Una vegada hi havia un comte que es va enamorar bojament d’una emperadriu bellíssima, casada amb el rei més poderós de l’època. La història s’embolica molt a partir d’aquí, és clar. I és tan atractiu l’argument que surt a la Crònica de Miquel Desclot, a Curial e Güelfa i a Tirant lo Blanc. Els inspiradors de la llegenda van ser Bernat de Septimània, comte de Barcelona, i Judit de Baviera, l’esposa del rei franc Lluís el Pietós.

LLESTA I AMB RECURSOS

Si hi va haver passió o si els van acusar d’adulteri per raons polítiques, no ho sabrem mai. El que és segur és que el comte Bernat va tenir molts conflictes a la cort franca, i que en va mantenir sempre allunyada la seva esposa, Duoda. S’havien casat l’any 824 i la parella va tenir tres fills: Guillem, Bernat i Regelindis. Però la família no va conviure mai sota el mateix sostre, perquè el comte va fer que la seva dona es quedés al castell d’Usès, a Occitània, mentre ell era a la cort estimant i conspirant a parts iguals.

Duoda era una dona culta, intel·ligent i amb molts recursos al seu voltant, i va aprendre a governar el castell de manera eficaç, a gestionar les terres per aconseguir treure’n un bon rendiment i fins i tot va negociar préstecs per a les operacions armades del seu marit. Potser no li sabia greu estar lluny del comte, però el que la va esqueixar és que ell s’endugués els fills per utilitzar-los com unes peces més del seu joc polític.

UN MANUAL PRÀCTIC

Sola i enyorada, Duoda es va dedicar a escriure el conegut com a Manual per al meu fill (Liber Manualis), un llibre pensat per transmetre valors morals i religiosos i ensenyaments pràctics al seu primogènit, Guillem. “Després de residir lluny de la vostra presència, [...] he procurat que et sigui transcrit i adreçat aquest llibret que correspon a la intel·ligència de la meva petitesa”, va escriure.

Volia continuar educant-lo encara que fos a distància, però sobretot necessitava mantenir el fil d’amor entre mare i fill, que ell la trobés entre les pàgines del recull cada cop que necessités el seu consell o escalf. Per això va escriure el llibre amb un estil molt personal: parlés del que parlés, era Duoda, la mare, la que reflectien aquelles paraules. Una dona forta i adolorida que no es va resignar a desaparèixer de la vida dels seus fills, encara que no els va tornar a veure més.