Targetes amb interessos pels núvols

La justícia ha posat el focus en les tar­ge­tes revol­ving dels bancs, i fa pocs dies ha con­dem­nat per una pràctica d’usura l’enti­tat WiZink, per tenir una tar­geta amb una TAE del 27,24%, molt per damunt de la mit­jana del 19,64% publi­cada pel Banc d’Espa­nya. Com asse­nyala el com­pa­ra­dor finan­cer HelpMy­Cash.com, “aquesta sentència obre la porta a recla­ma­ci­ons en massa i totes les enti­tats estan expec­tants sobre qui­nes con­seqüència pot tenir la sentència sobre els seus balanços.”

Les tar­ge­tes revol­ving són eines de paga­ment per ins­tru­men­ta­lit­zar un crèdit al con­sum i fer els paga­ments a ter­mi­nis. El com­pa­ra­dor finan­cer ha rea­lit­zat un informe sobre el sec­tor que revela que el 88% d’aquesta mena de tar­ge­tes que els bancs posen a dis­po­sar dels cli­ents tenen una TAE per damunt del 25%. HelpMy­Cash.com també ha detec­tat que arran de la sentència, bona part dels bancs han deci­dit eli­mi­nar de les seves pàgines web les ofer­tes de les seves tar­ge­tes amb els interes­sos més alts. De totes les ofer­tes que ha obser­vat el com­pa­ra­dor finan­cer, el 36% ja no és anun­ci­ada. Entre les enti­tats que han ama­gat les tar­ge­tes que podrien cau­sar més polèmica hi ha Saba­dell, Ima­gin­bank, Iber­Caja, Bankin­ter­card, Bankia i Bankin­ter. Banco San­tan­der també ha ama­gat alguna de les seves tar­ge­tes de crèdit, tot i que en aquest cas la TAE era infe­rior a la mit­jana publi­cada pel Banc d’Espa­nya.

Tal com informa HelpMy­Cash, quan han estat con­tac­ta­des pel com­pa­ra­dor o asse­gu­ren que la tar­geta en qüestió ja no es comer­ci­a­litza i ofe­rei­xen com alter­na­tiva altres tar­ge­tes amb una TAE que se cenyeix a la mit­jana. Hi ha enti­tats que es neguen a donar a conèixer la TAE, tot argu­men­tant que només ho poden fer un cop ha estat con­trac­tada.

Tot repli­cant la pràctica que es va dur a terme amb les clàusu­les terra, alguns bancs han optat per con­tac­tar direc­ta­ment amb els cli­ents afec­tats per les tar­ge­tes revol­ving per ofe­rir-los una rebaixa en el tipus d’interès fins situar-lo a la mit­jana, del 20%. A canvi, com expli­quen a HelpMy­Cash, “els cli­ents que accep­tin el tracte hau­ran de fir­mar un docu­ment en què rebut­gen qual­se­vol recla­mació judi­cial futura.”

Cai­xa­Bank ha estat una de les pri­me­res enti­tats a pren­dre la ini­ci­a­tiva, i ha ofert els seus cli­ents rebai­xar-los l’interès de les tar­ges Ikea, des del 26% fins el 19,9%, i retor­nar-los la diferència cobrada fins el moment.

Com s’explica des del com­pa­ra­dor finan­cer, “aquesta solució pot ser, o no, bene­fi­ci­osa, segons la quan­ti­tat que podríem recu­pe­rar. Cal recor­dar que, si els interes­sos d’una tar­geta es decla­ren usura, el con­tracte es con­si­dera nul i, per tant, els afec­tats només han de retor­nar el capi­tal sol·lici­tat, no els interes­sos.” Així doncs, si hom denun­cia i la sentència li és favo­ra­ble, l’enti­tat li haurà de retor­nar tots els interes­sos cobrats.

Per saber si li surt a compte entrar en un procés judi­cial, que com­porta des­pesa de diners i pèrdua de temps, l’estal­vi­a­dor, segons reco­mana HelpMy­Cash, uti­lit­zar una cal­cu­la­dora, com la que ofe­reix aquest com­pa­ra­dor, per mesu­rar quant ha cobrat el banc d’interès a la tar­geta revol­ving. Així, tot depe­nent de la quan­ti­tat recu­pe­ra­ble, es pot valo­rar si val la pena anar a judici o no.