La psicosi per trobar capital
Les dificultats per trobar finançament són un clàssic en el món audiovisual. No hi ha gala, esdeveniment o trobada al voltant del món del cinema local en què no surti el tema, en què no es reclami més suport públic, més desgravacions fiscals i més ajudes. No és una novetat que la falta de capital acaba condicionant el sector, que, d’una banda es precaritza -els bars estan plens de cambrers aspirants a actors en espera d’unes condicions més dignes- i de l’altra, només té cabuda per a un tipus de produccions amb pressupostos molt baixos.
A excepció de molt poques, com que les obres no tenen sortida comercial no hi ha retorn i, per tant, es fa difícil trobar iniciatives reeixides i rendibles que animin inversors. El sector viu en un bucle permanent. La dificultat per finançar els projectes audiovisuals és tan vella i tan incrustada en el cinema fet a l’Estat espanyol que passa a ser un drama.
L’emprenedor Tony Higueruelo, que va començar en el món del cinema fa vint-i-dos anys com a actor especialista en escenes perilloses i que ara és productor, explica que ha posat en marxa una iniciativa per trencar aquest bucle perquè està fart de les queixes. Rollyhoo, amb seu a Barcelona, és la primera productora de cinema participativa, que s’autofinança les seves pel·lícules.
Durant dos anys, han dissenyat un nou model de negoci que persegueix democratitzar el sector audiovisual per a que qualsevol persona, empresa o entitat pugui invertir en els seus projectes audiovisuals mitjançant l’aportació de capital. L’inversió pot anar des dels 100 euros mínims fins als 30.000. La productora dona l’opció, per a les contribucions de més quantitat, de formar part d’una agrupació d’interès econòmic (AIE) per obtenir deduccions fiscals.
Un cop la pel·lícula o la sèrie en què s’ha invertit es comenci a explotar comercialment, els guanys es reparteixen entre tots els que han fet aportacions, però a més tenen l’opció de poder viure diferents experiències al voltant de l’obra audiovisual (presenciar un rodatge, conèixer els actors i les actrius, participar en preestrenes, etc.).
“Com a productora que basa el seu negoci en aquest sistema de finançament som pioners, i això té una part dolenta, que és que no tenim referents i anem avançant amb el mètode d’assaig i error”, explica Tony Higueruelo, que juntament a Cristina Palomino van llançar la iniciativa el mes de gener passat.
Ara com ara, ja tenen una cartera amb deu projectes, dos dels quals (un de terror i una comèdia) ja han començat a captar ingressos. “Les nostres obres aspiren a ser comercials, que el cinema espanyol també arribi al gran públic”, diu Higueruelo.