Rosa Peral, ahir, el primer dia que es presenta al judici sense un mocador al coll, va declarar durant gairebé cinc hores, davant del jurat popular que ha de decidir si ella, agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i el seu company al banc dels acusats, Albert López, el seu examant també urbà, van posar fi a la vida de Pedro Rodríguez, també agent del cos i xicot de Peral, que va ser trobat assassinat i calcinat dins del maleter del cotxe al voral del pantà de Foix el 4 de maig del 2017. La sessió d’ahir no va ser suficient per acabar l’interrogatori del fiscal per la loquacitat de Peral, que repreguntava i s’esplaiava en les respostes fins al punt que el president del tribunal, Enrique Rovira del Canto, la va haver de frenar en diverses ocasions per evitar que declarés de motu proprio. “Jo no tinc superpoders”, va etzibar Peral al fiscal per configurar una imatge d’ella al marge de les fotos on se la veu practicant esports de contacte físic. Però l’acusada sí que va desplegar els seus superpoders verbals i de seducció gestual (va plorar en un parell de cops) per rebatre tots els indicis que apunten cap a un crim planificat per treure’s del mig Pedro perquè li suposava una nosa per reprendre la relació amb Albert. El missatge que va enviar a Albert dient-li que només ell la tindria, s’ha d’interpretar que ho feia perquè així Albert no l’atabalés més i ella pogués continuar la vida amb Pedro. Perquè, afirma, la relació amb Albert no era tal perquè ell no s’implicava amb les seves filles. Valenta? S’hi considera, va dir, només si està de servei: donant un toc surten cent guàrdies a ajudar-la. Però, en canvi, va assegurar que durant els quatre dies que van passar des de la matinada del 2 de maig, quan Albert va irrompre a casa seva armat amb una pistola, amb una tapaboques posat i una motxilla amb un pal, quan va perdre de vista Pedro, fins que els Mossos van arribar a casa seva per comunicar-li que havien trobat el cotxe calcinat i un cadàver a dins, no va ser capaç d’enviar cap senyal d’auxili a cap company, tot i que uns dels dies va sopar amb un grup d’una quinzena de companys de la Guàrdia Urbana.“Estava cagada”, va repetir més d’un cop davant del tribunal. Una por que li provocava Albert, que, va dir, era el que la va obligar a fer servir el mòbil de Pedro per enviar-se missatges com si fos viu, el que la va portar fins a la vora de la casa de Ruben (l’exmarit mosso de Peral) per situar el telèfon de la víctima (des d’allà va enviar alguns dels missatges) a prop de l’habitatge i simular que podia haver-hi hagut una baralla entre Pedro i Ruben, que estaven enemistats. Peral va assegurar que, tot i que ella havia sentit cops la nit que Albert va irrompre a casa seva i que no havia tornat a veure Pedro des de llavors, ella estava convençuda que Pedro era viu i que ja tornaria. Va assegurar que ni tan sols va entreveure que Pedro era mort quan, després de passar per casa de Ruben, Albert la va tornar a casa i llavors li va dir que agafés el cotxe de Pedro, que estava aparcat davant de la casa del veí, aquell que també va tenir relacions, esporàdiques, segons ell, amb Rosa i que va testimoniar que havia sentit sorolls d’una serra mecànica. Aquell dia, al vespre, Rosa, “cagada de por”, va fer el que li manaven i va conduir el cotxe tot seguint Albert, que anava a davant amb el seu. Van resseguir la carretera asfaltada vora el pantà fins que Albert va entrar en un camí de terra. Terreny desconegut per a Peral, perquè ella, amb bicicleta i moto, només va per vies asfaltades. I un cop aturada –va relatar– va veure venir Albert amb dos bidons de gasolina, i ella –diu– no es va pas imaginar mai que volia calcinar el cotxe i menys que a dins hi hagués en Pedro mort. Va pensar que li volia fer mal, a ella, i es va posar a córrer cap a la carretera asfaltada per veure si tenia sort i passava un cotxe. Va sentir una explosió i al cap d’una estona la va recollir un cotxe. El de l’Albert. Però ella, amb els superpoders de la paraula, vol convèncer el jurat que no sabia que havien deixat Pedro cremant.