El pensament econòmic no té gaire clar quina velocitat experimentarà el redreçament econòmic després del daltabaix causat pel coronavirus. D’una banda, tenim els que, com Philipp Carlsson-Szlezak, Martin Reeves i Paul Swartz, de la Universitat de Harvard, creuen que el patró de recuperació més probable sigui en forma de V, com va passar amb l’epidèmia del SARS, amb un creixement que repuntaria a partir de finals de maig i durant el mes de juny, amb la previsió que les taxes de creixement anual acabarien per absorbir la davallada.

Dins d’aquesta previsió optimista, el PIB mundial, que cauria fins a dos punts negatius al maig, remuntaria vuit punts el juny, per estabilitzar-se durant els mesos següents en un creixement del 2%.

N’hi ha d’altres, com el think tank CEPR, no ho tenen tan clar i opten per una recuperació més lenta, tot posant l’accent que els països més castigats seran els integrants del G-7 més la Xina, que representen el 60% del PIB mundial, el 65% de la producció i el 41% de les exportacions de béns.

Així mateix, l’OCDE, que fa uns dies preveia un impacte econòmic més aviat contingut, ara es desplacen cap a un escenari en què la propagació del virus donarà un cop molt fort a les economies de l’hemisferi nord. Segons les seves últimes previsions oficials, publicades el 2 de març, l’epidèmia del coronavirus restarà mig punt percentual al creixement de l’economia mundial el 2020, que frenarà així la seva expansió al 2,4% aquest any, cinc dècimes menys que el previst al novembre. En el cas que l’epidèmia s’estengui a través de la regió Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica del Nord, alerta que el creixement de l’economia global es podria veure reduït a l’1,5% el 2020, la meitat del que s’havia anticipat al novembre, amb diverses economies entrant en recessió, incloent Japó i la zona euro.

Per la seva banda, l’associació d’empreses exportadores, Amec, considera que, tot i que no creu que els danys sobre l’economia mundial no siguin tan pregons com els de la crisi financer del 2008-09, la reculada que experimentarà el comerç mundial no serà breu, i probablement s’allargarà un any. Adverteix que, tot tenint en compte el repunt de la producció i el transport a Xina, les empreses no haurien d’esperar que es clogui la crisi per planificar el redreçament de l’economia.