Societat

Més “juntes i diverses”

El Dia de les Dones consolida un moviment reivindicatiu més jove i interclassista

Les manifestacions d’ahir van haver de lluitar contra la pausa dominical

El seguiment de l’aturada va ser testimonial en ser festiu

L’onada lila va omplir 13 trams de l’Eixample barceloní alhora

Nova demos­tració de força, ahir, del femi­nisme català en el Dia de les Dones, després que milers de per­so­nes par­ti­ci­pes­sin en els cen­te­nars d’actes de rei­vin­di­cació d’una igual­tat real i en les mani­fes­ta­ci­ons del ves­pre a diver­ses ciu­tats. El caràcter fes­tiu va jugar aquest cop en con­tra de les mani­fes­ta­ci­ons de la tarda-ves­pre, sobre­tot a la de Bar­ce­lona, però en canvi va per­me­tre una assistència més gran als actes de petit for­mat que es van dur a terme ahir al mig­dia a mol­tes ciu­tats i viles, recor­dant les vícti­mes locals del mas­clisme o rei­vin­di­cant la lluita per l’equi­tat i la visi­bi­li­tat de les dones.

La jor­nada de lluita femi­nista va con­so­li­dar un movi­ment cada cop més inter­clas­sista i sobre­tot més jove. Estu­di­ants i noies de totes les edats van par­ti­ci­par en força actes ahir de manera des­a­com­ple­xada i indig­na­des amb la falta d’opor­tu­ni­tats i, sobre­tot, per les sentències judi­ci­als i les agres­si­ons sexu­als que encara patei­xen i que res­ten massa sovint impu­nes. Tot i que el lema de la jor­nada era Jun­tes i diver­ses per una vida digna, la majo­ria de joves cri­da­ven en con­tra de la per­mis­si­vi­tat mas­cu­lina, i la dels jut­ges envers les agres­si­ons. Ja s’ha fet famós aquest 8-M el crit de “Sola o bor­ratxa, vull arri­bar a casa”, amb què força noies des­a­fien i pro­tes­ten per la inse­gu­re­tat i angoixa que patei­xen davant les agres­si­ons sexu­als o les sim­ples ame­na­ces.

Tot i l’èxit de cons­ci­en­ci­ació i avís de les dones, el caràcter fes­tiu va con­ver­tir en tes­ti­mo­nial la vaga con­vo­cada per tres sin­di­cats que hi dona­ven suport i va res­tar par­ti­ci­pació a les mani­fes­ta­ci­ons, sobre­tot la bar­ce­lo­nina, amb només 50.000 assis­tents, segons la Guàrdia Urbana, ja que en anys ante­ri­ors havien arri­bat a con­cen­trar prop de dues-cen­tes mil per­so­nes. En canvi, les mani­fes­ta­ci­ons de Saba­dell, amb 4.000 per­so­nes; Reus, amb un miler i mig, i Tor­tosa, amb mig miler, van mos­trar un caràcter des­cen­tra­lit­zat no vis­cut fins ara, des que, el 2017, els 8-M han adop­tat un caràcter mas­siu i de pro­testa gene­ra­lit­zada del femi­nisme.

Les orga­nit­za­do­res van voler treure ferro a les xifres de la mani­fes­tació de Bar­ce­lona, recor­dant que era la pri­mera rea­lit­zada mai en un dia fes­tiu i, per tant, de difícil com­pa­ració amb una d’un dia fei­ner. Tot i això, van atre­vir-se a espe­cu­lar amb els 300.000 assis­tents. Els tres sin­di­cats con­vo­cants van qua­li­fi­car la jor­nada “d’històrica” perquè s’hau­ria “seguit avançant en la con­so­li­dació de la lluita femi­nista”, i sobre­tot perquè no havien “comp­tat amb cap tipus de suport per part dels sin­di­cats majo­ri­ta­ris i tra­di­ci­o­nals” de CCOO i la UGT.

La mani­fes­tació de la tarda a Bar­ce­lona va transcórrer per la Gran Via, des de la plaça Uni­ver­si­tat, pel pas­seig de Lluís Com­panys i fins a l’Arc de Tri­omf. Un grup de tam­bo­re­res i batu­cada va obrir la con­cen­tració, tot i que el caràcter fes­tiu del dia va aca­bar con­ver­tint la Gran Via en un espai de lleure durant la tarda, de manera que dues tra­ves­sies abans de la capçalera de la mani­fes­tació ja hi havia famílies gau­dint del tall i par­ti­ci­pant en la mobi­lit­zació. Una petita onada lila que va arri­bar a omplir 13 trams de l’Eixam­ple entre la Gran Via i el pas­seig de Lluís Com­panys.

Al clàssic crit de “Visca, visca, visca, la lluita femi­nista”, aquest any se li ha sumat la inter­pre­tació del càntic xilè Un vio­la­dor en tu camino, que es va fer viral a finals de l’any pas­sat i cri­tica com, massa sovint, es qüesti­ona l’acti­tud de les dones que patei­xen abu­sos o agres­si­ons sexu­als en lloc de posar el focus en l’agres­sor.

