Un testimoni clau per al fiscal i l’acusació particular en el judici contra dos guàrdies urbans (Rosa Peral i Albert López) acusats de matar un altre guàrdia, per l’assassinat d’un altre agent (Pedro Rodríguez), Antonia, l’actual parella de l’exmarit de l’acusada, va quedar silenciada per ordre del magistrat president del tribunal, Enrique Rovira del Canto, que va prohibir taxativament al jurat que tingués en compte cap de les paraules pronunciades per la dona, com a testimoni de referència del que li havia explicat la filla gran de l’acusada. El que va afirmar en la instrucció: que la nena de 6 anys li havia explicat que havia vist que el Titi (la víctima, Pedro Rodríguez) anava com un robot acompanyat de la seva mare, Rosa Peral, que després de deixar el Pedro es va eixugar amb la mà sang que tenia a la cara. I que abans havia vist com el Pedro, que també va anomenar “el tonto del bote”, havia agafat pel coll la Rosa. Això és el que l’Antonia volia explicar responent preguntes del fiscal, Fèlix Rovira, quan Rovira del Canto, catedràtic de dret penal que tenia alumnes a la sala, va tallar l’interrogatori per alliçonar fiscal, advocats, jurat i alumnes sobre el fet que els testimonis de referència (com era el cas de l’Antonia) no poden ser admesos si hi ha la possibilitat d’obtenir el testimoni original, encara que es tracti d’un menor, la declaració de la qual podia haver-se fet com una prova preconstituïda per evitar citar-la al judici. El fiscal va provar de reincorporar el testimoni de la madrastra de les filles de Rosa Peral explicant que ja havien provat d’obtenir la declaració de la nena però que aquesta, a través del tutor legal que li havien assignat, es va acollir a la dispensa de l’article 416 de la llei d’enjudiciament criminal que permet no declarar contra parents. En aquest cas, la declaració de la nena perjudicava la seva mare. Fiscal, l’acusació particular (Juan Carlos Zayas) i la defensa de l’acusat Albert López (José Luis Bravo) van formular queixes per la retirada sobtada del testimoni de referència al·legant que els deixava en indefensió i sense capacitat de reacció per aportar la informació per una altra via, mentre que a la defensa de Peral (Olga Arderiu) ja li va estar bé eliminar un testimoni que assenyalava la guàrdia urbana com a autora del crim, quan ella sempre ha dit que només va ajudar Albert López a desfer-se del cos. El magistrat va ser implacable i només va permetre que interroguessin la testimoni sobre el que havia vist o percebut, res del que li havien dit. Els interrogadors van intentar recuperar el testimoni demanant-li si podia reproduir els gestos que havia vist fer a la nena. I l’Antonia, que declarava per videoconferència des d’una altra sala, va fer gestos amb els braços com si li pengessin i també es va passar el revers de la mà per la cara. “Com si s’eixugués la sang”, va provar de dir. Paraules, no, només gestos. Va remarcar el magistrat tornant a advertir el jurat que no tinguessin en compte el que havia pronunciat la testimoni.

En la sessió d’ahir també va declarar el Rubén, el mosso exmarit de Rosa Peral, que en un primer moment també va ser considerat sospitós per les relacions tibants que mantenia amb el Pedro, l’home que convivia amb les seves filles i la seva exdona, i perquè el telèfon del Pedro, abans de trobar el seu cadàver al costat del pantà de Foix, s’havia posicionat a la casa de la Bisbal del Penedès on ara habita el Rubén. Una circumstància que ara els acusadors entenen que va ser una estratègia de Peral i López, posats d’acord, per eliminar el Pedro i inculpar el Rubén d’una sola passada. Però el gran interrogant que encara plana sobre el cas, a banda d’establir el mecanisme exacte de la mort del Pedro, és el perquè van matar-lo. La defensa de López manté que Peral va reaccionar a una agressió del Pedro matant-lo i la defensa de Peral afirma que va ser una batussa entre dos homes per una dona. Fiscal i acusació mantenen que junts van planificar i executar el crim.

El tribunal ahir també va poder escoltar el testimoni de Francisco Peral, pare de la Rosa, que podia haver-se estalviat de declarar però va voler explicar que la relació entre la Rosa i el Pedro i amb ells, els pares, era “bona, bona, bona”. Sobre l’aspecte clau de per què inicialment va dir als mossos que havia saludat el Pedro el dia 2 de maig, quan aquest se suposa que ja era mort, va dir lacònic: “Em vaig equivocar.”