La concertada s’haurà d’obrir a l’alumnat desfavorit
Surt a exposició pública el decret que marca els requisits perquè les privades mantinguin el concert
Educació xifra en 145 milions la inversió que necessita la concertada
Els centres educatius concertats, aquells de titularitat privada sufragats amb diners públics, hauran de matricular alumnat desfavorit en una proporció no inferior a la que marqui el Departament d’Educació per a la seva zona. S’haurà de garantir la gratuïtat real dels ensenyaments obligatoris en la gran majoria dels concerts i, pel que fa a l’alumnat més desfavorit econòmicament, se li haurà de “garantir un accés equitatiu a les activitats complementàries, a les activitats extraescolars i als serveis escolars” com menjador i transport. A més, el 60% de l’alumnat com a mínim haurà de residir al municipi o la zona educativa on es trobi el centre educatiu. Un motiu per retirar el concert és la separació de l’alumnat per sexes.
Aquests són alguns dels aspectes més destacats que recull el projecte de decret del Departament d’Educació que regula els concerts educatius i que va sortir dimecres a exposició pública, al qual es poden presentar al·legacions fins divendres que ve. Un decret que es vol aprovar abans que acabi la legislatura i que va paral·lel al decret d’admissions d’alumnes, que va tancar el període d’al·legacions fa deu dies. Tots dos textos –el de concerts vol substituir el del 1993– busquen una millor distribució de l’alumnat entre els centres concertats i privats i donar compliment al pacte contra la segregació escolar. Però han provocat el rebuig frontal de l’escola concertada, que prepara una nova bateria d’al·legacions com la que va presentar contra el decret d’admissions, que van superar les 122.000.
El president de la Fapel –agrupa les AMPA de les escoles no religioses–, Josep Manuel Prats, considera que els 145 milions que el decret calcula com a inversió necessària –i no inclosa en la proposta de pressupost del 2020– “suposen una broma”, ja que calcula que la inversió necessària és molt més alta. “Si no es dota l’escola de recursos ho hauran de pagar les famílies”, afirma, i hi afegeix que “les necessitats d’escolarització no estan definides i el departament farà el que vulgui, a més que el dret d’elecció d’escola es veu igualment atacat”. Els 145 milions de dèficit reconegut inclouen 72,2 milions que aniran per suplir la manca de professorat, 65,4 milions per a material i manteniment d’instal·lacions, i 7,4 milions més es destinarien als centres que atenen alumnat més vulnerable.
LA XIFRA
Millorar el reforç escolar per als joves marroquins
e.fUn informe sobre la situació dels joves procedents de la migració marroquina alerta de l’elevat fracàs escolar que acumulen respecte als estudiants catalans. Així, dos de cada tres joves marroquins abandonen el sistema educatiu després d’acabar l’ESO. Mentre que el fracàs escolar representa un 36,5% en l’alumnat autòcton, la xifra es dispara fins al 66,9% entre els alumnes marroquins. L’estudi presentat ahir per la Fundació Ibn Battuta mostra que l’abandonament és crític entre els nois i que les noies són les que accedeixen al batxillerat i a la universitat.
Diversos factors contribueixen a l’èxit o el fracàs dels joves en els diferents trams de l’aprenentatge, segons l’anàlisi elaborada per la consultora Sibilare. Un dels importants és que el català sigui la llengua que es faci servir en el dia a dia, més enllà de l’escola, així com un bon entorn familiar que permeti progressar en els estudis.
El president de la Fundació Inb Battuta, Mohammed Chaib, indicava que és un repte per al món educatiu i la societat que continuïn els estudis. “Si pleguen, no els podem dir que vagin a treballar, perquè no és tan fàcil tal com està el mercat laboral”, assegura Chaib, que fa una crida a l’administració per reforçar la seva formació. Des de la fundació aposten per replicar el model que des de fa uns anys funciona amb èxit a Aitona i Seròs, amb suport dels ajuntaments i els instituts. A les classes són les alumnes marroquines qui fa el suport als alumnes que no se’n surten amb els estudis. “Les veuen com un referent i uns i altres saben com pensen”, explica el responsable de la fundació, que beca les estudiants universitàries que tenen dificultats per continuar els estudis.