Les associacions veïnals, entitats socials i sindicats coincideixen que el drama de l’habitatge està arribant al límit i que s’està produint una situació “catastròfica” per a moltes persones que queden excloses del mercat i tenen problemes per accedir a un habitatge en condicions. “La situació és insostenible amb desnonaments i condicions impossibles per accedir a un pis digne en un mercat desbocat”, assegurava la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Ana Menéndez, que, com la resta d’entitats, reclamava recursos i polítiques “valentes” per tirar endavant un nou pacte de l’habitatge. Martínez no obviava que l’últim pacte que es va signar el 2007 va ser un“fracàs”, ja que només va prosperar amb una llei, la del dret a l’habitatge, que no es va desplegar i va ser una oportunitat “malaguanyada”.

És per això que la desena d’entitats que impulsen la Crida a un pacte per l’habitatge reclamen un compromís ferm de les administracions implicades en matèria d’habitatges perquè hi destinin accions i inversions per fer complir així les lleis i resoldre l’emergència residencial que s’està agreujant sobretot en ciutats com ara Barcelona i de l’àrea metropolitana. La plataforma, impulsada per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), els sindicats CCOO i UGT, les fundacions Arrels, Ecom, i Apipi-Acam, Entre Pobles i l’Observatori DESC, proposa 21 mesures a tenir en compte en la pròxima dècada i conviden els representants, tant els polítics com els agents socials que signin el pacte, a fer-ne un seguiment dos cops l’any. Entre els factors que s’haurien de regular, la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, va destacar la dotació de més habitatge públic, la cessió dels habitatges buits dels grans tenidors, a més de la moratòria “real” dels desnonaments.

Delgado anima la ciutadania a mobilitzar-se per un dret com és el de l’habitatge. La responsable de la Taula del Tercer Sector, Susanna Roig, alertava del fet que moltes famílies hagin de triar entre pagar el rebut o arribar a final de mes per poder menjar. “Amb la renda garantida no s’hi arriba i tenim casos d’infrahabitatge”, hi afegia tot reclamant més ajudes.

La falta d’accés a l’habitatge té un impacte negatiu més fort per a altres col·lectius vulnerables com ara els discapacitats físics, tal com denunciava la responsable de la Fundació ECOM, Montserrat García, que detallava un estudi fet per l’Ajuntament de Barcelona el 2017, segons el qual una persona amb discapacitat té un sobrecost econòmic anual d’entre 17.000 i 41.000 euros, quan el seu salari és un 17% inferior al de la resta de la població. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, no oblidava les 1.200 persones que dormen al ras a Barcelona, i aquelles que ho fan en espais saturats “no perquè vulguin, sinó perquè no tenen alternativa”, i tot vulnerant molts dels seus drets.