La tria va ser meva. Vaig intentar que hi hagués dones més antigues i més modernes, que totes haguessin mort i que tinguessin papers diferents en la història. Però he de dir que no ha estat un treball d’investigació. M’he basat en treballs ja existents, com el Diccionari Biogràfic de Dones, que recomano a tothom, o els volums Catalanes del IX al XIX i Catalanes del XX, d’Eumo Editorial.

La conclusió, després d’estudiar les seves històries, és que encara que amb perfils diferents el patró es repeteix. Sempre hi ha hagut dones a tots els àmbits que han tingut la inquietud i la capacitat per fer tota mena de coses. Decideixen tirar endavant i sempre se’ls acaba tallant les ales. Acaben pagant un preu altíssim per la seva llibertat. Totes tenen molta empenta, un alt sentit de la injustícia, però també acaben tenint una decepció; un cas paradigmàtic és el de Francesca Bonnemaison, pedagoga i fundadora de la biblioteca popular de la dona...

Una dona que va arribar a ser jesuïta. Va conèixer Ignasi de Loyola. Li va donar suport, i quan al final va voler anar amb ell, el mateix sant Ignasi li va dir que no, que és un tema d’homes. És aquesta la decepció de què parlo. La impotència, només per ser dona.

Ara sembla que és un tema que s’encamina cap a la normalització, però a l’edat mitjana ja n’hi havia. A vegades sembla que tot ens ho hem inventat ara i en realitat el que es pretén amb el llibre és mostrar que fa molts segles que les dones són a tots els àmbits.

És obvi. Per això és tan important rescatar-les, perquè ens calen altres referents, altres models. Si les noies no han vist mai una presidenta de la Generalitat, és lògic que pensin que no és un paper per a elles. És bàsic tenir aviat una presidenta de la Generalitat i de totes les altres institucions. Perquè sàpiguen que hi poden arribar.

I tant, hem avançat però encara hem de continuar lluitant, ens queda molt camí. Cal fer coses des de tot arreu perquè és un problema estructural. El problema no és a les lleis, és molt profund. Tenim molta feina per exemple amb els micromasclismes, comportaments interioritzats que són la base d’aquesta societat tan injusta.