Catalunya ha assistit els darrers anys a una cursa d’inversions per tancar operacions en el món de la sanitat privada. Hem vist l’anunci i l’execució de fusions d’empreses, compra d’hospitals privats i centres mèdics amb capital de l’Estat espanyol i també de més enllà dels Pirineus. El cert és que Catalunya desperta interès entre els grups hospitalaris d’arreu. Cal recordar que el Principat és, després de la Comunitat de Madrid, el territori que més diners per capita gasta en sanitat privada. Aquestes injeccions de capital s’han dirigit bàsicament a Barcelona, però ara ja s’obre el camí cap a l’àrea metropolitana, i ciutats com Sabadell i Sant Cugat. La cursa es va iniciar l’any 2014, quan es va produir la fusió d’IDC Salut i Quiron Hospitales, que va donar pas a QuironSalut, controlat pel grup internacional d’origen alemany Fresenius, que disposa d’una xarxa de set hospitals privats a Catalunya. Després van venir altres operacions produïdes per grups estrangers i de la resta de l’Estat. Cal ressaltar les dutes a terme per HM Hospitales, Laboratorios Echevarne i la Clínica de Navarra, per exemple.

La pregunta és: per què es produeixen aquestes inversions amb la suposada concentració que comporta? Primer cal saber que el mercat hospitalari privat a l’Estat, excloent centres d’orde religiosa, va ser superior als 6.400 milions d’euros l’any 2017, mil milions més que el 2013.A més, el creixement anual és d’un 4%. De fet, el capital ha entrat en aquest camp perquè ha vist que el sistema sanitari públic de l’Estat està escanyat. Els inversors veuen, per tant, en la sanitat privada un gran negoci per guanyar beneficis. L’inversor veu que és un sector segur, que està al marge de la possible inestabilitat política i també el veu com un sector refugi davant de possibles incerteses internacionals. Aquesta reordenació i concentració en el món sanitari també es produeix a Europa.

El perill d’aquests moviments és que l’objectiu del món empresarial sigui només fer diners i no tant el respecte i el bon servei al client. El col·lectiu de metges també se sent desprotegit. Cal que la sanitat privada ofereixi un equilibri entre el benefici i l’atenció i que, per damunt de tot, el sistema públic funcioni adequadament.