Els EUA i els talibans firmen un acord històric per posar fi a 19 anys de guerra
Les tropes aliades sortiran de l’Afganistan en un termini de 14 mesos
El pacte intenta llançar un diàleg interafganès per aconseguir la reconciliació total al país
Els Estats Units i els talibans van signar ahir un acord de pau històric a la capital de Qatar en presència d’observadors internacionals i dignataris de diversos països, a més d’una àmplia delegació insurgent. El pacte va ser signat pel representant especial dels EUA per a la pau, Zalmay Khalilzad, i el líder talibà, el mul·là Abdul Ghani Baradar. Els dos representants es van fondre posteriorment en una encaixada de mans, i la sala de la cerimònia, en un luxós hotel de Qatar, amb una àmplia presència de talibans, va cridar “Al·là és gran”.
Abans de la signatura, que podria posar fi a gairebé 20 anys de conflicte, van pronunciar un breu discurs el cap de la diplomàcia de Qatar, Mohammad Abdulrahman bin al-Thani; el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, i Ghani Baradar. Pompeo, que va arribar ahir a Doha, va afirmar que el que s’ha aconseguit fins ara “no és perfecte, però els talibans han demostrat que poden ser pacífics quan volen”.
Divendres a la nit va concloure una setmana de reducció de la violència dels talibans a l’Afganistan, una de les condicions de Washington per a la signatura de l’acord i una prova de bona voluntat per part dels insurgents.
“Hi haurà temptacions de declarar la victòria”, va advertir Pompeo, però “la victòria per als Estats Units serà quan els seus ciutadans ja no hagin de témer cap amenaça d’atac des de l’Afganistan”.
Negociacions reeixides
Per la seva banda, el signant talibà va destacar aquest esdeveniment “històric” i va lloar les “negociacions reeixides” entre el seu grup i els EUA, assegurant que “l’acord també és bo per a la comunitat internacional”.
Els talibans van donar inici a aquest procés per arribar fins aquí el febrer del 2018, quan la seva oficina política a Doha va instar Washington a participar en un diàleg “directe” després d’anys de negatives. L’octubre d’aquell mateix any, Khalilzad i líders dels insurgents van mantenir la primera de més d’una desena de rondes de diàleg a Qatar. El setembre passat, el president dels EUA, Donald Trump, va cancel·lar abruptament les trobades en resposta a un atemptat a Kabul en què va morir un nord-americà, tot i que el procés es va reprendre a finals de novembre després d’una visita del president a l’Afganistan. Finalment, el 22 de febrer del 2020 els talibans van aplicar una reducció de la violència durant set dies, que han transcorregut sense incidents greus.
L’acord preveu la reducció del destacament militar nord-americà dels 14.000 soldats que té actualment a uns 8.600 en un període de 135 dies. Això significarà que, si el pacte es compleix, en un termini de 14 mesos totes les tropes estrangeres hauran sortit del país. Segons l’acord signat a Doha, els talibans també es van comprometre a no permetre que Al-Qaida, Estat Islàmic ni cap altre grup extremista operi en les àrees que controlen. A més, alliberaran un miler de presoners afganesos i s’espera que el govern de Kabul faci el mateix amb 5.000 dels seus guerrillers.
Els Estats Units van envair l’Afganistan setmanes després dels atacs del setembre del 2001 a Nova York del grup Al-Qaida amb seu a l’Afganistan. Més de 2.400 soldats nord-americans han mort durant el conflicte.