“Ni Bundesliga ni escoles ni discoteca, però crèdits als qui hauran de tancar la botiga. Ara veurem si la maleïda austeritat tenia una part positiva”, diu Helger Schneider, serraller en un dels mercats del barri berlinès de Kreuzberg, que dissabte passat bullia d’activitat. “Aquest cap de setmana encara podeu anar al Berghain. Aprofiteu, que ja veurem si el tornareu a veure obert”, aconsella a dues italianes. Un consell que poques hores després era paper mullat: les autoritats berlineses havien accelerat les prohibicions. Des del mateix dissabte quedaven tancats tots els locals per a més de 50 persones. Inclòs el Berghain, el club més històric de la nit berlinesa.

Dissabte, un dia de sol esplèndid a Berlín, semblava que tothom volia fer petar la butxaca. Al mercat o al súper. A partir de dilluns tanquen escoles, guarderies, piscines, discoteques, teatres i sales de concert. No per ordre d’Angela Merkel, sinó de les autoritats de la ciutat estat i capital. La coalició de conservadors i socialdemòcrates de la cancellera només “aconsella” evitar els contactes socials. A partir d’aquesta recomanació –repetida per Merkel a diari–, cada land o govern regional emet la seva ordre. “Hi ha qui es queixava aquests dies del federalisme, que impedeix decisions d’abast nacional. De moment, els consells del govern federal són escoltats sense resistència a escala regional. No fer-ho pot tenir un preu polític molt alt, si l’epidèmia s’estén”, comentava Yasmin Fahimi, diputada i exsecretària general del Partit Socialdemòcrata (SPD), en un dels darrers actes públics de la seva formació, dijous passat.

Berlín, governat per un tripartit entre l’SPD, els Verds i l’Esquerra, ha estat dels darrers governs regionals a decretar el tancament d’escoles i guarderies. A la capital i ciutat estat alemanya hi havia ahir 265 casos confirmats de contagi i cap víctima mortal. Molt diferent és la situació de Baviera, el land que fins ara ha adoptat les mesures més dràstiques, o Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, tots dos amb governs conservadors. A Baviera hi havia 886 contagis, mentre que a Renània se n’havien confirmat 1.407. En tots dos estats federats hi hagut els primers morts –del total de 12 al país–. La ciutadania reclamava ordres clares. No va caldre que el poderós Bayern de Munic ni cap dels clubs de la conca del Ruhr renana –com el Borussia Dortmund– entressin en quarantena per dictar-se la suspensió de la Bundesliga. Tampoc que ho “recomanés” el govern de Merkel. Després d’uns dies de dubtes, en què semblava que cada land aniria pel seu cantó, la lliga alemanya va prendre la decisió de deixar el poble sense futbol.

Del govern de Merkel no es volen ordres que qüestionin les competències regionals. Si més no, fins ara, on el cost humà de la pandèmia no és comparable al d’estats on s’ha decretat l’alarma nacional –fins ahir hi havia uns 4.328 contagiats i 12 morts–. A la coalició de la cancellera se li reserva el paper de calmar els ànims econòmics. Les borses estan en caiguda lliure, s’anuncia una recessió i tot indica que ha arribat l’hora de trencar la guardiola.

Olaf Scholz, ministre de Finances, socialdemòcrata i fins ara defensor de l’estabilitat pressupostària, va anunciar divendres una línia de crèdits “sense límits” per a les empreses castigades per aquesta crisi. El seu col·lega d’Economia, Peter Altmaier, conservador, ha articulat una reforma express que permeti compensar amb fons públics la pèrdua del sou al treballador que s’enviï al règim de jornada reduïda. Es volen evitar insolvències i acomiadaments.

“Tenim totes les armes damunt la taula”, va dir Scholz. La idea és aplicar al teixit empresarial uns mecanismes semblants als que Merkel va posar a disposició de la banca amb la crisi de l’euro del 2008. La cancellera ha obert la porta a flexibilitzar el pacte d’estabilitat i creixement europeu davant una situació “extraordinària” que, admet, “ningú no sabem com acabarà”. Tants anys de practicar el dogma del dèficit zero dona a Alemanya el marge d’actuació –i de superàvit– necessari. Hi ha uns nivells d’ocupació rècord –45 milions de persones amb feina, amb 82 milions de ciutadans– i la taxa d’atur és del 5%. La caixa està plena, en un país de sous i pensions més baixos que en altres socis de la UE i on l’austeritat s’ha traduït en una precarització laboral creixent. La cursa per la successió de Merkel també ha quedat en suspens: s’ha ajornat el congrés conservador que havia d’elegir el nou líder, a finals d’abril. La cancellera és ara omnipresent, s’ha reactivat, quan se la donava per prejubilada. Ha obert la guardiola. I sembla que la vol administrar personalment.