Moltes vegades ens preguntem si hi ha una correlació entre la macroeconomia i la microeconomia, és a dir entre les grans dades econòmiques i les empreses i, en concret, les petites i mitjanes empreses (pimes), i la resposta és, òbviament, que sí, evidència que ens ve donada per les xifres. Cal recordar que el 99,9% de les companyies a l’Estat espanyol són pimes, que contribueixen al PIB amb un 62,2% i a la generació d’ocupació amb un 72,4%. Fent una estimació senzilla, es pot concloure que durant el 2020 les pimes seran responsables de generar prop de 787.000 milions d’euros del conjunt del producte interior brut d’Espanya. Aquestes magnituds fan palesa la importància de les petites i mitjanes empreses en la macroeconomia i que, efectivament, hi ha una relació estreta entre els dos àmbits de l’economia. El que passi en un àmbit, condiciona l’altre i viceversa.

Si posem el focus en l’actualitat, la correlació entre la macroeconomia i la microeconomia ens ha de posar en estat d’alerta preventiva, no alarmant però sí amatent, sobretot considerant el darrer informe sobre perspectives econòmiques del Fons Monetari Internacional (FMI), en què es reflecteix una revisió a la baixa en les previsions de creixement per a Espanya, que passa de l’1,8% a l’1,6% enguany. Disminució que la directora gerent d’aquest organisme internacional, Kristalina Georgieva, contextualitza dins d’un alentiment global de l’economia i que s’alinea amb el creixement estimat per a l’eurozona, que serà de l’1,3% el 2020. La pregunta és si les empreses en general i les pimes en concret s’han de preocupar. I la resposta és afirmativa.

L’empresariat ja no pot mirar la macroeconomia com un element molt allunyat de la seva realitat. Al contrari, l’ha d’incorporar en els seus càlculs i anàlisis. D’una banda, perquè la macroeconomia és fruit de l’agregació de milions de decisions que es prenen en la microeconomia, i en el nostre cas per milions de petites i mitjanes empreses. D’altra banda, perquè no podem oblidar que la globalització i la interconnexió de mercats, sectors, territoris, persones i empreses fan que tot estigui relacionat per més lluny que es pugui estar. Un exemple de tot plegat i molt recent és l’efecte del Covid-19 (coronavirus), una epidèmia d’àmbit internacional que ha provocat la suspensió del MWC i el 4Y4N amb les conseqüents afectacions sobre milers d’empreses i treballadors de diversos sectors com el TIC, l’hoteleria i restauració, el transport, la logística i el comerç, entre d’altres, i que està significant un col·lapse socioeconòmic que sembla que s’estén pel món.

Fet l’anterior exemple, torno a la idea d’alerta preventiva cap a les empreses, i ara extrec una important conclusió que el Banc Mundial posa sobre la taula en el seu darrer informe, de la qual es parla molt però es fa poc. Assenyala, en concret, que la productivitat és, possiblement, l’element clau del bon funcionament de l’economia. Aquesta entitat, com d’altres, ha registrat, des de la crisi financera mundial, una desacceleració en l’augment de la productivitat, que és la font principal de l’increment dels ingressos i la promotora de la reducció de la pobresa. El World Economic Forum, en el seu The Global Competitiviness Report 2016-2017, posava de relleu “la desacceleració de la productivitat global”, i d’aquí la pregunta del milió: com es pot millorar la productivitat en la microeconomia, és a dir a les empreses, sobretot les pimes per, d’aquesta manera, contribuir a la millora de la macroeconomia i de la seva productivitat? Els eixos fonamentals que permeten impulsar la productivitat a les empreses són tres. El primer, i el més important, és dotar les organitzacions de l’equipament i la tecnologia adients. El segon, i segurament el més inexplotat i amb més recorregut, és la gestió, és a dir millorar l’organització i el funcionament de la producció. I el tercer és potenciar la capacitació del personal. Els individus han de disposar d’uns coneixements i habilitats que vagin en línia amb les necessitats reals de les companyies. A hores d’ara, el nostre “cavall de batalla” és l’anomenada “productivitat total dels factors” o “productivitat multifactorial”, associada a la millora d’eficiència dels factors (organització, gestió, formació...), on el nostre endarreriment respecte a empreses d’altres països és encara significatiu.