs i parlaments que emanen de la voluntat popular” i consideren que la democràcia només serà real “des de la ruptura amb l’herència, les bases i els valors que representen el rei i la seva figura”.

El discurs bel·ligerant del monarca contra l’independentisme l’octubre del 2017 –que només va defensar la posició dels poders de l’Estat obviant tota crida al diàleg polític– contrastava amb un parlament que ahir feia una crida a la reconciliació i a entendre’s per mitjà de pactes.

De víctimes i culpables

La tardor de fa tres anys, Felip VI va legitimar la policia, els tribunals i el govern espanyols en les seves actuacions per “assegurar l’ordre constitucional” i va acusar el govern català de “trencar” l’estat de dret i “soscavar l’harmonia i la convivència”.

A més d’assenyalar culpables també assenyalava com a víctimes els catalans constitucionalistes. Mentre que als catalans independentistes només els oferia “el respecte a la llei” com a espai de “concòrdia i trobada” amb la resta de l’Estat però cap diàleg ni pacte, als catalans unionistes els prometia que “no estan sols ni ho estaran” i els garantia absolutament que es defensaria “la seva llibertat i els seus drets”. Aquell dia, per acabar el discurs, el rei comprometia la corona no només amb la unitat, sinó amb “la permanència d’Espanya”.

Aleshores aquelles paraules van ser censurades també per Pablo Iglesias, líder d’Unides Podem, una formació que també havia mostrat una bandera republicana durant el discurs reial d’inici de la legislatura del 2016. Ahir, ja com a membres del govern de coalició, els ministres d’Unides Podem van aplaudir el discurs del rei tot i que no ho van fer els diputats.

A tothom i per a tothom

Un discurs als antípodes del de fa tres anys en to i contingut. Ahir Felip VI va reivindicar que “Espanya ha de ser de tothom i per a tothom” i que “no pot ser dels uns contra els altres”, a més de fer una crida a la concòrdia, la “reconciliació” i l’entesa tot emulant l’esperit de la Transició. El rei demanava ahir que es recuperés aquest esperit de diàleg polític entre les forces per superar “divisions, enfrontaments i imposicions” com, segons ell, es va assolir fa quaranta anys amb la recuperació democràtica.

El rei defensava ahir que el pacte constitucional va néixer del diàleg i de l’acord. Tenint en compte la major diversitat de grups a la cambra i la major dificultat d’assolir majories estables, Felip VI va instar els partits a buscar “l’acord” com a “essència” del règim parlamentari junt amb el control del govern a càrrec de l’oposició. La presidenta del Congrés, la socialista catalana Meritxell Batet, va defensar la monarquia per haver sabut mantenir “sense excepció”, segons ella, la seva posició institucional i va legitimar el rei com a cap d’estat, també segons ella, “per voluntat democràtica de la ciutadania”.

La crida de Batet

A més, Batet va considerar que la monarquia s’enforteix i no es debilita amb la crítica i la discrepància “expressades respectuosament i raonadament”. Però Batet també va defensar una interpretació actual de la Constitució “mirant cap al futur” per abordar “els seus objectius pendents i enriquir-la amb nous consensos propis del nostre temps”.

Amb vista a la legislatura, la presidenta del Congrés va demanar “generositat” a totes les forces polítiques perquè considera necessari “més que mai restablir consensos polítics, socials i territorials” tot advertint que això només serà possible “des del reconeixement de l’altre i de la seva consideració”.