Entre els reptes que tenim els europeus, la Comissió Europea (CE) n’ha marcat sis de prioritats: aconseguir un pacte verd, treballar a favor de la justícia social, una Europa adaptada a l’era digital, promoure el nostre sistema de vida europeu, reforçar el nostre lideratge mundial i un nou impuls a la democràcia europea. Naturalment, però, per aconseguir-ho s’hauran de prendre decisions que sovint no agradaran a tots els estats membres, de manera que, com massa sovint passa a la Unió Europea, ens podem quedar a mig camí. Segur que totes les prioritats són importants, però crec que l’impuls a la democràcia europea és del tot necessari actualment, perquè va directament relacionat amb la percepció que té la ciutadania de les seves institucions i aquesta variable havia tingut una valoració molt més alta en altres moments de la UE que no pas avui en dia.

Naturalment la crisi econòmica, amb les desigualtats que ha generat, la seguretat, la gestió de la immigració i dels refugiats, les disfuncions i desavinences entre les estats membres i els incompliments de les normes comunitàries, el Brexit, l’aparició dels partits antieuropeus i sovint xenòfobs i la incomprensió per diferents motius del projecte europeu per part de la ciutadania, han propiciat un cert desencís, una pèrdua del sentiment de pertinença a la UE.

Aquesta realitat no és aliena al govern de la CE i per això ha impulsat la prioritat de millorar la democràcia, bàsicament en dos àmbits. D’una banda, a partir de la conferència sobre el futur d’Europa, que durarà dos anys, i en què es vol que diferents estaments de la societat civil i la ciutadania aportin idees amb la finalitat de millorar la democràcia i la participació. I, d’una altra banda, millorant la legislació amb la finalitat que l’acció política sigui més eficaç i eficient. Tot això està molt bé, però caldrà voluntat política, confiança i generositat per aconseguir-ho. I també caldrà més participació ciutadana, a partir de les noves tecnologies, que canviaran la vida de les persones i la manera de fer la política i per tant la governança, amb més i millors controls democràtics.

Per altra part, participar activament en la conferència sobre el futur d’Europa serà bàsic perquè els governants se sentin interpel·lats per la ciutadania i prenguin decisions en pro de la democràcia europea. Queda clar que s’han de fer efectius els valors de la Unió Europea. També garantir que les persones que es presenten seran les que finalment ocuparan els càrrecs. També que els ciutadans de la Unió Europea poguessin votar en les eleccions de l’estat membre on resideixen i on paguen els impostos, no només en les municipals. També que els membres de la Comissió Europea fossin designats en funció de la seva vàlua i no un per cada estat membre. I naturalment aprofundir en la unió política i econòmica i que es visualitzés un president o presidenta de la UE i no tres. I garantir el lema Units en la diversitat, amb la finalitat que totes les realitats se sentin còmodes dins de la Unió Europea.

En definitiva, es tracta de governar per i amb la ciutadania, de manera que es percebi la utilitat de la UE, per defensar la seguretat, la llibertat i el benestar de la ciutadania, que és la finalitat noble de la política.