La Guàrdia Revolucionària no ho havia fet mai, però la lluita contra el coronavirus altera l’ordre de les coses. Les autoritats iranianes han demanat una assistència de 5.000 milions de dòlars (4.500 euros) al Fons Monetari Internacional (FMI) per afrontar la crisi mèdica del país, una de les més grans del món tret de la Xina. Teheran no demanava suport a l’FMI des del 1962, quan el monarca Reza Pahlevi liderava l’Iran amb el beneplàcit dels EUA.

El virus assota de valent la província de Teheran, on hi ha prop de 3.000 casos detectats, i les ciutats del seu entorn. Les xifres oficials parlen de més de 13.900 persones afectades i més de 720 morts, però les sospites sobre la veracitat d’aquests recomptes són constants i una investigació publicada pet The Washington Post hi contribueix. Segons unes imatges aèries, les autoritats haurien començat a cavar dues grans trinxeres als afores de la ciutat sagrada de Qom el 21 de febrer passat, només dos dies després dels primers casos anunciats al país i detectats a la mateixa ciutat. Entre les víctimes mortals a l’Iran hi ha membres del parlament i un assessor directe del Líder Suprem.

Mentrestant, les milícies proiranianes continuen desplaçant-se lliurement per l’Iran, l’Iraq i Síria, on el règim de Baixar al-Assad hauria exigit als doctors sirians que silenciessin el brot de coronavirus al país. Oficialment, Síria no té cap cas de contagi registrat, però el virus hauria arribat a Damasc o Homs. Al nord-oest del país, on hi ha un milió de desplaçats interns arribats d’Idlib o d’Alep, doctors i organitzacions humanitàries alerten que el sistema sanitari està en runes, que ja els costa afrontar la demanda habitual després de nou anys de guerra i que no estan preparats per afrontar un eventual brot als campaments. La vulnerabilitat dels desplaçats interns, infants inclosos, és una preocupació afegida, ja que es creu que l’impacte sobre aquesta població pot ser pitjor del que s’espera: “El sistema immunològic d’aquestes persones s’ha debilitat després d’anys de violència, de pobresa i de malnutrició”, alerta l’ONG britànica Islamic Relief.

Diversos governs amb població musulmana han cancel·lat les pregàries de divendres com a part de les mesures excepcionals que estan impulsant per frenar la propagació del virus. El Kurdistan iraquià ha tallat les fronteres amb la resta de l’Iraq i amb l’Iran, Qatar ha tancat cinemes i gimnasos, i Bahrain, a banda d’alliberar 1.500 presoners per evitar el contagi a les presons, han acusat l’Iran d’“agressió biològica”. Les autoritats bahranianes asseguren que els funcionaris perses han evitat estampar el segell del país a ciutadans de Bahrain per escampar el virus. El govern libanès ha prohibit les connexions per mar i per aire amb alguns dels països que tenen un major increment de contagis, com Itàlia, l’Iran, la Xina o Corea del Sud, i ha donat quatre dies de marge perquè els libanesos que ho vulguin puguin tornar al país des de França, l’Estat espanyol, el Regne Unit, l’Iraq o Egipte, abans de cancel·lar-ne els vols. Els centres educatius del Líban, amb 93 afectats i 3 morts, han estat tancats des de l’inici de mes i els carrers més concorreguts de Beirut eren ahir inusualment buits. “Són dies complicats a la botiga”, explica l’Anthony, treballador d’un comerç de queviures en un barri cristià de la ciutat: “Molta gent ve a comprar perquè tenen por de quedar-se sense pa o sense sucre, però cal prendre precaucions, com netejar constantment el mànec de la porta. No saps mai on pot ser el virus.” “El govern ha ordenat tancar restaurants i botigues, però sobre els supermercats encara no n’ha dit res –hi afegeix Anthony mentre atén un home vell que porta mascareta–. A mi no m’importaria deixar de cobrar uns dies si em fan tancar la botiga. La salut va primer.” Ell assumeix que els contagiats per coronavirus són més de 77 i que les víctimes mortals del contagi són més de 3, com defensen les autoritats, a qui acusa d’estar fent un esforç insuficient: “Inverteixen diners per desinfectar el parlament i protegir-se a ells mateixos mentre la gent està en perill”, argumenta Anthony.

A Israel, on les terceres eleccions consecutives no han permès ara per ara fer govern, Benjamin Netanyahu fa una crida “a la formació immediata d’un executiu d’emergència nacional”. Vol incloure-hi el partit de Benny Gantz i “lluitar per salvar la vida de milers de ciutadans”, però els dos dirigents no s’han posat d’acord en els partits que han de participar en l’executiu.