Macron afronta el càstig de les urnes en un context inèdit
La reforma de les pensions i el coronavirus marquen unes eleccions atípiques
Els partits tradicionals i els verds francesos aspiren a beneficiar-se de l’escassa implantació local de la formació del president
Quan Emmanuel Macron va arribar a la presidència fa tres anys, les eleccions municipals del 2020 estaven marcades en vermell en el calendari com uns comicis clau en el seu mandat. El jove president aconseguiria implantar el seu moviment La República en Marxa (LREM) a escala local? Les seves reformes neoliberals es confrontarien a un vot de càstig? Després de les presidencials, les municipals solen ser els comicis que generen més mobilització entre els francesos. Però aquesta ha estat una de les campanyes més atípiques que es recorden en les últimes dècades a França, on el paisatge polític pot fragmentar-se encara més després de la segona volta prevista per al 22 de març.
Els debats locals han quedat suplantats per un context nacional marcat, primer, per la forta contestació a la reforma de les pensions, aprovada a principis de març a través d’un decretàs. I després per la crisi del coronavirus, l’impacte de la qual en l’abstenció i el comportament electoral resulta més que incert. Abans que la pandèmia contagiés les mentalitats, la campanya s’havia vist influïda per l’ebullició social, que no ha deixat de créixer des de l’emergència dels armilles grogues el 2018.
“Entre els militants de la CGT i els armilles grogues que m’insulten diàrianent, és molt difícil fer campanya”, va lamentar a finals de febrer la diputada de LREM Cécile Muschotti, que es presenta a l’alcaldia de Toló, sud-est del país. El malestar nacional, segons els sondejos, es veurà reflectit en el fracàs del macronisme per aconseguir l’Ajuntament de París, feu electoral del jove president en les passades eleccions presidencials i europees. A més, les divisions internes del partit presidencial poden propiciar la seva derrota a Lió. Les mirades també estan posades en la localitat normanda de Le Havre, on el primer ministre, Édouard Philippe –i candidat–, lidera els sondejos, però podria ser derrotat en la segona volta pel comunista Jean-Paul Lecoq.
Esperances compartides
Davant de les dificultats del macronisme, els Republicans (dreta) i el Partit Socialista esperen recordar vells temps. Després de tres anys marginats de la centralitat, la dreta gaullista confia mantenir bastions històrics, com ara Marsella, Niça i Bordeus. Una esperança compartida pels socialistes, que aspiren repetir a Lilla, Nantes i Rennes. “Els partits tradicionals obtindran victòries importants, però això no significa que estiguin de retorn a la primera línia a escala estatal de cara a les presidencials del 2022”, va explicar la politòloga Agathe Cagé, presidenta del gabinet d’assessoria política i empresarial Compass Label.
Encara que els sondejos continuen situant Marine Le Pen com la principal opositora a Macron a escala nacional, el Reagrupament Nacional ha adoptat un rol més aviat modest en aquests comicis fruit de la seva escassa implantació local. El seu gran objectiu és convertir Perpinyà en la primera ciutat de més de cent mil habitants a caure en mans del lepenisme.
En canvi, els verds aspiren a convertir-se en la revelació. Després del bon resultat en les europees de l’any passat (13,5%), estan molt ben situats en els sondejos a Rouen, Bordeus i Besançon. En ciutats com ara Tolosa i Grenoble, els ecologistes s’han unit amb altres partits d’esquerres i moviments socials. I han format unes “llistes ciutadanes” que s’inspiren en l’exemple dels “ajuntaments del canvi” catalans i espanyols.
La surrealista campanya a París
El millor dels guionistes no hauria imaginat un fulletó tan imprevisible per la disputa de l’Ajuntament d’una de les grans capitals europees. La campanya de les municipals a París va començar a mitjan febrer amb la publicació d’uns vídeos sexuals del candidat macronista Benjamin Griveaux que propiciaria la seva retirada. Un mes després, gairebé ningú recorda l’anomenat Griveauxgate. Ara, en plena crisi del coronavirus, ha acabat amb l’alcaldessa Anne Hidalgo deixant de fer campanya i concentrant-se en la gestió de la pandèmia. Segons els últims sondejos, la dirigent socialista amb arrels andaluses es manté en la capdavantera amb el 25,5% dels vots, però seguida de prop per la conservadora Rachida Dati (24%), que dilluns va rebre el suport de l’expresident Nicolas Sarkozy, en un míting amb una gran assistència, fins al punt de gairebé infringir la prohibició d’actes tancats amb més de mil persones, i en què centenars de militants dels Republicans (dreta) van quedar-se al carrer. La clau seran les aliances entre la primera i la segona volta. Mentre que Hidalgo espera atreure el suport dels verds (11,5%) i l’esquerra insubmisa (5%), Dati podria teixir en alguns districtes pactes amb la llista macronista encapçalada per l’exministra de Salut Agnès Buzyn (19%).