Els calendaris de Pedro Sánchez i de Quim Torra s’encreuen fins i tot més enllà de la reunió al Palau de la Generalitat i de la copresidència de la primera reunió de la taula de governs. Si bé Catalunya albira un horitzó electoral al qual li falta data, ahir el govern de Sánchez va aprovar el quadre macroeconòmic que serveix de pròleg als pressupostos del 2020 i ho va fer amb un avís als socis de la investidura com ara ERC: el vot a favor ha d’arribar a l’estiu i el vol per avançat abans de dur el projecte al Congrés per ser aprovat. Els de Gabriel Rufián dirimiran si hi fan una esmena a la totalitat en vigílies electorals.

El Consell de Ministres va aprovar ahir un límit de despesa no financera per al 2020 de 127.609 milions, un 3,8 % més respecte al pressupost de base del 2019, que Sánchez no va aprovar per la convicció que preferia les eleccions anticipades del 28 d’abril abans que tenir comptes amb els independentistes. El quadre macroeconòmic vol equilibrar la promesa de despesa social amb l’ajust promès a la UE i per això relaxa el creixement a l’1,6% del PIB –dues dècimes menys del previst pel govern fa poc i en línia amb el que diu l’FMI– i el dèficit s’eleva a l’1,8% el 2020. Tal com van coincidir a dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, les xifres a la baixa persegueixen “no vendre fum” i incorporar la “desacceleració” que s’albira.

Com ja es va plasmar en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera i com ja han reprotxat des del vicepresident Pere Aragonès fins a la secretària d’Economia, Natàlia Mas, in situ a Madrid, el més polèmic és el repartiment del dèficit: de l’1,8%, l’Estat se’n queda un 0,5%, mentre que deixa a la Generalitat i a la resta de comunitats el 0,2% i força els ajuntaments al dèficit zero. El gros dels números vermells el concentra la Seguretat Social, amb un 1,1% per la factura de les pensions. La ministra Montero, però, ja obre la porta que l’Estat assumeixi part del dèficit de la Seguretat Social, perquè hi ha despeses que “són més pròpies dels pressupostos generals de l’Estat” que del sistema de pensions.

El xoc de calendaris es viurà ja aquest febrer, quan Hisenda vol iniciar el diàleg pressupostari amb el PNB i ERC i, alhora, ha de néixer la taula de governs, que ara ja té quatre seients segurs: els de Sánchez i Pablo Iglesias per la banda estatal i els de Torra i Aragonès en el si de la delegació catalana. Més enllà de la voluntat del govern de coalició del PSOE i Podem de complir la disposició addicional amb les inversions, Rufián manté que per a ERC seran els avenços en la taula el que decantarà l’eventual vot a favor dels comptes, i aposta per “impermeabilitzar” el diàleg de les pressions. “La voluntat és presentar els pressupostos tan aviat com sigui possible i que s’aprovin durant l’estiu; sento no poder afinar més”, va dir Montero amb l’afany de pressionar ERC –però també l’oposició–, sense ser presonera de cap data. Els republicans són conscients que, després del plàcet a la investidura, l’hora dels pressupostos és el segon moment àlgid per collar Sánchez.