Gran angular

MERITXELL BAUTISTA

ACTIVISTA PER LA VISIBILITAT DE LA DONA EN EL SECTOR TECNOLÒGIC I COFUNDADORA DE FIBRACAT

“La desigualtat de gènere existeix perquè l’empresa privada ho permet”

Cal promocionar la igualtat i la paritat en el comportament entre nens i nenes des dels 3 o 4 anys
Els empresaris haurien de pagar igual a un home o a una dona per un mateix càrrec
Una de les ànimes de Fibracat és focalitzar-nos en el foment del talent femení
La previsió és que Fibracat arribi als 20 milions d’euros de facturació enguany o el 2021
Les dones ocupen els llocs clau de decisió de la nostra empresa i el 60% de la direcció

Merit­xell Bau­tista, cofun­da­dora de Fibra­cat, una ope­ra­dora de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons cent per cent cata­lana, afirma que en el segle XXI l’home i la dona hau­rien de tenir les matei­xes opor­tu­ni­tats en el món de l’empresa i a les cúpules direc­ti­ves. Com que la desi­gual­tat de gènere en el món labo­ral és molt evi­dent, la copro­pietària d’aquesta firma del Bages tre­ba­lla per fomen­tar l’accés de les dones a llocs de res­pon­sa­bi­li­tat en el sec­tor tec­nològic. Diu que s’hau­rien de poten­ciar els esforços entre l’admi­nis­tració pública, l’empresa, l’escola i la família.

