A 15 de març del 2020, els casos de coronavirus a l’Amèrica del Sud es xifraven en 349, en una població total de 422 milions de persones. El nombre d’infectats era equivalent al 0,23% dels 151.700 casos en 137 països dels quals va informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si bé el balanç s’amplia cada hora (divendres els casos eren 213), és evident que el coronavirus no s’ha introduït massivament al sud del continent americà.

La preocupació, no obstant això, arriba al punt àlgid. Alguns països, com l’Argentina i el Perú, han arribat a l’extrem de paralitzar tots els vols que connecten amb Europa, els Estats Units i la Xina. Uns altres han suspès classes, han tancat els estadis de futbol al públic i han fomentat el teletreball. Com si la catàstrofe fos imminent, ja no queden mascaretes a les farmàcies i l’alcohol en gel es paga a preu d’or.

Són múltiples els factors que han fet que s’hagin endarrerit els efectes del virus a la regió. El principal és climàtic. Encara falta una setmana per a l’arribada de la tardor i les altes temperatures dels últims dies de l’estiu no són aptes per a la propagació del coronavirus. La distància dels focus de contagi ha estat també determinant per a una regió amb una connectivitat aèria més aviat reduïda. L’Uruguai, per exemple, no té vol directe amb Itàlia i no està gaire afectat per la pandèmia. Així i tot, a finals de la setmana passada va registrar els tres primers casos.

Fins ara, la major part dels malalts s’han encomanat a Europa, sobretot a l’Estat espanyol, Itàlia i França. I els pocs casos locals s’han registrat entre persones que han estat en contacte amb aquests mateixos malalts. Al capdavant de la llista d’afectats hi ha el Brasil, amb 100 casos, la majoria a São Paulo. El país més gran de la regió amb prou feines fa controls d’accés als aeroports i ha ajornat les mesures de prevenció.

El president, Jair Bolsonaro, va optar primer per no prendre’s seriosament la propagació del virus, fins que divendres es va haver de sotmetre a un test per sospites de contagi. El resultat va ser negatiu i el mateix Bolsonaro va difondre la bona notícia amb una foto en què se’l veia fent botifarra. En altres països de la regió, com l’Argentina i el Perú, s’han pres mesures dràstiques. El primer va registrar ahir 45 casos de coronavirus (14 més que divendres) i dues morts; el segon, 43 contagis.

El president argentí, Alberto Fernández, va decidir llavors tancar les fronteres aèries i va prohibir l’arribada de vols des d’Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i Corea del Sud. Mentrestant, totes les persones arribades d’aquests països han de complir amb catorze dies de quarantena obligatòria. El mateix va fer més tard el president peruà, Martín Vizcarra.

“Tots junts podrem vèncer la malaltia”, va dir Fernández en anunciar les mesures. Xile ha registrat 43 casos, cap de mortal. El govern de Sebastián Piñera ha elevat fins ara el control de viatgers als aeroports i ha prohibit la parada de vaixells de creuer als seus ports. L’Equador, on hi ha 28 casos i una mort, ha restringit l’ingrés d’estrangers per via aèria, terrestre i marítima; ha cancel·lat les classes; ha tancat al públic els estadis, i ha prohibit les aglomeracions de més de 250 persones.

Colòmbia, amb 34 casos, ha declarat l’emergència sanitària, una figura legal que permet al govern cancel·lar esdeveniments massius, prohibir el desembarcament de grans vaixells de creuer turístics i l’aïllament preventiu de ciutadans estrangers en hotels.

Les autoritats van anunciar l’expulsió dissabte de dos ciutadans espanyols i dos de francesos per haver violat els protocols d’aïllament fixats per als viatgers procedents de l’Estat espanyol, França, Itàlia i la Xina, en vigor des de dijous.

El to de les mesures és similar a tots els països de l’Amèrica del Sud. L’objectiu, també: evitar que els casos registrats fins ara desemboquin en una gran epidèmia a la regió. Una situació d’aquest tipus posaria en una posició molt difícil els serveis de salut estatals, molt deficitaris, i arruïnaria encara més les economies locals.

La qüestió econòmica es viu amb especial dramatisme a l’Argentina, on la recessió ja fa tres anys que dura i la imminència d’un nou cessament de pagaments es viu com un malson. La crisi ha esfondrat les vendes de soia a la Xina, el principal comprador del producte estrella de l’Argentina, i la situació de caos global complica la negociació del deute extern que el país sud-americà porta davant creditors privats i el Fons Monetari Internacional (FMI). Al carrer, la darrera setmana ha estat de fallida. Els argentins han passat, de la nit al dia, de seguir amb interès les notícies sobre el coronavirus a través dels mitjans a sentir por a mesura que perceben que s’acosta a casa seva.

Les farmàcies ja no tenen alcohol en gel, no hi ha mascaretes i no hi falten els que han accelerat les compres al supermercat. Miguel Duarte n’és un. Té 43 anys, treballa al servei de correus i està indignat pels preus. “Et posen l’alcohol a 1.000 pesos [17 euros], i la gent en compra; te’l posen a 2.000, i la gent en compra; a 4.000, i la gent en compra. Estem tots bojos”, es queixa. Al seu costat, més relaxat, un altre home li recomana fer el seu propi gel. I li ho diu gairebé a l’orella: “A internet hi ha diversos vídeos que t’expliquen com pots fabricar-ne.”