Joan Sala

“El 23 d’abril sembla evident que encara no hi podrà haver aglomeracions de gent al carrer. Ja serà molt si les llibreries poden estar obertes. Davant d’això, em sembla bé moure la data i fer una festa del llibre, perquè no es podrà dir Sant Jordi, que això sempre serà el 23 d’abril. Em sembla bàsic que es pugui fer abans de les vacances d’estiu. A mi m’agradaria per Sant Joan. En aquest cas hi haurà un parèntesi de dos mesos respecte a Sant Jordi, però si saltem al setembre, pels volts de La Setmana del Llibre en Català o més enllà, la crisi seria brutal perquè perdríem l’estructura de tres moment forts de venda l’any: Sant Jordi, La Setmana i Nadal.”

Sala hi afegeix: “Això afectarà molt. Podem mirar de minimitzar-ho, amb aquesta festa del llibre, però també tenint seny tots plegats i no treure més novetats de les que ja estaven previstes per Sant Jordi. Per exemple, el que teníem previst per a maig, juny i juliol, penso que ho hauríem de retardar a la tardor. I que els llibres de la tardor passin al 2021. A més, estem treballant –i esperem poder donar notícies aviat– per aconseguir pal·liatius per part de les administracions per a un sector en què hi ha empreses molt petites i, per tant, dèbils. Préstecs sense interès, retardar el pagament d’impostos i que les administracions puguin injectar diners directament, per exemple amb compres bibliotecàries, cosa que hem treballat amb el govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments.”

Amb tot plegat, el missatge no és funest. “Serà un any complicat, però, si ens hi posem tots, ens en sortirem. Podem donar un missatge optimista.”

Núria Tey

La directora editorial de PRH també aposta per una visió optimista. “Els catalans som capaços de fer-ho bé, aquest canvi de data. Només cal una bona campanya d’informació. Amb les manifestacions que hem fet... No podem perdre la festa. És molt important per a tots, en especial per als llibreters. I no ho podem ajuntar gaire a La Setmana del Llibre en Català, per això la data hauria de ser tan abans de Sant Joan com es pugui. Entre setmana i època encara escolar.”

Pel que fa a les repercussions, Tey afirma: “Tot plegat ens obliga a esponjar les publicacions sense donar-les per perdudes. El que teníem previst treure entre març i abril ho passem a maig i juny. Alguns títols passaran al 2021. La fira del llibre de Madrid l’han passada a l’octubre i la de Frankfurt... ja es veurà què fem. És caríssim anar a les fires. El que és segur és que hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi, en tots els àmbits.”

Ramon Mas i Ricard Planas

Els editors de Males Herbes van més enllà en la lectura a mitjà termini. “Tot quedarà afectat, però això, nosaltres, ho veiem una mica com un parèntesi, els llibres més recents que ja són a les llibreries, quan tornin a obrir continuaran allà. Com que al món del llibre tot es cou a tres o quatre mesos vista, quan reben l’hòstia d’això, ja serem al setembre. Fins i tot pensem que pot ser bo per a la literatura i per a Sant Jordi.”

En tot cas es mostren partidaris de canviar la data. “I tant que hi estem d’acord. De fet, a nosaltres, la data ens importa ben poc. Si es fa aviat, cap al juny –que és un mes fluix i a tots ens ajudaria--, potser no es podrà planificar tant i tot serà més natural, sense aquelles campanyes massives i aquella pressió que hi sol haver i tot serà més relaxat.”

Marc Moreno

L’editor de Llibres del Delicte fa una aposta a la ruleta del calendari i demana un dia 23. “Si hi ha el compromís de celebrar-ho en una altra data –23 de maig, 23 de juny..., crec que seria interessant mantenir el 23 ni que sigui per tenir una petita connexió amb el 23 abril– es podrà trampejar el perjudici per a les llibreries i les editorials, perquè estic segur que els lectors mostraran el seu compromís i sortiran a adquirir llibres conscients del que suposa per salvar el sector.”

Pel que fa a la programació de publicacions, s’afegeix a altres opinions. “Entrem en un parèntesi en què tot el que hi havia planificat per aquestes setmanes queda anul·lat i hem d’endarrerir les publicacions i repensar què farem els mesos vinents per evitar la sobrepublicació de títols... Serà important tenir seny per no saturar els pròxims mesos un mercat que viu permanentment saturat, i no voler recuperar, així que s’acabi el confinament, tot el que es perdrà al març i a l’abril.”

