Els jutges pacten un criteri comú per la llei d’habitatge
Els magistrats de l’Audiència de Barcelona no faran públic l’acord fins la setmana vinent
Han de valorar si el decret obliga els jutges a aturar desnonaments o només té un valor administratiu
Els magistrats de l’Audiència de Barcelona es van reunir ahir al matí per consensuar una resposta unitària sobre la interpretació del decret de mesures urgents per millor l’accés a l’habitatge, validat pel Parlament el passat 5 de febrer. Des que a començaments de setmana el Consell de Garanties Estatutàries estimés la inconstitucionalitat d’algun article, l’ombra de dubte sobre l’efectivitat real de la norma per aturar els desnonaments s’ha anat allargant. Fins al punt que dimecres van comparèixer al Parlament els partits que van votar a favor del decret i les entitats impulsores d’aquest per demanar als jutges “que no alterin el poder i la voluntat del legislador”, en paraules del portaveu republicà, José Rodríguez.
La reunió dels magistrats es va celebrar ahir al matí en aquest context de pressió. Es tractava d’acordar si la norma té un caràcter processal i ha de servir per aturar els desnonaments o si té només un valor administratiu i únicament dona l’opció d’imposar sancions si el propietari obligat a oferir un lloguer social (grans tenidors amb més de 15 habitatges) no ho fa. L’Audiència de Girona ja ha negat el caràcter processal del decret i les entitats socials ja tenien preparada la resposta davant una posició similar. Però ahir l’Audiència de Barcelona va guardar silenci i es va limitar a avançar que l’acord es donarà a conèixer la setmana vinent “un cop redactat i validat per tots els participants”.
En espera de conèixer-ne el contingut, el titular del jutjat de primera instància número 30, Roberto García Ceniceros, delegat de la degana dels jutjats barcelonins pel que fa a l’àmbit civil, va reconèixer ahir que hi ha malestar entre els jutges només pel fet que s’insinuï que no volen aplicar la llei, com va fer fa uns dies el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. “És una acusació gravíssima i més quan el mateix decret no dona aquesta solució. El que estem discutint des del punt de vista jurídic és si s’han de suspendre totes les execucions fins que no s’hagi fet l’oferta de lloguer social, però ha de quedar clar que això el decret no ho diu.” El jutge assegura que el decret “fixa l’obligació d’un lloguer social però no fixa quines són les conseqüències en el procediment judicial”. En aquest sentit, comparteix el criteri de l’Audiència de Girona, que la norma “té un valor administratiu i la conseqüència de no oferir un lloguer social seria una sanció administrativa però no paralitzaria el procediment”. García Ceniceros recorda que aquest debat no és nou, ja que el nou decret modifica un aspecte de la llei 24/2015 on ja apareixia el tema del lloguer social però amb menys supòsits. “Cal recordar que quan el PP va presentar el recurs d’inconstitucionalitat va ser la Generalitat qui va argumentar quan va defensar aquell recurs que era constitucional perquè tenia un caràcter administratiu i no processal. En realitat, el que fem és la mateixa interpretació que es feia el 2015.”
Altres interpretacions
Però no tots els jutges estan en aquesta línia d’interpretar literalment el decret. Josep Babot, advocat del grup promotor de la llei 24/2015, assegura que ja hi ha jutges –i cita un cas de Gavà que ha decretat la suspensió del desnonament fins que no s’ofereixi un lloguer social– “que no fan una interpretació tan restrictiva i conservadora”. Babot defensa una “interpretació garantista amb els drets de les famílies més vulnerables”.
Pel que fa al pronunciament de l’Audiència, Babot diu tenir constància de “veus discordants” i apel·la a “la responsabilitat ineludible dels jutges amb la garantia dels drets al nostre territori”. Babot, que discrepa que la norma sigui purament administrativa i cita dues interlocutòries del TSJC que la inscriuen dintre del dret civil català, insisteix que en aquest cas, els jutges “han de tenir en compte la voluntat del legislador, que és el que insta al seu compliment, i també la realitat social i de crisi en què s’aplica la llei”. També assegura que les Nacions Unides “ja han instat a la suspensió de desnonaments quan no es fa una bona ponderació de drets”.
LES FRASES
Rebuig de promotors i propietaris
El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida van fer públic ahir un comunicat en què alerten que les noves normatives en matèria d’habitatge generen “manca de seguretat jurídica” i tindran “l’efecte contrari” al seu objectiu. En un comunicat, les organitzacions afirmen que les mesures aprovades per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona paralitzen l’activitat del sector i afegeixen “encara més pressió sobre els preus”.
“El decret llei 17/2019 i el decret llei 1/2020, igual que la modificació del PGM de Barcelona, no constitueixen cap solució real per al problema de l’habitatge”, afirmen les entitats, que reclamen “un gran pacte per l’urbanisme i l’habitatge a Catalunya” per donar una “resposta real, eficient i consensuada” al problema de l’habitatge que englobi totes les administracions i també el sector privat.