Gran angular

El deute espanyol al 2019 va ser d’1,1 bilions

Un informe d’EAE Business School destaca una reducció respecte del 2018, però remarca que no es complirà l’objectiu de dèficit i per això caldrà apujar impostos

L’Estat espanyol va tancar el 2019 amb un volum de deute públic d’1,189 bilions d’euros, cosa que representa un augment de 15.545 milions respecte del nivell de l’any 2018. En termes relatius al PIB, estimat en 1,245 bilions, l’endeutament va ser del 95.5%.

“Aquesta xifra millora en 2,1 punts la de l’exercici anterior, que va ser de 97,7% i, per tant, s’acosta als objectius inicialment acordats amb la UE pel govern de Mariano Rajoy que era del 95,4%”, com explica el professor d’EAE Business School i autor de l’Informe de Deute Públic 2019, Juan Carlos Higueras. Si hom té en compte que al tancament del tercer trimestre l’estoc de deute sumava un total de 1,207 bilions, les dades definitives del 2019 reflecteixen una reducció de 18.862 milions d’euros al quart trimestre.

Administracions.

De forma desglossada, el deute públic de l’Administració Central va augmentar en 18.232 milions, que correspon a un increment del deute de l’Estat de 20.367 milions i una reducció del deute de les altres unitats de l’esmentada administració de 2.135 milions. D’altra banda, les comunitats autònomes van augmentar el seu endeutament en 1.488 milions, fins assolir els 294.883 milions el 2019, mentre que les administracions locals el van reduir en 2.435 milions, fins els 23.345 milions. Per la seva banda, la Seguretat Social va tancar l’any 2019 amb un endeutament de 55.054 milions, que representa un augment de 13.830 milions durant l’any passat.

D’acord amb les noves previsions presentades pel govern central, el deute públic se situarà en el 94,6% del PIB el 2020, sobre la hipòtesi de creixement de la nostra economia de l’1,6%, és a dir, que s’espera una reducció de 9 dècimes a la taxa d’endeutament mentre que l’economia creixerà a un ritme superior. Això ens avança que, un altre cop, l’estoc de deute seguirà augmentant i, conjuntament, els interessos que s’han de pagar. Així mateix, la previsió per a l’any 2021 és del 93,4% d’un PIB que creixerà un 1,5%. Aquestes dades, que acostumen a ser les previsions més optimistes del govern, tenen una probabilitat elevada que siguin de nou revisats, com ha passat abans.

Pel que fa al dèficit públic del 2019, no serà inferior al 2%, i és probable que s’acosti al del any 2018, tot incomplint els objectius inicialment proposats pel govern central, que era de l’1,8%. Com diu el professor Juan Carlos Higueras “caldrà veure com acaben les negociacions amb Brussel·les, ja que tot indica que la despesa no financera no creixi més del 0,9% i la previsió és que ho faci un 3,8%, més que el creixement de l’economia.”

Més impostos.

“Atesa la política fiscal expansiva que ha anunciat el govern central i la desacceleració de l’economia espanyola, el dèficit públic corre seriosos riscos de no complir amb els seus objectius el 2020, cosa que necessàriament haurà de ser corregit mitjançant més ingressos fiscals”, avisa el professor Higueras. Per això, el govern central ha aprovat, entre altres mesures, la Taxa Tobin sobre les transaccions financeres i la Taxa Google per als serveis digitals, els ingressos previstos de les quals seran de 2.000 milions, tot i que molts experts els redueixen a la meitat. A parer d’Higueras, “a més a més d’aquestes mesures, es posaran en marxa altres impostos de l’anomenada fiscalitat verda, l’eliminació de moltes deduccions en Societats i és més que probable que calgui apujar l’IVA fins al 23%, almenys per a algunes activitats, ja que és la forma més viable d’augmentar la recaptació de forma significativa i poder quadrar els comptes públics.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.