Judit Pujadó i Xavier Cortadellas

Els editors de Sidillà, Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, són més concisos en les respostes i proposen una gran conxorxa. “Aquesta festa del llibre s’hauria de fer un dia entre setmana, millor un dijous o un dimecres, abans de Sant Joan, si la Covid-19 ho permet. I reservar les novetats per a aquest dia i fer una gran conxorxa: premsa, ràdio, televisions, llibreters, autors i editors i emplenar els carrers de llibres i roses, de vida, com qualsevol Sant Jordi.”

Ilya Pérdigo i Gregori Dolz

Pérdigo i Dolz també demanen una gran festa social. “Estem totalment d’acord que es pugui celebrar en una altra data, tot i que s’està intentant fer un Sant Jordi de mínims en què les llibreries puguin obrir i posar una paradeta al carrer, i prou. A banda, es busca consens amb la resta del sector per triar una nova data. Pels volts de Sant Joan, podria ser. A més, tindria moltes lectures, el Sant Jordi com a tal i, amb els temps que estem vivint i amb el que encara falta, podria ser com una gran festa de la cultura. Gairebé diria per celebrar la vida i la cultura, una festa al carrer i amb la gent recuperant la confiança de poder sortir i relacionar-se.”

“La crisi afectarà moltíssim, moltíssim, moltíssim... Tot ja estava en marxa: editors, distribuïdors i llibreters... Ens espera una tardor amb una acumulació de títols que també ens ha de fer reflexionar sobre si publiquem massa. I evitar-ho.”

Laura Álvarez

“Estic completament d’acord que s’ajornin totes les activitats culturals, inclosa la diada de Sant Jordi. Però que s’ajornin, no que s’anul·lin. Ja estem prou malament al sector cultural per perdre més. Quan es faci no serà el mateix, però hem de mirar de mantenir l’esperit. Jo ho faria un dissabte de juny. Em diran que la gent marxa fora. Doncs justament per això. A Barcelona sempre hi ha gent per tot i a fora no tant, així que ja anirà bé que es reparteixi per tot arreu.” Sobre l’afectació opina com altres companys, que està tot en marxa i cal racionalitzar. “Però tot és incert i cal anar veient dia a dia”, afirma.

Aniol Rafel

Pel que fa a l’afectació, ho contempla en panoràmica àmplia. “Aquesta aturada afectarà molt, no només pel que deixarem de facturar els uns i els altres aquests dies, amb la consegüent aturada de la cadena de pagaments, sinó que el panorama que trobarem serà desolador, amb molta gent que haurà perdut la feina, endeutada... De manera que als problemes afegits d’haver perdut mesos de facturació hi haurem d’afegir un mercat afeblit i en crisi. Evidentment, això fa/farà que moltes editorials ens estiguem replantejant el calendari de cara als pròxims mesos, ajornant llançaments, tant amb l’objectiu d’intentar donar una oportunitat als títols que acaben de sortir i que ara no tenen opcions, com per reduir despeses en un context de baixada dràstica d’ingressos.”

Joan Carles Girbés

“L’aturada afectarà d’una manera molt i molt profunda tot el sector del llibre després d’unes setmanes clau de l’any sense vendes. Les nostres novetats dels últims dies han quedat sense distribució ni promoció. Reprendrem l’activitat –reajustada a la nova realitat– quan acabem el confinament.”

Però deixa un missatge engrescador: “No podem caure en el desànim: hem de reaccionar ràpid, protegir les baules més dèbils de la cadena i prendre la iniciativa. S’obre un temps nou en què haurem de treballar molt més i encara millor. Amb creativitat, unió i cooperant estretament amb altres protagonistes de l’àmbit del llibre i la cultura en general.”

Dolors Sàrries i Jordi Fernando

Núria Iceta

I s’afegeix a la proposta de Marc Moreno de mantenir un 23. “En tot cas, si es fa un Dia del Llibre –diferenciat de Sant Jordi–, la data del 23 de juny que sona pot tenir un component festiu catàrtic.”

Finalment, pel que fa a l’afectació, aporta que no és cosa d’ara, només. “Agreujarà alguns dels problemes estructurals que s’arrosseguen de fa anys: índex baix de lectura i compra –sobretot pel català– i sistemes de comercialització i distribució obsolets, entre d’altres. Quant als calendaris, afecta els llibres de la campanya de Sant Jordi, i de retruc la programació de tot l’any. Caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els llibres de la represa, perquè inundar el mercat sense possibilitats reals de vendre-ho tampoc no serà la solució.”

Per tant, si més no per a aquesta mostra representativa d’editors, cal fer una festa del llibre abans de l’estiu, més enllà dels guanys econòmics, també com a reivindicació vital. I també cal racionalitzar la publicació i evitar saturar el mercat més del que ja ho està. Amb els diners que aquests dies no gastem en oci, valdrà la pena fer-ne una de grossa.