La desi­gual­tat de gènere en el món labo­ral és una rea­li­tat a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol. Què cal­dria fer per erra­di­car-la?
Uf, mol­tes coses. Per resol­dre la desi­gual­tat cal apli­car una suma de dife­rents com­bi­na­ci­ons i siner­gies entre l’admi­nis­tració pública, l’empresa, l’escola i la família. Una cosa que fa molt mal és que en els lli­bres de text gai­rebé no sur­ten nenes ni dones. I, a més, es veuen molt poques dones direc­ti­ves o inven­to­res.
Què creu que cal­dria acti­var, doncs, per pal·liar aquest pro­blema?
En el dia a dia cal anar avançant en l’àmbit cul­tu­ral. Cal pro­mo­ci­o­nar la igual­tat i la pari­tat en el com­por­ta­ment entre nens i nenes. L’empresa pri­vada hi té molta part de res­pon­sa­bi­li­tat, perquè per­met aques­tes situ­a­ci­ons. Cal­dria poten­ciar les quo­tes. De tota manera, sem­pre dic que el pro­blema no és tant numèric d’home o dona, sinó que és un tema de talent. Quan bus­quem talent no hi hau­ria d’haver diferències. Hi ha molta feina a fer. Cada cop se’n parla més, hi ha mol­tes pla­ta­for­mes que volen posar fi a les diferències de gènere. El que importa és que hem de ser visi­bles. En el món de la tec­no­lo­gia, per exem­ple, hi ha mol­tes dones potents que no tenen prou visi­bi­li­tat. Per exem­ple, Gold­man Sachs ha dit recent­ment que no trau­ria empre­ses que no tin­gues­sin dones als seu con­sell d’admi­nis­tració.
La dona cobra menys que l’home per les matei­xes fei­nes. Qui hau­ria de llui­tar més posar-hi fi, els sin­di­cats, les patro­nals o les femi­nis­tes?
Jo vaig començar a tre­ba­llar de molt jove. Era jove i dona. Veia que altres homes més grans gua­nya­ven més perquè es con­si­de­rava que havien de per­ce­bre més diners per man­te­nir la casa. Això avui no passa, tot i que cul­tu­ral­ment s’arros­se­guen aquests tics. Em sem­bla molt mala­ment que la dona cobri menys per una mateixa feina. Molta culpa que això passi és de la mateixa empresa pri­vada. En el nos­tre cas, a Fibra­cat cobrem exac­ta­ment el mateix pel mateix càrrec. Els sala­ris poden ser dife­rents però sem­pre per la vàlua, mai pel gènere. Les patro­nals poden forçar en aque­lles empre­ses on hi ha molts tre­ba­lla­dors, però la res­pon­sa­bi­li­tat última és de l’empre­sari o empresària. En el nos­tre cas, si m’obli­gues­sin a fer quo­tes hau­ria d’aco­mi­a­dar mol­tes dones.
Les cúpules direc­ti­ves solen estar ocu­pa­des per homes. Per què costa tant que siguin més paritàries?
Penso que això res­pon a mol­tes cau­ses, però l’aspecte cul­tu­ral hi té molt a veure. Jo soc mare, esposa i filla, i tot això ho intento com­pa­gi­nar amb la feina i la res­pon­sa­bi­li­tat. Un home ha de fer el mateix. A mi pot­ser m’ha cos­tat menys, perquè la meva mare ja tenia un càrrec en una mul­ti­na­ci­o­nal i sem­pre he vist amb natu­ra­li­tat que una dona tin­gui poder en una empresa. Sovint dic que l’heroïna no soc jo, sinó ella. I també el meu pare, per haver faci­li­tat que la seva esposa tingués res­pon­sa­bi­li­tats i viatgés per tot arreu. També va veure nor­mal que cobrés més que ell. Tot i així, no tot­hom ho veia bé, en aquell temps. A mi m’ha aju­dat molt veure que la meva mare tenia càrrecs de direcció men­tre que la majo­ria de dones d’aque­lla època es dedi­ca­ven a cui­dar fills i marits. D’altra banda, també vull dir que no totes les dones són super­heroïnes per arri­bar a deter­mi­nats càrrecs, sinó que en molts casos depèn de l’esforç, i això val tant per a l’home com per a la dona.
Hi ha pari­tat a la direcció a Fibra­cat?
En el nos­tre cas fun­ci­o­nem com un tàndem, for­mat per dues per­so­nes, Josep Oli­vet i jo, ell des del punt de vista tec­nològic i jo del bran­ding, marca i empresa, i la rea­li­tat és que la clau de l’èxit d’aquesta bona com­bi­nació és que esti­rem de la direcció de l’empresa entre un home i una dona. Evi­dent­ment, també cal atri­buir la bona marxa a la resta d’equip.
Si l’accés de les dones als llocs de decisió empre­sa­rial és limi­tat encara ho és més l’accés al món de les tec­no­lo­gies. Segons el Cer­cle Tec­nològic de Cata­lu­nya, la dona només repre­senta el 8% de les fei­nes tec­nològiques espe­ci­a­lit­za­des.
És cert. I el pit­jor de tot és que en els dar­rers vint anys això no s’ha modi­fi­cat. És veri­tat que ara estem en el camí ade­quat, que fem molt soroll per donar visi­bi­li­tat a la dona, que estem millo­rant a poc a poc, però fa vint anys que aquesta xifra és gai­rebé la mateixa. Tenim dones que són bones pro­fes­si­o­nals, hem de crear refe­rents. Jo ja tinc la meva idea feta, però s’ha de tre­ba­llar molt amb les nenes que tenen entre 3 i 6 anys, que és una etapa clau d’apre­nen­tatge.
Els pri­mers anys de vida són essen­ci­als.
Una nena a par­tir dels 3, 4 o 5 anys pot deci­dir que la tec­no­lo­gia ja no és per a ella. I això és així pels refe­rents i els hàbits mal uti­lit­zats. Quan es fan jogui­nes per a aques­tes edats, als catàleg hi han de sor­tir nens i nenes. Quan la joguina és de mun­tar objec­tes -que a la llarga podria fer deri­var cap a una engi­nye­ria o tec­no­lo­gia-, bàsica­ment només sur­ten foto­gra­fies de nens. Lla­vors les nenes ja no s’iden­ti­fi­quen amb aquells objec­tes. Això és molt greu, perquè en el moment de for­mar-se serà molt difícil que una dona triï matemàtiques, engi­nye­ria o for­mació tec­nològica. Segur que les jogui­nes hi influ­ei­xen.
