MERITXELL BAUTISTA
ACTIVISTA PER LA VISIBILITAT DE LA DONA EN EL SECTOR TECNOLÒGIC I COFUNDADORA DE FIBRACAT
“La desigualtat de gènere existeix perquè l’empresa privada ho permet”
Cal promocionar la igualtat i la paritat en el comportament entre nens i nenes des dels 3 o 4 anys
Els empresaris haurien de pagar igual a un home o a una dona per un mateix càrrec
Una de les ànimes de Fibracat és focalitzar-nos en el foment del talent femení
La previsió és que Fibracat arribi als 20 milions d’euros de facturació enguany o el 2021
Les dones ocupen els llocs clau de decisió de la nostra empresa i el 60% de la direcció
Meritxell Bautista, cofundadora de Fibracat, una operadora de telecomunicacions cent per cent catalana, afirma que en el segle XXI l’home i la dona haurien de tenir les mateixes oportunitats en el món de l’empresa i a les cúpules directives. Com que la desigualtat de gènere en el món laboral és molt evident, la copropietària d’aquesta firma del Bages treballa per fomentar l’accés de les dones a llocs de responsabilitat en el sector tecnològic. Diu que s’haurien de potenciar els esforços entre l’administració pública, l’empresa, l’escola i la família.
La desigualtat de gènere en el món laboral és una realitat a Catalunya i a l’Estat espanyol. Què caldria fer per erradicar-la?
Uf, moltes coses. Per resoldre la desigualtat cal aplicar una suma de diferents combinacions i sinergies entre l’administració pública, l’empresa, l’escola i la família. Una cosa que fa molt mal és que en els llibres de text gairebé no surten nenes ni dones. I, a més, es veuen molt poques dones directives o inventores.
Què creu que caldria activar, doncs, per pal·liar aquest problema?
En el dia a dia cal anar avançant en l’àmbit cultural. Cal promocionar la igualtat i la paritat en el comportament entre nens i nenes. L’empresa privada hi té molta part de responsabilitat, perquè permet aquestes situacions. Caldria potenciar les quotes. De tota manera, sempre dic que el problema no és tant numèric d’home o dona, sinó que és un tema de talent. Quan busquem talent no hi hauria d’haver diferències. Hi ha molta feina a fer. Cada cop se’n parla més, hi ha moltes plataformes que volen posar fi a les diferències de gènere. El que importa és que hem de ser visibles. En el món de la tecnologia, per exemple, hi ha moltes dones potents que no tenen prou visibilitat. Per exemple, Goldman Sachs ha dit recentment que no trauria empreses que no tinguessin dones als seu consell d’administració.
La dona cobra menys que l’home per les mateixes feines. Qui hauria de lluitar més posar-hi fi, els sindicats, les patronals o les feministes?
Jo vaig començar a treballar de molt jove. Era jove i dona. Veia que altres homes més grans guanyaven més perquè es considerava que havien de percebre més diners per mantenir la casa. Això avui no passa, tot i que culturalment s’arrosseguen aquests tics. Em sembla molt malament que la dona cobri menys per una mateixa feina. Molta culpa que això passi és de la mateixa empresa privada. En el nostre cas, a Fibracat cobrem exactament el mateix pel mateix càrrec. Els salaris poden ser diferents però sempre per la vàlua, mai pel gènere. Les patronals poden forçar en aquelles empreses on hi ha molts treballadors, però la responsabilitat última és de l’empresari o empresària. En el nostre cas, si m’obliguessin a fer quotes hauria d’acomiadar moltes dones.
Les cúpules directives solen estar ocupades per homes. Per què costa tant que siguin més paritàries?
Penso que això respon a moltes causes, però l’aspecte cultural hi té molt a veure. Jo soc mare, esposa i filla, i tot això ho intento compaginar amb la feina i la responsabilitat. Un home ha de fer el mateix. A mi potser m’ha costat menys, perquè la meva mare ja tenia un càrrec en una multinacional i sempre he vist amb naturalitat que una dona tingui poder en una empresa. Sovint dic que l’heroïna no soc jo, sinó ella. I també el meu pare, per haver facilitat que la seva esposa tingués responsabilitats i viatgés per tot arreu. També va veure normal que cobrés més que ell. Tot i així, no tothom ho veia bé, en aquell temps. A mi m’ha ajudat molt veure que la meva mare tenia càrrecs de direcció mentre que la majoria de dones d’aquella època es dedicaven a cuidar fills i marits. D’altra banda, també vull dir que no totes les dones són superheroïnes per arribar a determinats càrrecs, sinó que en molts casos depèn de l’esforç, i això val tant per a l’home com per a la dona.
