0
Opinió
Consultor i autor dels llibres ‘L’empresari proactiu’ i ‘creix i prospera’ - 9 febrer 2020 2.00 h

Jugar amb els grans té unes normes especials

Com a empresa, pots triar créixer o no créixer, però, en cas que triïs el primer, és imprescindible que juguis amb els grans i que miris quines normes hauràs de seguir per jugar amb ells
- Consultor i autor dels llibres ‘L’empresari proactiu’ i ‘creix i prospera’

A la meva escola de primària érem pocs alumnes i, concretament, a la meva classe, érem pocs nens amb ganes de jugar a futbol (només set), per això, a l’hora del pati, havíem de compartir partit amb altres classes. Sovint els que necessitaven més nens eren els grans, i per això els demanàvem jugar amb ells. Això implicava seguir (o deixar de seguir) certes normes que, quan jugàvem sols o amb els petits eren cabdals (com no xutar fort des de dins de l’àrea: els famosos canyardos). A més, jugar amb els grans tenia més riscos, ja que eren més forts, entraven més fort i xiulaven menys faltes, i això sovint acabava en plors quan, vist en perspectiva, eren del tot absurds, tenint en compte que havíem triat jugar amb els més grans i, per tant, seguir les seves normes. De la mateixa manera, en molts patis d’escola, els més petits tenen normes més laxes en jocs com el fet i amagar, en què se’ls considera “de sucre” i se’ls permet fer coses que els grans no poden fer.

Com a empresa, pots triar créixer o no créixer, però en cas que triïs el primer, és imprescindible que juguis amb els grans i que miris quines normes hauràs de seguir per jugar amb ells.

És a dir, si una empresa que factura 2 milions d’euros té com a objectiu convertir-se en una empresa de 10 milions d’euros, ha d’estar pensant i fent allò que fan les empreses d’aquesta mida. Això significa fer-se determinades preguntes relacionades amb una de general: què estan fent les empreses més grans? Cal analitzar quatre grans preguntes: com estan organitzades? Quins mercats persegueixen? Quins canvis promouen? o com utilitzen la seva informació?

Aquestes són quatre simples preguntes que, ben respostes, ens permetran fer passes en el sentit adequat: adaptar la capacitat a la nostra estratègia de creixement.

Com estan organitzades?

No és el mateix una empresa que acaba de néixer a través d’un autònom que factura 100.000 euros, que un negoci ja consolidat amb més de 100 treballadors i 100 milions d’euros de facturació. L’organització d’una empresa va des de com està dirigida fins a com està organitzada, i és per això que cal que mirem aquelles empreses a les quals ens volem assemblar i ens fem les preguntes següents:

· Qui n’és el propietari?

· Qui la dirigeix?

· Quin equip executiu té?

· Quin equip productiu té?

· Com treballen?

Quins mercats persegueixen?

Una empresa no és només una organització amb gent i processos, sinó que, com hem vist, és una estratègia basada en un client ideal al qual resolem quelcom a través del nostre producte o servei. Per tant, si volem créixer, serà important que mirem per què aposten els nostres competidors, no tant per copiar-los, sinó per veure què més podem fer i com podem anar més enllà. Per simplificar-ho, ens demanaríem coses com:

· Qui són els seus clients?

· On venen?

· A través de quins canals?

· Quins productes i serveis ofereixen?

· Quina és l’experiència de compra amb ells?

Quins canvis promouen?

Mirar els grans no és només qüestió de veure què fan avui en dia, sinó també de veure cap a on volen anar en el futur, i com que és complicat tenir accés a la seva estratègia, el millor que podem fer per aprendre’n és observar quins són els canvis que promouen a la seva empresa i en el sector, a través de les preguntes següents:

· En quines organitzacions participen?

· Per què advoquen en les seves aparicions públiques?

· Per quines tecnologies aposten?

· En quins espais treballen?

· Quina maquinària utilitzen?

· Com dirigeixen el seu talent?

Com utilitzen la seva informació?

Per acabar, ja he dit abans que el recurs més valuós (i menys utilitzat) que té l’empresa és la informació i, per tant, si volem créixer, cal que ens convertim en mestres en aquest àmbit, per fer que sigui efectiu allò que aprenguem de la nostra empresa a l’hora de prendre decisions. En el capítol següent en parlarem abastament, però ara és important que ens preguntem coses com:

· Quina informació segueixen?

· Cada quant?

· Com la utilitzen?

· Com gestionen les seves finances? S’endeuten? Tenen tresoreria sobrant?

I, un cop sabem què fan les grans, ja podrem començar a invertir a ampliar la nostra capacitat (i mentalitat) per adaptar-la a la nostra estratègia de creixement. Com? Si no inverteixes, no guanyes.

La clau del creixement està en la capacitat de reconèixer i distingir les inversions de les depeses, perquè, d’aquesta manera, l’empresa pugui dedicar els seus recursos a allò que la fa créixer: les inversions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a