Pre­ses i exi­li­a­des

En aca­bar la marxa, ja amb menys gent, l’acte final sota l’Arc de Tri­omf va rei­vin­di­car l’auto­or­ga­nit­zació femi­nista i la revolta que mol­tes dones recla­men con­tra la pre­ca­ri­e­tat i les fron­te­res. Les actrius Ade­lina Plaun i Júlia Bar­celó van con­duir un acte que va incloure diver­ses actu­a­ci­ons musi­cals i de poe­sia, i que van tenir en la lec­tura del mani­fest del 8-M l’eix cen­tral. Una lec­tura a diver­ses veus anònimes que repre­sen­ta­ven els col·lec­tius de dones que han patit o patei­xen l’explo­tació labo­ral, sexual o la dis­cri­mi­nació pel seu ori­gen. El mani­fest con­demna la “crei­xent pre­ca­ri­e­tat labo­ral” que deriva del “model capi­ta­lista” actual i s’acar­nissa amb les dones, sobre­tot amb les migrants o les que pro­ce­dei­xen d’entorns vul­ne­ra­bles, i reclama polítiques públi­ques per evi­tar que aques­tes per­so­nes cai­guin en l’exclusió. El text també recorda les encau­sa­des pel procés català, i demana la “lli­ber­tat de les pre­ses polítiques, el lliure retorn de les exi­li­a­des i la can­cel·lació de totes les cau­ses ober­tes per haver exer­cit el dret a l’auto­de­ter­mi­nació” de Cata­lu­nya.

El mani­fest del Dia de les Dones d’enguany adver­tia que en l’últim any no s’havia avançat gaire en la lluita i per aquest motiu jus­ti­fi­cava la vaga. També recla­mava l’avor­ta­ment lliure i gratuït arreu del món i es mos­trava a favor de l’anti­ra­cisme i l’eco­lo­gisme. Igual­ment recor­dava la “justícia patri­ar­cal, hereva del fran­quisme”: “Diem no a la llei mor­dassa, i com a res­posta davant la repressió durant les mobi­lit­za­ci­ons femi­nis­tes de les vagues ante­ri­ors. Cri­dem a la deso­bediència, davant l’ofen­siva fei­xista i el fona­men­ta­lisme religiós que a casa nos­tra s’ano­mena naci­o­nal­ca­to­li­cisme.” El col·lec­tiu reclama tallar del tot qual­se­vol finançament de l’Església catòlica o les seves deri­va­des soci­als i edu­ca­ti­ves: “Fora els rosa­ris dels nos­tres ova­ris!”

La mobi­lit­zació es va cloure amb les actu­a­ci­ons musi­cals de grups com ara Roba Estesa, Clika Pika, Heidi Ramírez i Moni­que Makon, entre d’altres.

Només tres sin­di­cats con­vo­ca­ven la vaga d’ahir: la Inter­sin­di­cal-CSC, IAC i la CGT. Volien que es visu­a­litzés que col·lec­tius labo­rals més pre­ca­ris de dones també tre­ba­llen els diu­men­ges o tenen cura de les famílies. Però el caràcter fes­tiu del 8-M va res­tar incidència a la vaga, molt infe­rior a la d’altres anys, amb un segui­ment nul al sec­tor de salut, pen­dent del coro­na­vi­rus, i no va gene­rar dades als àmbits sec­to­ri­als del comerç, l’edu­cació, les uni­ver­si­tats, la indústria i els ser­veis, per exem­ple. El con­sum elèctric va bai­xar en un 0,7% només, res­pecte del diu­menge pas­sat, i només al trans­port es va poder fer evi­dent l’atu­rada, amb segui­ments del 22% als FGC i el 19% a Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona, tot i que a Renfe i a la xarxa d’auto­bu­sos no va superar l’1%.

LES XIFRES

50.000
persones van participar ahir en la manifestació de Barcelona per reclamar igualtat de gènere.

LES FRASES

13
minuts van esmerçar les portaveus de l’acte final a llegir el manifest del Dia de les Dones del 2020.
No som víctimes, som supervivents. Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i l’autodefensa feminista
Manifest del 8 de març
Volem que les mares migrants, que han marxat per por de ser assassinades, visquin sense l’angoixa constant de la retirada de la custòdia

Partits contra la bretxa salarial i la violència

La majoria de partits van coincidir ahir a comprometre’s a treballar per disminuir la bretxa salarial que encara afecta les dones amb feines menys qualificades. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, creu que la “revolució feminista” hauria de “canviar àmbits de la societat com el salarial” d’una vegada. La diputada de JxCat Elsa Artadi va lamentar la “lluita diària per una igualtat que no acaba d’arribar en cap àmbit de la vida”, i per quest motiu “cal seguir fent un esforç per deixar enrere la societat essencialment masclista”. La portaveu del PSC, Eva Granados, va destacar el fet que la manifestació era “unitària i molt plural alhora”. Granados va advertir que la majoria de referències als llibres de text escolars són d’homes. La portaveu de CECP al Parlament, Susanna Segòvia, creu que el feminisme “és un moviment que interpel·la una societat patriarcal i que demana un sistema econòmic diferent que treballi per posar fi a la bretxa salarial i per l’equiparació de drets laborals. Per això posa nerviosa la ultradreta”. La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira va alertar que “el feminisme ha vingut per quedar-se”, i considera que “la combativa jornada reforça les dones que treballen pels drets i les llibertats”. Totes elles van participar en la manifestació de Barcelona, on també hi eren les conselleres Ester Capella, Alba Vergés i Meritxell Budó, l’alcaldessa Ada Colau i el president del Parlament, Roger Torrent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.