El judici per l’extradició de Julian Assange als EUA va començar ahir al tribunal de Woolwich, al sud de Londres. L’advocat de l’acusació, James Lewis, en representació del govern nord-americà, va denunciar que el material publicat per Wikileaks “ha posat en risc la vida de periodistes, dissidents i activistes en països amb règims opressors com ara l’Iran, i ha pogut caure en mans d’organitzacions terroristes com Al-Qaida”.

L’acusen de 18 delictes d’espionatge per la publicació, el 2010, de centenars de milers de documents confidencials de Washington que van exposar les males praxis dels soldats estatunidencs a les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. També d’haver treballat al costat de l’analista d’intel·ligència Chelsea Manning, que va ser qui va filtrar els documents després que Assange li hagués facilitat el codi per entrar als ordinadors del Pentàgon. Es tracta de la major filtració d’informació militar de la història dels EUA. Lewis considera que l’exercici del periodisme no pot servir d’excusa per vulnerar la llei i posar en risc les persones que els estaven ajudant. Assange s’enfronta a penes de 175 anys de presó als EUA.

Fora de la sala, el jutge Baltasar Garzón, que dirigeix l’equip legal internacional d’Assange, va declarar que “el que s’està debatent aquí és si un periodista o una agència de notícies pot accedir-hi o no [a informació confidencial] i el que estan dient [l’acusació] és que facin el que facin no s’hi pot accedir i que a qui ho faci li aplicaran una llei de 1917 d’espionatge”.

“I li repliquen a Assange que no al·legui primera esmena (la de la llibertat de premsa) perquè no és nord-americà”, va dir Garzón. I hi va afegir: “Sembla que publicar notícies sobre Guantánamo és un crim i no el que passa a Guantánamo; no hi ha un equilibri.” Al judici també hi va acudir Sira Rego, eurodiputada d’Izquierda Unida-Unidas Podemos, en qualitat d’observadora. “Creiem que, en el cas que es materialitzi l’extradició, estaríem davant d’un dur cop a la democràcia”, va declarar Rego. I va denunciar que “és bastant probable que aquest home no tingui cap mena de dret o garanties en el judici que tindrà als EUA”.

A la sala també hi era John Shipton, el pare de Julian Assange. Abans d’entrar al tribunal, va confessar a la premsa: “Al principi, vaig pensar que era un problema només del meu fill, però ara crec que és una opressió global al periodisme.” Si els EUA se surten amb la seva, hi va afegir, “cap mitjà de comunicació es voldrà arriscar a patir deu anys d’opressió política”.