La indústria tèxtil és ara com ara la segona més contaminant del món, després de la de del petroli. De fet, segons xifres d’Ellen MacArthur Foundation és la responsable del 10% de les emissions mundials de diòxid de carboni, i el pitjor és que les previsions són poc optimistes. Si segueix el ritme de producció com fins ara, es calcula que les seves emissions augmentaran fins a més del 60% en la dècada vinent.

Així mateix, l’impacte que el sector tèxtil genera sobre els recursos hídrics també són de gran dimensió. Només per produir uns texans es necessiten entre 3.100 i 4.100 litres d’aigua.

La indústria del cotó, és a dir, la de la matèria primera dels texans i d’ús habitual en altres peces tant de roba com de la llar, suposa més del 3% de l’aigua que es consumeix a tot el món.

Aquest ús dels recursos tan poc sostenible ha estat la conseqüència directa del model fast fashion que ha campat al seu aire en les darreres dècades. Es tracta d’un sistema basat a produir grans quantitats d’un cop, a costos molt baixos i majoritàriament als països del sud-est asiàtic per esperonar un consum de moda prêt-à-porter, democràtica però passatgera que només dura una temporada i després acaba en l’oblit. Avui, el consumidor compra, de mitjana, un 60% més de roba que fa una dècada, i una peça s’utilitza només deu cops abans de ser llençada, segons un informe de l’ONU. “El fenomen fast fashion, juntament amb l’hiperconsumisme, ha generat nous comportaments, hàbits de consum i estils de vida i, arribats a aquest punt, la situació no és sostenible”, alertava Judit Barrullas, professora dels estudis d’economia i empresa de la UOC.

Aquest model de producció i consum comença a tenir símptomes d’estar passat de moda. En diversos països s’ha instaurat el moviment no buy year, que anima la gent a no comprar roba durant un any, amb la finalitat de ser conscients de la falsa necessitat de comprar-ne amb tanta freqüència. A Suècia, on hi ha una alta consciència mediambiental, ha sorgit un fenomen batejat com a köpskam, entès com ‘la vergonya de comprar’. Aquest comportament busca reduir la compra de roba pel seu alt cost climàtic i per la irresponsabilitat ecològica que representa seguir els dictàmens de la moda.El köpskam comença a afectar celebrities, influencers i marques de roba. Veient tot això, l’agost passat es va signar a París el Fashion Pact per 32 dels principals grups de moda mundials amb la intenció de posar en la seva agenda la sostenibilitat, si bé no té una vinculació legal i els seus objectius són fluixos.

Així mateix, en aquest context sorgeixen cada vegada més projectes emprenedors vinculats a la moda sostenible.