Són catòliques i feministes i volen reivindicar-ho. “Ara és un moment en què la societat s’ha posat dempeus per demanar la igualtat de la dona; doncs nosaltres creiem que ha arribat el moment de demanar aquesta igualtat també a l’Església”, diuen les activistes Montse Suárez, Noemí Ubach i Neus Forcano. Formen part de la Coordinadora de Dones Creients-Alcem la Veu i en el marc de les jornades feministes del 8 de març van organitzar el diumenge 1 de març una concentració a la plaça de la Catedral de Barcelona. “La vam fer el dia 1 perquè el 8 ens afegim, com fem des de fa anys, a la manifestació general”, expliquen. La concentració del dia 1 es va fer de forma coordinada amb altres que es van fer a deu ciutats de l’Estat i 20 del món. Entre les participants a Barcelona hi havia Chantal Götz, directora general del moviment Voices of faith. “Es tracta d’un moviment a escala mundial. Les dones creients que formem part de l’Església catòlica de tot el món som majoria però, en canvi, hem estat i estem silenciades i invisibilitzades i ha arribat el moment de dir prou”, asseguren. En la manifestació les dones van llegir un manifest en què van reclamar que l’Església “torni a ser el lloc d’acollida que respecta totes les persones i les considera amb la mateixa dignitat”. “Som feministes i creients i tenim ganes de reivindicar-nos així i dir-ho a la societat civil”, manté Neus Forcano, que assegura que el seu és “un missatge d’alliberament”. “Manifestem el que fem i ens donem autoritat a nosaltres mateixes; ens donem força i obrim un diàleg amb el feminisme. Nosaltres diem que el feminisme catòlic existeix”, es reafirma Forcano, membre de l’Associació Europea de Dones per la Investigació Teològica i col·laboradora habitual de Cristianisme i Justícia.

“Reclamem que les dones puguem liderar i representar en igualtat de condicions”, manté Noemí Ubach, del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona (MPCB), que aposta per “construir una Església nova”, on el lideratge “sigui compartit entre dones i homes, laics i laiques, persones consagrades i preveres, una església paritària, més plural i menys jeràrquica”. En el manifest d’Alcem la Veu les dones catòliques recorden: “Venim de les dones valentes i lliures de les primeres comunitats cristianes, i de totes les que al llarg de la història s’han negat a quedar recloses en els rols secundaris i invisibles a què la tradició eclesial i teològica les volia sotmetre.” El seu és un moviment que intenta, sobretot, remoure les bases. “Una tasca que no serà fàcil perquè al marge de la jerarquia també en molts sectors de fidels de base hi ha resistència al fet que la dona tingui un paper d’igualtat”, manté Forcano.

Montse Suárez, que pertany a la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC), assenyala que cal “despertar consciències” i plans d’igualtat a les diferents diòcesis catalanes. Un pas important ja l’ha fet la GOAC, que ha escollit una dona com a dirigent. “Un petit pas però important, i això ha passat perquè nosaltres la vam escollir. I no la vam escollir perquè fos dona sinó per la seva vàlua”, assegura. En aquest punt, Suárez assegura que també reivindiquen una Església “més assembleària i democràtica”, i posa sobre la taula el fet que moltes dones “s’han sentit expulsades de l’Església; han marxat de l’Església no per manca de fe sinó perquè se sentien marginades en una estructura patriarcal”. En aquest sentit, la Coordinadora de Dones Creients-Alcem la Veu fa un crit per “canviar la mentalitat” i fer-ho “des de baix”. “Les coses han de canviar començant per baix, per les parròquies i els moviments eclesials”, diuen, i recorden que ja hi ha qui hi ha posat un gra de sorra, com l’església de San Carlos Borromeo, a Entrevías, a Madrid. “Allà estan demostrant que les coses sí que es poden fer de manera diferent”, manté l’activista Neus Forcano.

Aquestes dones catòliques i feministes són molt conscients de l’associació mental de la nostra societat laica que assimila ser creient i catòlica amb una cosa arcaica. “Nosaltres diem que no i volem explicar i reivindicar la riquesa de l’Església, plural i alliberadora. Però això sí, diem que sense igualtat no hi ha dignitat i per això la reivindiquem”, diu Forcano. En aquesta entitat de dones feministes hi participen dones de tres generacions diferents i el manifest que han fet l’han signat fins ara més de mil persones, entre dones i homes.

Les dones són majoria a l’Església catòlica: en les tasques de voluntarietat, en les celebracions religioses, com a catequistes, als consells parroquials, en els moviments i associacions, esplais i en el món educatiu. I no cal dir a les congregacions religioses que, recorda aquesta entitat, “treballen dia a dia pels drets dels més vulnerables”. Segons la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), el 78% dels membres de la vida consagrada a Catalunya són dones. Segons dades donades a conèixer el 2019 amb motiu del 8 de març, a Catalunya hi havia l’any passat 4.744 religioses (78,3%) i 1.315 religiosos (21,3%).

Les dones catòliques feministes assenyalen també que la desigualtat no només afecta la presa de decisions, i es pregunten quantes teòlogues treballen, per exemple, a la Facultat de Teologia de Catalunya, quantes imparteixen classes als seminaris o a l’Iscreb (Institut Superior de Ciències Religioses). La resposta és desoladora perquè va de zero a una en el primer i el darrer cas. I es pregunten: és bo que en un seminari els homes que estudien per capellà no tinguin la visió de les dones, que representaran més del 50% dels seus feligresos? Davant l’evidència i la por manifestada de la jerarquia eclesial en el tema de la perspectiva de gènere, les feministes catòliques s’organitzen. Tenen molta feina.