La setmana passada es va formalitzar la signatura de l’acord que situa el salari mínim interprofessional en 950 euros -14 pagues- per a aquest 2020. L’SMI té una importància cabdal perquè constitueix el llindar social mínim de retribució del treball, que al mateix temps estableix un sòl (terra) de caràcter productiu i de mercat. La reivindicació d’un salari mínim interprofessional digne, que permeti una vida digna als treballadors i les treballadores, ha estat una reivindicació constant al llarg de la història de la UGT de Catalunya. En aquest sentit, vam ser els primers, ja el 2007, a fixar que cap salari havia d’estar per sota dels 1.000 euros, reivindicació que al llarg dels anys i a conseqüència de la forta davallada que han patit els salaris ha anat agafant més força i s’ha estès com a reivindicació per part de diversos agents. El 2019 es va produir una pujada important, de justícia, absolutament necessària, però que encara enteníem insuficient perquè no complia amb la recomanació de la Carta Social Europea, que dictamina que l’SMI ha de representar el 60% del salari mitjà d’un país, i que a l’Estat hauria de ser, actualment, de 1.166,65 euros al mes i a Catalunya, de 1.240 euros al mes. No van trigar a sorgir veus catastrofistes que auguraven una davallada de l’ocupació. L’alarmisme té més a veure amb qüestions ideològiques que no pas econòmiques. El temps ens ha donat la raó, i l’augment de l’SMI el 2019 no només no ha fet caure l’ocupació, sinó que l’ha augmentada. És evident que l’acord aconseguit per a aquest 2020 no satisfà les expectatives de la UGT, com tampoc respon als postulats de la patronal. Els consensos solen implicar lògiques cessions de les parts negociadores a partir de les seves posicions originals, que són les que possibiliten l’acord. Però creiem que és un bon acord que ha de ser posat en valor i que obre un període de negociació que ha de conduir a altres acords amb la patronal i amb el govern en matèries de gran transcendència relatives a les condicions laborals i a la regulació d’aspectes determinants per al bon funcionament del mercat laboral. Creiem que és molt positiu que, davant la crispació permanent i la desinformació interessada que pretén posar en primer pla la dreta política i mediàtica del país, el govern i els interlocutors socials, a través del diàleg social, siguem capaços de concretar les mesures del programa de govern i avançar en la construcció d’una agenda de progrés.