Des de la seva independència del Regne Unit en 1921, les formacions de centredreta –el Fine Gael i Fianna Fáil– s’havien anat alternant en el poder. Després de les eleccions celebrades aquest dissabte, els nacionalistes d’esquerra de Mary Lou McDonald irrompen amb força a la Dáil –nom amb el qual es coneix a la Cambra Baixa del Parlament de Dublín– iniciant una nova era política.

El Sinn Féin, el que fora braç polític del ja inactiu IRA, ha acabat amb aquest bipartidisme que durant l’últim segle ha dominat la República d’Irlanda. La clau de la seva popularitat seria el suport dels més joves que se senten atrets pel seu ampli programa d’habitatge públic, en un país on els lloguers han arribat als nivells més alts.

El Sinn Féin no comptaria amb escons suficients per a formar Govern, i a més, els dos partits majoritaris ja han descartat formar coalició amb ells pel seu passat violent i les seves polítiques econòmiques, que titllen de populistes. En qualsevol cas, el seu objectiu històric sempre ha estat la celebració d’un referèndum d’unificació de l’illa. Per tant, el fet que el seu auge coincideixi ara amb l’era post Brexit és més que significatiu.

En aquest sentit, la frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord ha estat el principal escull en les negociacions de divorci entre Londres i Brussel·les. Per a evitar controls físics, de moment, la província britànica es queda alineada amb les regles del sud de l’illa i no amb les de la Gran Bretanya. Els protestants nord-irlandesos sempre han temut que aquest escenari acabés donant ales als nacionalistes, per la qual cosa la irrupció ara de les files de McDonald a Dublín suposa un gran desafiament.

Segons els termes de l’acord del Divendres Sant que en 1998 va posar fi al sagnant conflicte entre catòlics-republicans i protestes-unionistes a l’Ulster, Londres està obligada a convocar el plebiscit de reunificació si així ho demanda en algun moment la majoria de l’electorat.

El lent recompte de vots dels 160 escons que estan en joc continua en la tarda del diumenge i al llarg d’aquest dilluns. La República d’Irlanda compta amb un dels sistemes electorals més complexos del món. Es tracta d’un sistema de representació proporcional amb transferència de vot, que dificulta les majories absolutes.

Amb el 62,9% dels vots escrutats s’han assignat 78 dels 160 escons repartits de la següent forma entre els tres grans partits: el Fine Gael obtindria 14 escons, el Fianna Fáil 16 i el Sinn Féin arrasa amb 29, però els sondejos a peu d’urna pronosticarien un resultat històric, donant un empat tècnic als tres partits polítics protagonistes, amb al voltant d’un 22% dels vots cadascun.

El mateix Sinn Féin és el primer sorprès del suport rebut. No en va, es va presentar a aquests comicis amb poc més de 40 candidats, enfront dels més de 80 que han presentat els partits majoritaris.