Moral de victòria. És el títol que havia escollit Carles Mundó (Vic, 1976) per a un llibre que, a insistència de l’editorial, ha escrit “per deixar testimoni” i a mode d’una crònica periodística, del judici de l’1-O. L’editor, però, amb bon ull, i amb perspectiva de publicació després de la sentència, va considerar més pertinent El referèndum inevitable (Pòrtic, 2019) . L’anècdota la va revelar Mundó ahir al vespre en la seva presentació a Girona, al saló de descans del Teatre Municipal, però serveix per resumir el missatge en positiu d’un llibre que vol destacar el camí recorregut. “No hi ha ni una sola evidència, malgrat les dificultats, que no ens en puguem sortir”, va assenyalar. I ho va subratllar amb una metàfora alpinista. “Cal pujar a l’Everest, fer el cim, però també baixar-ne.” Amb aquesta visió realista, Mundó recorda que en el context de la Catalunya política actual, sobre la qual reflexiona en la part final, i davant d’una “cruïlla, s’ha d’escollir la solució més útil, no la que ens farà més valents”.

La falta de distància el feia reticent a l’hora d’escriure, perquè recorda que “falta perspectiva històrica” per escriure sobre un procés i un judici, de l’inici del qual, d’aquí a una setmana, el 12 de febrer, se’n complirà un any. D’aquest relat “vivencial” del judici i de la presó, Mundó en va voler destacar els 32 dies que va tenir de company de cel·la Oriol Junqueras, però també l’esforç en l’escriptura sense posar-hi “les vísceres”. La diputada d’Esquerra al Congrés, i germana de l’exconsellera presa, Montse Bassa, va recordar precisament la ironia de Mundó en els dinars compartits a Madrid durant els mesos de judici, que ha traslladat al llibre. Bassa va insistir en “l’anar per feina” que aporta El referèndum inevitable. “No em sento còmode en la política si es basa en retrets; sí, quan fa propostes”, va assenyalar Bassa, tot fent memòria de la seva lluita política nascuda en la mobilització al carrer. Per la seva banda, el regidor republicà a l’Ajuntament de Girona Quim Ayats va destacar “la recepta” que fa Mundó d’una “República no excloent”.

De l’extensa bibliografia sobre el procés, uns 700 llibres, segons els càlculs de Quim Nadal, el llibre de Mundó serà un dels que perdurarà per la seva honestedat, segons l’historiador i expolític, que va insistir en la triple condició “d’acusat, advocat i polític de l’autor. “És un llibre d’una indignació “madura i amable; et fa pujar la sang de la indignació però no et fa saltar la mala bava”, va precisar. Per Nadal, Mundó, al llibre, demostra que “no hi ha contradicció entre propostes plausibles i possibles i una indignació radical”. De propostes plausibles, Nadal va mencionar l’haver fet “del bon govern una eina, encara que sembli una eina autonomista” i l’haver aconseguit tenir pressupost, perquè, va dir Nadal: “No tenir-ne és un desastre.” I encara més realisme quan Mundó, i en relació amb el títol final, va insistir que l’Estat convocarà el referèndum “quan no tingui cap altre remei” i sigui “l’opció menys dolenta”.