Tornen les fronteres a Europa per frenar l’avanç del coronavirus. Amb més de 40.000 persones contagiades i almenys 1.500 morts, cada cop més països del bloc deixen en suspens la lliure circulació de l’espai Schengen arran de la passivitat i lentitud de Brussel·les per coordinar una acció conjunta.

La Comissió Europea va prometre divendres que abans de final del dia proporcionaria pautes sobre la gestió fronterera d’aquesta pandèmia. Però ahir dissabte encara no havien publicat res, si bé la seva presidenta, Ursula von der Leyen, assegurava que estava treballant amb els estats per “coordinar mesures efectives a les fronteres externes i internes de la Unió Europea”. Però alguns socis europeus ja havien tirat pel dret aplicant restriccions de moviment de tota mena i cada cop més dures.

Amb poc més de 800 casos i cap mort, Dinamarca va tancar ahir al migdia les seves fronteres a tots els estrangers excepte aquells amb permís de residència. Polònia i la República Txeca s’hi van afegir i ho faran efectiu avui i demà, respectivament. Eslovàquia, de facto, també ha barrat el pas a tothom que no sigui resident des de divendres. Tots tres països de l’est estan per sota els 150 infectats. Letònia, per la seva banda, tancarà les fronteres per terra, mar i aire a partir de dimarts a mitjanit.

A part de les recomanacions generalitzades de no viatjar a les zones de més risc o, fins i tot desaconsellar sortir del país, com ha fet Bèlgica, moltes capitals europees també han prohibit vols a estats socis de la Unió Europea –principalment a Itàlia i a l’Estat espanyol– o han imposat controls a la frontera, com ha fet Hongria amb els seus veïns. Aquestes mesures extremes no es veien a l’espai sense fronteres de Schengen des dels atacs terroristes a París o la crisi de refugiats del 2015 i xoquen frontalment amb les advertències de Brussel·les contra les prohibicions de moviments dins del bloc.

Les institucions europees tornen a anar tard respecte al ràpid avanç del coronavirus al vell continent. S’han vist sobrepassades per la velocitat d’aquesta pandèmia i han estat incapaces de fer prevaler el seu criteri per sobre del pànic d’alguns estats. A més, no han proporcionat cap informació sobre quines mesures ha adoptat cada país, fet que ha contribuït a la confusió.

Veient el desgavell, el president francès, Emmanuel Macron, va fer ahir una crida a la unitat. “Tant a les fronteres com pel que fa a la nostra economia, hem d’actuar junts i de manera ràpida”, defensava.

El repte de gestió pública no és menor. Tot i el confinament, l’augment de casos a Itàlia no s’atura, amb unes 21.157 persones afectades i més de 1.400 morts. Ara bé, qui més va aixecar preocupacions ahir va ser l’Estat espanyol per l’augment vertiginós de contagis que s’ha elevat a 6.043, segons les últimes dades oficials. França (3.661), Alemanya (4.181) i Dinamarca (827) els segueixen en nombre de contagis, d’acord amb les dades transmeses ahir pels països, mentre que als països de l’est gairebé no arriben al centenar d’infectats i pràcticament no han registrat defuncions.