En un país gris i poc donat a la socialització al carrer com Bèlgica, el canvi de ritme pel coronavirus no es palpa tant com als alegres països del sud. L’ambient enrarit ja impregna la vida dels belgues, però es prenen amb calma l’adaptació a les restriccions imposades pel govern. Ningú diria que un virus amenaça de fer trontollar Europa a la seva emblemàtica capital aquest cap de setmana si no fos per l’ànsia de comprar menjar, pels locals tancats i perquè tothom parla del mateix.

Amb gairebé 900 persones infectades, la majoria a Flandes, i quatre persones d’edat avançada mortes pel coronavirus, aquest estat federal altament dividit s’ha avançat als països més afectats en un gir inesperat dels fets.

Després d’una setmana de confusió típica belga, el govern federal i les regions van aparcar les diferències i van acordar units la pràctica paralització de l’activitat per evitar acabar com els italians i els espanyols, amb la sanitat col·lapsada i el virus propagant-se a una velocitat vertiginosa. Fins i tot s’estan plantejant crear un executiu d’emergència de coalició entre socialistes valons i nacionalistes flamencs (històricament enemistats) per no haver d’afrontar la crisi amb un govern en funcions.

Bars, restaurants, discoteques, gimnasos, escoles i esglésies han penjat el cartell de tancat des de divendres a mitjanit fins al 3 d’abril. Totes les activitats lúdiques estan prohibides i les botigues que no siguin de queviures o farmàcies només podran obrir entre setmana. Se n’han salvat les tradicionals friteries belgues, ja que els establiments de menjar per emportar-se podran continuar oberts.

L’anunci desencadenava divendres una allau de gent als supermercats. Cues a les entrades dels pàrquings. Cues als caixers. Lleixes completament buides on hi hauria d’haver pasta, paper higiènic i menjar per a nens. “La gent està reaccionant amb molt nerviosisme i compra tot el que pot en cas que hi hagi un tancament total en els pròxims dies”, assegura preocupada una jove advocada belga.

Una tensió que contrasta amb la resignació de les caixeres i l’aparent tranquil·litat dels qui aprofiten el darrer dia de normalitat per acomiadar-se de la vida nocturna. El popular bar Belga, a la plaça Flagey, obert pràcticament sempre, ja sigui per fer un cafè al matí, unes cerveses al migdia o copes a la nit, estava divendres a vessar de gent que celebrava la fi de la llibertat nocturna com si fos Cap d’Any.

A les dotze alguns tornaven resignats al llit, però d’altres continuaven la festa a casa. Les autoritats van haver de fer una crida a la responsabilitat. “Les festes del confinament redueixen els nostres esforços i són lamentables”, deien als joves.