Hi ha paritat a la direcció a Fibracat?
En el nostre cas funcionem com un tàndem, format per dues persones, Josep Olivet i jo, ell des del punt de vista tecnològic i jo del branding, marca i empresa, i la realitat és que la clau de l’èxit d’aquesta bona combinació és que estirem de la direcció de l’empresa entre un home i una dona. Evidentment, també cal atribuir la bona marxa a la resta d’equip.
Si l’accés de les dones als llocs de decisió empresarial és limitat encara ho és més l’accés al món de les tecnologies. Segons el Cercle Tecnològic de Catalunya, la dona només representa el 8% de les feines tecnològiques especialitzades.
És cert. I el pitjor de tot és que en els darrers vint anys això no s’ha modificat. És veritat que ara estem en el camí adequat, que fem molt soroll per donar visibilitat a la dona, que estem millorant a poc a poc, però fa vint anys que aquesta xifra és gairebé la mateixa. Tenim dones que són bones professionals, hem de crear referents. Jo ja tinc la meva idea feta, però s’ha de treballar molt amb les nenes que tenen entre 3 i 6 anys, que és una etapa clau d’aprenentatge.
Els primers anys de vida són essencials.
Una nena a partir dels 3, 4 o 5 anys pot decidir que la tecnologia ja no és per a ella. I això és així pels referents i els hàbits mal utilitzats. Quan es fan joguines per a aquestes edats, als catàleg hi han de sortir nens i nenes. Quan la joguina és de muntar objectes -que a la llarga podria fer derivar cap a una enginyeria o tecnologia-, bàsicament només surten fotografies de nens. Llavors les nenes ja no s’identifiquen amb aquells objectes. Això és molt greu, perquè en el moment de formar-se serà molt difícil que una dona triï matemàtiques, enginyeria o formació tecnològica. Segur que les joguines hi influeixen.
El perfil d’expert tecnològic o d’enginyer no abunda, i en el món de la dona encara menys. A la seva empresa els passa?
S’ha de fer alguna cosa per cridar l’atenció de les noies perquè en el món tecnològic, científic o tècnic no n’hi ha gaires. Cal buscar referents vius. Hi ha moltes dones molt potents en aquest país. No cal anar a buscar la Marie Curie. Cal visualitzar els referents d’ara. Podríem posar, per exemple, l’Ana Freire, experta en tecnologies de la informació i d’anàlisi de dades biomèdiques; la Cristina Aranda, que és una experta en intel·ligència artificial; la Montse Guàrdia, vinculada amb el blockchaine. Totes aquestes dones són referents, són aquí, tenen família i són unes líders en el seu camp.
L’equip directiu de Fibracat està format majoritàriament per dones.
Efectivament. El 60% del nostre equip directiu són dones. La directora financera, la d’administració, la responsable tècnica...
La seu de Fibracat està a Manresa. Tenen problemes per trobar perfils determinats o que vulguin venir a treballar a la capital del Bages?
El talent és a tot arreu. Per resoldre la centralitat de la nostra companyia davant les males i cares comunicacions que tenim amb l’àrea metropolitana vam decidir crear diversos stores, perquè el talent pogués treballar des de centres específics. Per exemple, si tenim una persona molt bona a Girona jo no la vull perdre. Quan busquem un perfil determinat ens posem en contacte amb un headhunter perquè ens ajudi. I els requisits que demanem són que les persones que ens portin a les entrevistes compleixen uns determinats nivells, però que ens portin homes i dones. En una mateixa línia de coneixement i talent buscarem el que creiem que s’adequa més al perfil, per la política i la filosofia de Fibracat, sigui home o dona. Tanmateix, l’única condició que demanen és que per fer la selecció ens facilitin homes i dones.
Com definiria Fibracat en trenta segons?
És molt més que una operadora de telecomunicacions. Ens guanyem els diners venent internet, serveis d’internet, telefonia mòbil, televisió en línia, tant per a particulars com per a empreses. Jo sempre dic que som una operadora amb ànima. Aquesta ànima la focalitzem en una de les passions que tenim, que és fomentar i ajudar el talent femení. Una altra passió que tenim és ser solidaris.
