Torra al·lega davant del Suprem que el cas de Bentacor demostra la “infecció” de la JEC
El president denuncia que el cas posa en evidència una “estratègia política” per neutralitzar-lo políticament
La defensa torna a demanar que es presentin qüestions prejudicials a la justícia europea
La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha al·legat davant el Tribunal Suprem (TS) espanyol que el cas d’Andrés Betancor demostra la “infecció” de la Junta Electoral Central (JEC).
“No es tracta d’una contaminació de la JEC, sinó d’una autèntica infecció”. Això és el que sosté la defensa del president després que hagi transcendit que Ciutadans (Cs) pagava mensualment com a assessor un vocal de la Junta que havia proposat. “Aquesta nova dada és gravíssima, donat que posa al descobert una estratègia política tendent a neutralitzar políticament Torra. Suposa el colofó del que veníem al·legant des de l’inici del present procediment”, subratlla la defensa.
Els advocats del president ho han plantejat així en un escrit al Suprem després que la fiscalia i l’acusació popular demanessin al Suprem que no admeti a tràmit el recurs del president contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’inhabilita durant 18 mesos.
La defensa lamenta en l’escrit que el jutge instructor passés per alt els advertiments sobre Betancor i també sobre un altre vocal, proposat pel PP, que també s’havia pronunciat a les xarxes socials en contra del procés. “El desvergonyiment del senyor Betancor no té límits ni parangó, i hauria d’haver estat valorada per l’òrgan d’instrucció i, també pel d’enjudiciament, cosa que no es va fer”, continua.
Qüestions al TJUE
L’escrit de la defensa de Torra torna a demanar que es plantegin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per garantir el dret a un jutge imparcial reconegut a l’article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE).
Són cinc qüestions relacionades en gran mesura amb els magistrats que van jutjar Torra. Una d’elles fa referència a la designació parlamentària a proposta del PSC de l’instructor Carlos Ramos. Una segona pregunta si és correcte que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, jutgés el president quan ja s’havia pronunciat públicament sobre l’exhibició dels llaços grocs. Una tercera qüestió es refereix a unes declaracions d’un altre magistrat que manifesta sentir-se “incòmode” amb el govern.
L’escrit de la defensa del president insisteix que la JEC no era competent per dirigir cap requeriment a Torra, i lamenta que fiscalia “confongui la competència per resoldre consultes amb la de requerir actuacions de caràcter obligatori”. També rebutja que sigui una autoritat per sobre del president de la Generalitat, i remarca que l’ordre de retirada dels llaços grocs i de la pancarta de suport als presos independentistes és “il·legal perquè vulnera drets fonamentals del recurrent i de tercers”.
L’escrit insisteix a demanar una vista oral per resoldre el recurs presentat per Torra contra la seva inhabilitació.