Gran angular

La psicosi per trobar capital

100 eurosés el mínim que es pot aportar per invertir en algun dels projectes audiovisuals de la primera productora participativa

Les difi­cul­tats per tro­bar finançament són un clàssic en el món audi­o­vi­sual. No hi ha gala, esde­ve­ni­ment o tro­bada al vol­tant del món del cinema local en què no surti el tema, en què no es reclami més suport públic, més des­gra­va­ci­ons fis­cals i més aju­des. No és una nove­tat que la falta de capi­tal acaba con­di­ci­o­nant el sec­tor, que, d’una banda es pre­ca­ritza -els bars estan plens de cam­brers aspi­rants a actors en espera d’unes con­di­ci­ons més dig­nes- i de l’altra, només té cabuda per a un tipus de pro­duc­ci­ons amb pres­su­pos­tos molt bai­xos.

A excepció de molt poques, com que les obres no tenen sor­tida comer­cial no hi ha retorn i, per tant, es fa difícil tro­bar ini­ci­a­ti­ves reei­xi­des i ren­di­bles que ani­min inver­sors. El sec­tor viu en un bucle per­ma­nent. La difi­cul­tat per finançar els pro­jec­tes audi­o­vi­su­als és tan vella i tan incrus­tada en el cinema fet a l’Estat espa­nyol que passa a ser un drama.

L’empre­ne­dor Tony Higue­ru­elo, que va començar en el món del cinema fa vint-i-dos anys com a actor espe­ci­a­lista en esce­nes peri­llo­ses i que ara és pro­duc­tor, explica que ha posat en marxa una ini­ci­a­tiva per tren­car aquest bucle perquè està fart de les quei­xes. Rolly­hoo, amb seu a Bar­ce­lona, és la pri­mera pro­duc­tora de cinema par­ti­ci­pa­tiva, que s’auto­fi­nança les seves pel·lícules.

Durant dos anys, han dis­se­nyat un nou model de negoci que per­se­gueix demo­cra­tit­zar el sec­tor audi­o­vi­sual per a que qual­se­vol per­sona, empresa o enti­tat pugui inver­tir en els seus pro­jec­tes audi­o­vi­su­als mit­jançant l’apor­tació de capi­tal. L’inversió pot anar des dels 100 euros mínims fins als 30.000. La pro­duc­tora dona l’opció, per a les con­tri­bu­ci­ons de més quan­ti­tat, de for­mar part d’una agru­pació d’interès econòmic (AIE) per obte­nir deduc­ci­ons fis­cals.

Un cop la pel·lícula o la sèrie en què s’ha inver­tit es comenci a explo­tar comer­ci­al­ment, els guanys es repar­tei­xen entre tots els que han fet apor­ta­ci­ons, però a més tenen l’opció de poder viure dife­rents experiències al vol­tant de l’obra audi­o­vi­sual (pre­sen­ciar un rodatge, conèixer els actors i les actrius, par­ti­ci­par en pre­es­tre­nes, etc.).

“Com a pro­duc­tora que basa el seu negoci en aquest sis­tema de finançament som pio­ners, i això té una part dolenta, que és que no tenim refe­rents i anem avançant amb el mètode d’assaig i error”, explica Tony Higue­ru­elo, que jun­ta­ment a Cris­tina Palo­mino van llançar la ini­ci­a­tiva el mes de gener pas­sat.

Ara com ara, ja tenen una car­tera amb deu pro­jec­tes, dos dels quals (un de ter­ror i una comèdia) ja han començat a cap­tar ingres­sos. “Les nos­tres obres aspi­ren a ser comer­ci­als, que el cinema espa­nyol també arribi al gran públic”, diu Higue­ru­elo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.