Avui Dia de la Dona, resulta especialment oportú reflexionar sobre els reptes que la nostra societat, i per tant la nostra economia, té plantejats en aquests moments. La falta d’igualtat entre sexes és un factor que ens penalitza enormement: malgrat els avenços, el lideratge de les nostres organitzacions encara és bàsicament masculí, el que sovint significa, masclista. Aquest és un desafiament important però no l’únic. L’emergència climàtica, la contaminació, el canvi tecnològic, el despoblament de les zones rurals i el creixement de les ciutats, l’evolució del mercat laboral o l’accés a l’habitatge són alguns dels temes que estan en l’agenda política. En tots aquests temes repercuteix d’una manera o d’una altra la mobilitat. La manera com ens desplacem pel territori serà cada cop més la palanca amb què podrem canviar moltes altres coses. Per això ha de ser sostenible, equitativa, intel·ligent i eficient. Si no, no ens en sortirem. I això només es podrà fer des del lideratge públic i amb el concurs de la iniciativa privada, molt activa en les noves maneres de desplaçar-se, com ara la micromobilitat.

L’oportunitat històrica és teixir les aliances polítiques que calgui per situar el transport públic com a eix vertebrador i pilar de l’estat del benestar, com ara ho són l’ensenyament i la sanitat. L’evidència és que fins ara no ho ha estat. La prova és que no té un model clar de finançament, generador de dèficit en moments de crisi, i, per tant, focus de problemes. Els impulsors de la llei del 2015 sobre finançament pretenien descriminalitzar el transport públic, però s’ha avançat poc i s’ha explorat poc.

Cal mirar de traspassat recursos de la mobilitat individual i privada a la col·lectiva i pública. Segurament, també cal habilitar una nova fiscalitat per dotar el sistema de noves fonts d’ingressos i també per garantir-ne l’estabilitat. I segurament també caldrà canviar les prioritats dels pressupostos de les administracions públiques per tal que el transport públic escali posicions. En aquest sentit, serà molt important l’estratègia que adopti l’administració general de l’Estat, que fins ara ha tingut una implicació discutible en el cas de la xarxa de transport a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest hauria de ser el moment del transport públic.