Quina va ser la facturació el 2019?
Estem al voltant dels 6 milions d’euros. Encara no tenim els resultats totalment tancats. Ens hem quedat un pèl per sota de les previsions, perquè hem destinat molt a inversió, de la qual esperem recollir els fruits enguany i el 2021. Acabarem amb beneficis, la qual cosa ja està bé.
A què s’ha destinat la inversió en el darrer exercici?
Bàsicament a stores. Tenim la seu i un store a Manresa i també en tenim a Reus, Girona, Lleida i molt aviat serem presents a la capital catalana. Si venem proximitat, també hem d’estar a prop dels clients. La inversió entre els stores i alguns serveis tècnics puja entre 3,5 i 4 milions d’euros. Ara arribem a més de vuitanta poblacions de tot Catalunya.
Quina facturació preveuen per a enguany?
Enguany, esperem arribar als 20 milions d’euros i, si no, hi arribarem en el proper exercici comptable.
El seu àmbit d’actuació és només Catalunya?
Per Fibracat, sí. La marca es va crear per a això. Però també és cert que la telefonia mòbil es pot contractar pel web, que està en català. Per tant, Catalunya és la número u amb un percentatge altíssim, però després ve Madrid. Al final, si el servei és bo i el preu, també, la gent no mira si ets català o d’una altra banda. Nosaltres venem una línia il·limitada amb 50 gigues per 20 euros i IVA inclòs. Davant d’això és igual d’on vinguin els clients, molts potser només busquen el preu. L’important és que l’empresa respongui i que l’oferta sigui bona. Amb telefonia mòbil la competitivitat encara és més alta, perquè hi ha moltes marques i molts revenedors.
Ha vist desacceleració en l’activitat econòmica de Catalunya en els darrers mesos?
Nosaltres ens dediquem més al món tecnològic. Això fa que com que ho tenim tot molt tecnificat no necessitem gaires treballadors. Per tant, no notem tant l’impacte directe com a conseqüència del creixement econòmic. Potser no millorarem l’alentiment, però amb l’ús de la tecnologia podem arreglar determinats sistemes d’estalvi perquè funcionin millor les empreses.
Creu que el procés que viu Catalunya en els darrers anys ha pogut donar una certa inestabilitat econòmica o empresarial?
Crec que ha afectat una mica. En el nostre cas vam patir la censura en l’àmbit d’internet, com a conseqüència del control dels webs que va imposar el Ministeri. També cal dir, però, que el fet de tenir una xarxa independent ens va permetre que nosaltres decidíssim allò que volíem fer. Els nostres clients podien entrar o sortir dels webs que ells volien. Vam patir una mica perquè els gran operadors de l’Estat pensen que des de Fibracat, amb la nostra estratègia de proximitat ben arrelada, els podíem tocar els nassos.
Una lluitadora a favor de l’accés de les dones al món de les TIC
Nascuda a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) el 1978, Meritxell Bautista es considera una lluitadora incansable per fer visibles les dones TIC en el sector de les telecomunicacions i s’esforça perquè la dona arribi a càrrecs de responsabilitat. És col·laboradora i membre de la Societat Catalana de Tecnologia, membre activa de Dones Emprenedores de Manresa (DEIM) i de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE). A més, promou moltes iniciatives a favor de les dones a Fibracat, l’única companyia de telecomunicacions de l’Estat en què els principals llocs de decisió els ocupen dones, concretament un 60% de l’equip directiu. També col·labora amb el projecte Invulnerables, de sor Lucía Caram. Meritxell Bautista va entrar de molt jove com a administrativa comercial a la firma d’electrodomèstics Whirlpool i va compaginar la seva feina amb els estudis de turisme i direcció hotelera per la UAB, i de dret per la UB. Amb tan sols 25 anys, va entrar a formar part de l’equip de la multinacional italiana Grup Merloni, com a directora de màrqueting i product manager, on va implantar la gamma d’electrodomèstics blancs Newpool i va crear i llançar la gamma eXperience a tot l’Estat. L’abril del 2014, es va incorporar oficialment a Altecom i a Fibracat, el primer operador global de telecomunicacions cent per cent català. Meritxell Bautista s’ha convertit en un clar exemple de dona que lidera les TIC, un sector en què el desequilibri entre homes i dones en llocs de decisió encara és més gran que en d’altres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.