El per­fil d’expert tec­nològic o d’engi­nyer no abunda, i en el món de la dona encara menys. A la seva empresa els passa?
S’ha de fer alguna cosa per cri­dar l’atenció de les noies perquè en el món tec­nològic, científic o tècnic no n’hi ha gai­res. Cal bus­car refe­rents vius. Hi ha mol­tes dones molt potents en aquest país. No cal anar a bus­car la Marie Curie. Cal visu­a­lit­zar els refe­rents d’ara. Podríem posar, per exem­ple, l’Ana Freire, experta en tec­no­lo­gies de la infor­mació i d’anàlisi de dades biomèdiques; la Cris­tina Aranda, que és una experta en intel·ligència arti­fi­cial; la Montse Guàrdia, vin­cu­lada amb el blockc­haine. Totes aques­tes dones són refe­rents, són aquí, tenen família i són unes líders en el seu camp.
L’equip direc­tiu de Fibra­cat està for­mat majo­ritària­ment per dones.
Efec­ti­va­ment. El 60% del nos­tre equip direc­tiu són dones. La direc­tora finan­cera, la d’admi­nis­tració, la res­pon­sa­ble tècnica...
La seu de Fibra­cat està a Man­resa. Tenen pro­ble­mes per tro­bar per­fils deter­mi­nats o que vul­guin venir a tre­ba­llar a la capi­tal del Bages?
El talent és a tot arreu. Per resol­dre la cen­tra­li­tat de la nos­tra com­pa­nyia davant les males i cares comu­ni­ca­ci­ons que tenim amb l’àrea metro­po­li­tana vam deci­dir crear diver­sos sto­res, perquè el talent pogués tre­ba­llar des de cen­tres específics. Per exem­ple, si tenim una per­sona molt bona a Girona jo no la vull per­dre. Quan bus­quem un per­fil deter­mi­nat ens posem en con­tacte amb un head­hun­ter perquè ens ajudi. I els requi­sits que dema­nem són que les per­so­nes que ens por­tin a les entre­vis­tes com­plei­xen uns deter­mi­nats nivells, però que ens por­tin homes i dones. En una mateixa línia de conei­xe­ment i talent bus­ca­rem el que cre­iem que s’ade­qua més al per­fil, per la política i la filo­so­fia de Fibra­cat, sigui home o dona. Tan­ma­teix, l’única con­dició que dema­nen és que per fer la selecció ens faci­li­tin homes i dones.
Com defi­ni­ria Fibra­cat en trenta segons?
És molt més que una ope­ra­dora de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Ens gua­nyem els diners venent inter­net, ser­veis d’inter­net, tele­fo­nia mòbil, tele­visió en línia, tant per a par­ti­cu­lars com per a empre­ses. Jo sem­pre dic que som una ope­ra­dora amb ànima. Aquesta ànima la foca­lit­zem en una de les pas­si­ons que tenim, que és fomen­tar i aju­dar el talent femení. Una altra passió que tenim és ser soli­da­ris.
Quina va ser la fac­tu­ració el 2019?
Estem al vol­tant dels 6 mili­ons d’euros. Encara no tenim els resul­tats total­ment tan­cats. Ens hem que­dat un pèl per sota de les pre­vi­si­ons, perquè hem des­ti­nat molt a inversió, de la qual espe­rem reco­llir els fruits enguany i el 2021. Aca­ba­rem amb bene­fi­cis, la qual cosa ja està bé.
A què s’ha des­ti­nat la inversió en el dar­rer exer­cici?
Bàsica­ment a sto­res. Tenim la seu i un store a Man­resa i també en tenim a Reus, Girona, Lleida i molt aviat serem pre­sents a la capi­tal cata­lana. Si venem pro­xi­mi­tat, també hem d’estar a prop dels cli­ents. La inversió entre els sto­res i alguns ser­veis tècnics puja entre 3,5 i 4 mili­ons d’euros. Ara arri­bem a més de vui­tanta pobla­ci­ons de tot Cata­lu­nya.
Quina fac­tu­ració pre­ve­uen per a enguany?
Enguany, espe­rem arri­bar als 20 mili­ons d’euros i, si no, hi arri­ba­rem en el pro­per exer­cici comp­ta­ble.
El seu àmbit d’actu­ació és només Cata­lu­nya?
Per Fibra­cat, sí. La marca es va crear per a això. Però també és cert que la tele­fo­nia mòbil es pot con­trac­tar pel web, que està en català. Per tant, Cata­lu­nya és la número u amb un per­cen­tatge altíssim, però després ve Madrid. Al final, si el ser­vei és bo i el preu, també, la gent no mira si ets català o d’una altra banda. Nosal­tres venem una línia il·limi­tada amb 50 gigues per 20 euros i IVA inclòs. Davant d’això és igual d’on vin­guin els cli­ents, molts pot­ser només bus­quen el preu. L’impor­tant és que l’empresa res­pon­gui i que l’oferta sigui bona. Amb tele­fo­nia mòbil la com­pe­ti­ti­vi­tat encara és més alta, perquè hi ha mol­tes mar­ques i molts reve­ne­dors.
Ha vist desac­ce­le­ració en l’acti­vi­tat econòmica de Cata­lu­nya en els dar­rers mesos?
Nosal­tres ens dedi­quem més al món tec­nològic. Això fa que com que ho tenim tot molt tec­ni­fi­cat no neces­si­tem gai­res tre­ba­lla­dors. Per tant, no notem tant l’impacte directe com a con­seqüència del crei­xe­ment econòmic. Pot­ser no millo­ra­rem l’alen­ti­ment, però amb l’ús de la tec­no­lo­gia podem arre­glar deter­mi­nats sis­te­mes d’estalvi perquè fun­ci­o­nin millor les empre­ses.
Creu que el procés que viu Cata­lu­nya en els dar­rers anys ha pogut donar una certa ines­ta­bi­li­tat econòmica o empre­sa­rial?
Crec que ha afec­tat una mica. En el nos­tre cas vam patir la cen­sura en l’àmbit d’inter­net, com a con­seqüència del con­trol dels webs que va impo­sar el Minis­teri. També cal dir, però, que el fet de tenir una xarxa inde­pen­dent ens va per­me­tre que nosal­tres decidíssim allò que volíem fer. Els nos­tres cli­ents podien entrar o sor­tir dels webs que ells volien. Vam patir una mica perquè els gran ope­ra­dors de l’Estat pen­sen que des de Fibra­cat, amb la nos­tra estratègia de pro­xi­mi­tat ben arre­lada, els podíem tocar els nas­sos.

