Complementar la pensió té uns quants riscos
La preocupació per complementar les pensions, si en el futur perden valor, fa emergir productes com la hipoteca inversa i la renda vitalícia, que presenten riscos
La reflexió, o més ben dit, preocupació, pel futur de les pensions, ha dut en els darrers temps a plantejar noves eines, més enllà del clàssic pla de pensions, per complementar la prestació, i aquí apareixen noves figures com ara la hipoteca inversa o la renda vitalícia.
Sobre la hipoteca inversa, un producte en què el client s’ofereix a hipotecar el seu habitatge perquè el banc li pagui una quota fins que es mori, el Banc d’Espanya l’ha volguda presentar, tot prevenint les dificultats futures per mantenir les quantitats actuals de les prestacions, com una via interessant d’ingressos extra perquè el jubilat pugui mantenir el seu nivell de vida i, eventualment, afrontar problemes de salut o necessitats assistencials sobrevinguts. De retruc, pot servir per fer revifar el negoci de crèdit hipotecari, si bé a llarg termini.
Tanmateix, els bancs semblen reticents a estimular un producte que, d’altra banda, tampoc il·lusiona entre els estalviadors. Com diu un expert en solucions financeres de Banc Sabadell, “la hipoteca inversa no té acceptació, perquè la gent té massa estima al seu habitatge, i no vol preveure escenaris en què perd l’habitatge a canvi d’una renda que possiblement no consideraran prou generosa”. A més, “el deute que es deixa als hereus és molt elevat: per rebre el llegat han de pagar al banc l’import que va pagar a la persona morta més els interessos generats.” Val a dir que, segons remarquen des de Banc Sabadell, estem parlant d’una qüestió amb implicacions antropològiques, ja que en mercats com la Gran Bretanya, “on l’habitatge no té un component emocional, sí que s’ha entès la necessitat de cercar per aquesta via un complement a la pensió o per reformar la casa o adaptar-la als seus problemes de mobilitat sobrevinguts.” A banda del Regne Unit, on el 2018 es van contractar 48.000 hipoteques inverses, el producte presenta un cert recorregut a Irlanda, Itàlia, Suècia i Polònia. A Europa funciona una modalitat, la nua propietat, en què el propietari ven la casa a canvi de seguir vivint-hi en règim d’usdefruit fins que es mor.
No és negoci.
Miquel Riera, de la plataforma d’anàlisi de productes financers helpmycash.com, considera que de mercat per a aquest tipus de producte, objectivament, n’hi ha: “Molts pensionistes tenen un pis en propietat i voldrien complementar la seva pensió, el que passa és que no són tants els bancs que volen assumir el risc, ja que el que necessiten són solucions a curt termini, tot i que s’ho podrien plantejar, per cercar rendibilitats en aquest entorn de tipus d’interès baix.” De moment, només, tímidament, bancs com Santander i Bankinter han anunciat que podrien tornar a incloure el producte en el seu catàleg, i d’altres, com l’asseguradora CASER, han triat per a la intermediació del producte un banc portuguès. Per la banda de l’estalviador, cal ser curós amb la complexitat del producte: “Hi pot haver lletra petita, que la hipoteca sigui només vàlida fins que compleixis una determinada edat.” No és d’estranyar que als EUA, l’estat s’ofereixi a garantir aquestes operacions, si es compleixen un seguit de requisits. Un producte en què cal sospesar que pesa més en la balança, si els avantatges o els inconvenients, com expressa Maica López, del comparador financer Credimarket.com. Pel que fa als pros “serien que és un complement dels ingressos, que es pot disposar dels diners de la manera que es vulgui triar, en un sol pagament o en mensualitats, i que es pot seguir vivint a l’habitatge”. A l’altra banda de la balança, “hi ha el fet que aquest producte només està destinat a un perfil de persones que han de complir requisits com que l’habitatge sigui la residència habitual o estigui situada en nuclis urbans, amb la demanda d’un import de valoració mínim i que l’oferta d’aquest producte és molta.”
Pel que fa a les rendes vitalícies, ens trobem amb un producte que comença a bastir una veta de mercat: s’estima que, a tot l’Estat, els tenidors d’aquests productes són més de 2 milions de persones i que el valor de les inversions realitzades supera els 86.000 milions d’euros. En la renda vitalícia, es transforma una part dels estalvis en un ingrés mensual per a tota la vida mitjançant una assegurança. Cal fer avinent que és un producte vinculat a un índex fix que ofereix una rendibilitat fixa, si bé n’hi ha alguns que van referenciats a bons i accions i, per tant, el seu rendiment va lligat a la cotització i a l’evolució del producte al qual va lligat. A més, si la persona vol rescatar els diners, pateix penalitzacions per part del banc, amb la pèrdua de totes les deduccions fiscals que s’haurien obtingut. Com comenta Isabel Pons, portaveu d’AICEC-ADICAE, “la gent pensa que quan vulgui recuperar els diners, podrà disposar de la totalitat i no és així, aquests diners s’han anat invertint”. Aquests productes fixen finestres de liquiditat, i si es vol recuperar els diners als deu anys, només se’n podrà recuperar el 90%; als vint anys, el 95%, i així progressivament. Un altre desavantatge que cal considerar és que “és una assegurança, regulada per la Direcció General d’Assegurances, amb un altre risc, ja que no està sota la cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que sí que protegeix comptes corrents, comptes d’estalvi i dipòsits a termini fix”. Isabel Pons creu que per a la gent gran, millor que una renda vitalícia, que al capdavall és un producte a prima única per a persones que hi poden destinar una gran quantitat de diners, és “la imposició a termini fix, que no ofereix risc, en què el banc, a canvi del manteniment de certs recursos monetaris immobilitzats durant un període determinat, reporta una rendibilitat financera fixa.”
Sobre la hipoteca inversa, Isabel Pons alerta que “hi ha el perill que l’ofereixin amb un contacte privat entitats que no estan regulades, empreses o particulars”. I no oblida la responsabilitat que recau sobre els hereus, que “han de decidir si rescaten, tornant el total de la pensió més els interessos, o no. No es estrany que el Banc d’Espanya hagi fet una recomanació en el sentit que es tinguin molt en compte els hereus abans de vendre un producte d’aquesta mena.”
Però... surten realment a compte?
Posem per cas una persona de 65 anys que és propietària d’un habitatge que val 300.000 euros. Si contracta una hipoteca inversa, li donaran 100.000 euros, amb un 4% anual d’interès. Al cap de quinze anys, en el supòsit que el propietari hagi mort, els seus hereus haurien d’afrontar el pagament de 173.000 euros per aconseguir l’immoble.
Pel que fa a la renda vitalícia, presenta un aspecte de dipòsit garantit sense ser-ho. La realitat és que els diners provinents de la nostra aportació inicial no queden sota mera custòdia de l’entitat sinó que aquesta els fa servir per invertir en actius de deute i, de manera molt habitual, en deute públic i deute sobirà, principalment. És a dir, els nostres diners passen a estar invertits en aquests altres productes i la garantia de les nostres imposicions és el valor de mercat de la inversió realitzada per l’entitat. Ara estem en tipus baixos, amb rendibilitats anuals entre el 0,5% i l’1,5%, però si el preu del diner puja, i l’estalviador vol anar de la renda vitalícia, amb rendibilitat baixa, a nous productes més atractius per al seu rendiment, es pot trobar que el valor de mercat de la seva inversió ha caigut força, com passa amb l’actiu en deute quan pugen els tipus.