Decretat l’estat d’alarma
Sánchez instaura 15 dies d’alarma en què es podrà limitar la circulació, requisar la sanitat privada, desplegar l’exèrcit i fixar sancions
L’últim cop va ser per la vaga dels controladors el 2010
Espera 10.000 afectats aviat
Si dijous no va descartar l’estat d’alarma com a via per fer front a la crisi sanitària de la Covid-19, Pedro Sánchez va recórrer ahir finalment a aquest supòsit de l’article 116 de la Constitució després de constatar que el virus s’expandeix exponencialment i que un sector de la població continuava fent vida com si visqués un breu parèntesi laboral i prou. En un nou anunci per segon dia consecutiu coincidint amb l’horari del telenotícies de les tres de la tarda, el president espanyol va abraçar la declaració de l’estat d’alarma, el més lleu dels que ofereix el catàleg de l’excepcionalitat –per sota de l’estat d’excepció i de setge–, a partir d’avui i durant un període de quinze dies després que sigui aprovat pel Consell de Ministres. A l’hora que compareixia Sánchez, les autopistes de sortida de Madrid oferien la imatge de les retencions típiques de les escapades de cap de setmana. Entre les mesures que inclourà el decret que s’aprovarà avui hi pot haver des de limitar temporalment la circulació de persones per garantir així els confinaments fins a requisar béns d’empreses privades –com ara els sanitaris i que la col·laboració de la xarxa privada sigui total amb la sanitat pública– i desplegar l’exèrcit i fixar sancions. “Estem només en la primera fase del combat contra el virus. Ens esperen setmanes molt dures. No s’ha de descartar que la setmana que ve arribem als 10.000 afectats”, va dir Sánchez per solemnitzar la gravetat del moment.
Itàlia està actuant com a precursor del que vindrà i com a mirall en la gestió de la crisi i el confinament de la Llombardia arribava diumenge passat amb 2.742 afectats. Amb una dada oficial de més de 4.230 casos, 2.659 d’ells concentrats a la regió de Madrid –té 6,6 milions d’habitants, uns 4 milions menys que Llombardia– i 120 morts (86 a Madrid), Sánchez va passar a l’acció i va aprovar l’estat d’alarma que vint-i-quatre hores abans havia sospesat i descartat en un Consell de Ministres extraordinari.
Sense tràmit al Congrés
A diferència del que passa amb un decret llei convencional, que ha de ser convalidat pel ple del Congrés, en el cas de l’estat d’alarma el Congrés en tindrà prou amb donar-se per assabentat i no haurà de celebrar cap ple ni cap votació, amb la qual cosa s’agilitza l’entrada en vigor des d’avui. Si l’estat es prolonga més de quinze dies, que és ara el més probable, aleshores sí que el Congrés hauria de convalidar-ho en votació. El PP de Pablo Casado va fer un gir de 180 graus ahir i, de fer oposició amb el virus, va fer el salt d’anunciar el vot a favor a la pròrroga de l’excepció.
L’últim i únic precedent de l’estat d’alarma va tenir lloc el desembre del 2010, quan el caos aeri causat per la vaga dels controladors va forçar el govern del també socialista José Luis Rodríguez Zapatero a militaritzar els llocs de treball a les torres de control fins al punt que els controladors “passaven a estar mobilitzats”. L’alarma ve regulada per una llei del 1981, que permet limitar el moviment de persones i vehicles, imposar prestacions obligatòries, intervenir indústries i tot tipus de locals (amb l’única excepció dels domicilis privats), limitar o racionar l’ús i el consum d’articles de primera necessitat.
“L’heroic és ser a casa”
Sánchez, que el dia abans acceptava preguntes de la premsa per WhatsApp, ahir va preferir una declaració institucional i no va aclarir ni l’abast de les mesures ni si afectaran tot el territori per igual. “La declaració de l’estat d’alarma permet de mobilitzar al màxim els recursos materials, civils i militars per combatre el virus, però hi ha un recurs fonamental, més enllà de qualsevol llei o decret, la victòria depèn de cadascun de nosaltres, a la nostra llar, a la nostra feina, al nostre veïnat”, va afirmar Sánchez. I va fer una crida a l’èpica de la disciplina: “L’heroisme també consisteix a rentar-se les mans i quedar-se a casa, protegir-se un mateix per protegir la resta.”
Sol·licitud als més joves
L’últim va ser un prec als joves: “Tenen una missió decisiva perquè si per la seva vitalitat poden sentir-se a l’abric dels efectes més severs dels virus, poden actuar com a transmissors a altres persones molt més vulnerables. La seva col·laboració és decisiva per evitar contagis i han de limitar els contactes i mantenir la distància social.”
L’exèrcit atura exercicis
Tot i que Sánchez només al·ludia genèricament als “recursos militars”, el Ministeri de Defensa va comunicar l’aturada de tots els exercicis per part de l’exèrcit, que passa a centrar-se a oferir les seves capacitats al govern per afrontar la pandèmia. La Comunitat de Madrid, al seu torn, va aprovar el tancament de botigues, bars i restaurants.
Videoconferència
Si i fins ara la veu oficial era la científica del doctor Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, dijous va marcar un punt d’inflexió i Sánchez va voler assumir en primera persona el lideratge polític de la crisi. El Consell de Ministres d’avui precedirà una videoconferència amb els presidents autonòmics –entre ells, Quim Torra– per blindar la coordinació. Les autoritats albiren un notable ascens dels afectats i s’imposa l’acció.
Urkullu activa l’emergència sanitària
El lehendakari, Íñigo Urkullu, va aprovar ahir la declaració d’alerta sanitària al País Basc per la pandèmia per coronavirus. Després d’una reunió extraordinària del Consell de Govern en què es va analitzar la situació de la pandèmia i les mesures que cal impulsar, Urkullu va anunciar que han decidit decretar l’estat d’emergència sanitària perquè “el pitjor encara no ha passat”, amb mesures que es podran aplicar a partir d’avui.
En una compareixença telemàtica, Urkullu també va explicar que assumeix la direcció única de Protecció Civil davant la situació d’emergència pels efectes de la Covid-19. Així, avui el govern basc podria adoptar mesures excepcionals com ara confinar persones en els seus domicilis i limitar l’accés a zones de perill, des d’un hospital, una ciutat o tot el País Basc. També va anunciar una línia d’ajudes a pimes i empreses.