El 1885, diversos membres de grups catalanistes es van reunir a l’emblemàtica Casa Llotja de Mar, avui seu corporativa de la Cambra de Barcelona, per tractar dues qüestions que preocupaven l’empresariat català: un possible tractat comercial amb la Gran Bretanya i el debat del nou codi civil, que pretenia deixar fora el dret civil català. D’allí va sortir el conegut Memorial de Greuges, una de les fites d’empoderament empresarial més destacades de la història de Catalunya.

Han passat 135 anys i les mateixes parets de la Llotja tornen a escoltar la preocupació de diversos sectors empresarials, en aquest cas sobre el tracte econòmic que rep Catalunya envers l’Estat. I gran part d’aquesta inquietud rau en el fet que Catalunya no és com la resta de l’Estat. Sense entrar en debats culturals, identitaris i polítics, podem dir categòricament que la situació economicoempresarial a Catalunya dista molt de la d’Espanya.

Les xifres així ho mostren. La indústria catalana aporta a l’economia un 27% més que la de la resta de l’Estat. És a dir, a Catalunya el pes de la indústria equival a un 19% del conjunt del VAB i a Espanya, un 15%. Similar en termes d’ocupació i atur, Catalunya presenta una taxa d’ocupació del 55% al davant del 50% de la resta de l’Estat i un 11% d’atur a casa nostra, inferior al 14% del total. A més, l’economia catalana és més productiva, oberta i innovadora.

Ara bé, totes aquestes diferències positives per a l’economia catalana es negativitzen si analitzem la inversió de l’Estat a Catalunya, així com també la pressió fiscal que s’exerceix sobre el territori. Per exemple, un estudi elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra demostra que durant el període 2001-2018 el grau d’execució de la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya ha estat del 73,7%, fet que suposa que Catalunya ha estat menystinguda i que no s’han invertint els fins a 8.000 milions euros que estaven pressupostats. Per eliminar el dèficit acumulat al llarg dels anys caldria una inversió extraordinària de 45.000 milions d’euros.

Davant d’aquestes dues realitats substancialment diferents, un estat independent seria un horitzó desitjable per a molts, tot i que no podem restar en espera. Necessitem avançar i dissenyar un nou model econòmic amb perspectiva 2030-40, que ens permeti tenir a les nostres mans les competències necessàries sense temor que s’envaeixin. Un model més internacionalitzat, mediambientalment sostenible, socialment responsable i amb una economia d’alt valor afegit.

Aquest model, però, no el podem fer sols. És per això que com a Cambra demanem als empresaris l’opinió, a través de les Consultes Cambra, sobre quines són les seves principals preocupacions i la valoració sobre la situació politicoeconòmica actual, amb preguntes com si s’ha de traslladar als organismes internacionals una solució basada en el concepte “dos models econòmics, dos estats”. L’opinió és cabdal per a nosaltres, que ara som al capdavant de la Cambra, per tal de determinar amb claredat quina és la posició que hem de jugar com a institució representativa de tot el teixit empresarial de la demarcació de Barcelona.

Tal com fa 135 anys diversos empresaris es van reunir a la Casa Llotja per determinar els greuges, ara ens toca de nou, com a empresaris, prendre el pols al moment que viu el nostre país.