Gràcies als bons resultats electorals aconseguits els últims anys, a Marine Le Pen li agradava presumir que el Front National (FN) —ara rebatejat Rasseblement National (RN)— “és el primer partit de França”. Aquesta fórmula, però, podria actualitzar-se per: “El RN és el primer deutor de França.”

La formació de Le Pen afronta una delicada situació financera. Segons les dades del 2018 de la comissió francesa de comptes de campanya, publicades a finals de febrer, els deutes del RN s’eleven fins a 24,4 milions d’euros. Aquest partit ultradretà va registrar, fa dos anys, un dèficit de 2,4 milions. Els últims set anys, ha acumulat unes pèrdues de 19,2 milions, mentre que al banc només disposa de 2,2 milions. Si la seva ideologia xenòfoba i ultranacionalista sol associar-se al color morat fosc de la dreta radical, els seus números són més que vermells. De fet, un extreballador va denunciar, el 2 de març, la formació per impagament i a l’abril serà jutjada per liquidació judicial (fallida).

Tot i que les dificultats de tresoreria no suposen una novetat per al partit de Le Pen, aquest any s’han vist agreujades pel fet que els creditors truquen a la porta. Jean-Marie Le Pen, fundador del partit, obtindrà 4,2 milions dels 5,1 de dotacions públiques anuals de la formació per recuperar els diners que va deixar a través del seu micropartit Cotelec per finançar la campanya presidencial de la seva filla. A més, els creditors del polèmic préstec rus de 9,4 milions han denunciat per impagament el RN, que el juny s’asseurà al banc dels acusats a Rússia. La situació també podria empitjorar amb la sentència, a l’abril, del cas de corrupció Jeanne, en què la fiscalia ha demanat una multa de 500.000 euros.

“No tenim amb què pagar els creditors. Estem en una situació virtual d’impagament”, assegurava recentment un dirigent del RN en declaracions en off al diari Le Parisien. Encara que els dirigents ultres solen atribuir aquestes dificultats a una suposada “persecució judicial” o al greuge ocasionat pel sistema electoral francès a doble volta, aquestes teranyines en la tresoreria també es deuen a una gestió nefasta. Des que Marine Le Pen va assumir-ne les regnes el 2011, els ingressos no han deixat de créixer (fruit de l’auge en les urnes), al mateix temps que ho feien els deutes d’un partit en què els dirigents viuen a cos de rei. Segons va revelar, al febrer, la revista econòmica Challenges, el tresorer del RN, Wallerand de Saint-Just, guanya cada mes 7.000 euros nets del partit, a què cal sumar el sou com a diputat regional. La formació paga 60.000 euros anuals a Marine Le Pen, a més del que percep com a representant a l’Assemblée Nationale. El salari mitjà d’un empleat del RN és de 3.900 euros. “A alguns dels seus dirigents els agraden massa els diners”, lamenta en declaracions a Libération un expert en compatibilitat que va militar en el FN.

Per obtenir nous recursos, la direcció ultradretana ha impulsat un “préstec nacional”, amb què demana microcrèdits als militants i simpatitzants, tot i que alguns dirigents dubten que puguin tornar-los.

Marine Le Pen va dir al gener, amb més de dos anys d’antelació, que es presentarà a les presidencials del 2022. Un anunci amb què “volia atreure l’atenció mediàtica i evitar que es parli dels problemes financers i judicials del partit”, explica a El Punt Avui el periodista Michel Henry, bon coneixedor de l’extrema dreta francesa. Per preparar les presidencials, la líder del RN contempla abandonar la direcció del partit. I això ha multiplicat els rumors, negats pel seu entorn, que desitja allunyar-se d’una formació a prop de la fallida.