Una lluitadora a favor de l’accés de les dones al món de les TIC

Nascuda a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) el 1978, Meritxell Bautista es considera una lluitadora incansable per fer visibles les dones TIC en el sector de les telecomunicacions i s’esforça perquè la dona arribi a càrrecs de responsabilitat. És col·laboradora i membre de la Societat Catalana de Tecnologia, membre activa de Dones Emprenedores de Manresa (DEIM) i de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE). A més, promou moltes iniciatives a favor de les dones a Fibracat, l’única companyia de telecomunicacions de l’Estat en què els principals llocs de decisió els ocupen dones, concretament un 60% de l’equip directiu. També col·labora amb el projecte Invulnerables, de sor Lucía Caram. Meritxell Bautista va entrar de molt jove com a administrativa comercial a la firma d’electrodomèstics Whirlpool i va compaginar la seva feina amb els estudis de turisme i direcció hotelera per la UAB, i de dret per la UB. Amb tan sols 25 anys, va entrar a formar part de l’equip de la multinacional italiana Grup Merloni, com a directora de màrqueting i product manager, on va implantar la gamma d’electrodomèstics blancs Newpool i va crear i llançar la gamma eXperience a tot l’Estat. L’abril del 2014, es va incorporar oficialment a Altecom i a Fibracat, el primer operador global de telecomunicacions cent per cent català. Meritxell Bautista s’ha convertit en un clar exemple de dona que lidera les TIC, un sector en què el desequilibri entre homes i dones en llocs de decisió encara és més gran que en d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.