Aquesta setmana, si una malaltia d’origen asiàtic anomenada Covid-19 no s’hagués creuat en el destí de la humanitat, el Parlament de Catalunya hauria d’haver aprovat el pressupost del 2020, fet que, més enllà de la rellevància que té poder-lo actualitzar tres anys després (l’últim es va aprovar el 22 de març del 2017), havia de suposar de facto aquesta vegada el final precipitat de la legislatura catalana, i el tret de sortida a una nova cursa electoral. Així ho havia anunciat, si més no, el mateix president, Quim Torra, el 29 de gener passat, quan, arran de l’enèsima topada entre JxCat i ERC, ara per la suspensió del seu mateix escó de diputat avalada pel Tribunal Suprem i acatada pel president de la cambra, Roger Torrent, va decidir que just passat el tràmit parlamentari dels comptes, amb el suport assegurat dels comuns, convocaria eleccions. O, més ben dit, que anunciaria la data de les eleccions. El coronavirus, però, ho ha trastocat absolutament tot, i òbviament també aquests plans.

D’entrada, el ple que dimecres i dijous havia d’aprovar les lleis del pressupost i la d’acompanyament es va suspendre arran de les consignes de confinament total donades per la Generalitat arreu del país, per bé que tampoc s’haurien pogut votar després que Cs va dur el mateix dimecres el dictamen de la primera al Consell de Garanties Estatutàries, amb l’excusa que les previsions d’ingressos i despeses es modificaran substancialment arran de l’emergència sanitària i no es complirà l’article 135 de la Constitució, que obliga a l’estabilitat pressupostària. El CGE té ara fins a 30 dies per pronunciar-se, els que es demorarà com a mínim l’aprovació, i diversos grups de l’oposició, amb Cs al capdavant (però també el PSC i la CUP), han aprofitat per demanar que el projecte es replantegi per evitar que ja naixi desfasat, i incorpori els canvis abundants que s’hauran de preveure per fer front al cataclisme sanitari i també econòmic que cau al damunt. Això sí, el govern ha criticat amb duresa la posició de Cs, ja que farà demorar encara una mica més que es pugui elevar en 3.000 milions el sostre de despesa. Així, malgrat els titubejos inicials de la portaveu Meritxell Budó, que dimarts va admetre que es podrien haver de refer els comptes i l’endemà va rectificar, ha acabat fent pinya assegurant a l’uníson, amb piulades en la mateixa línia del president Quim Torra i del vicepresident Pere Aragonès, que la millor eina per lluitar contra l’emergència ha de ser tenir un pressupost nou, per poder fer, a partir de partides actualitzades el 2020, tots els canvis que calguin. Una posició, a més, que els comuns, soci imprescindible per aprovar-ho, ja han anunciat que també comparteixen plenament.

En tot cas, en espera que arribi el dictamen del CGE, ara mateix són una incògnita la data i també la fórmula d’aprovació dels comptes del 2020, ja que dependrà de com evolucionin les mesures contra l’expansió del virus. Celebrar un ple totalment virtual està descartat, però no ho està convocar una sessió a la qual només vagin els portaveus dels grups, amb la delegació de vot assignada de tots els seus diputats.

Triguin les setmanes que triguin a aprovar-se, això sí, l’anunci al gener de Torra d’eleccions imminents pot quedar perfectament en paper mullat davant la nova i única prioritat, que, òbviament, ha passat a ser la gestió del coronavirus. Una gestió que sempre serà més senzilla amb un govern actuant amb plenes facultats que amb un de provisional, en què a més els socis hagin de desviar part del temps i els esforços a preparar estratègies electoralistes que ara mateix queden del tot en un segon pla.

Convé recordar, a més, que la segona gran prioritat que Torra s’havia fixat per als mesos que li quedaven al capdavant –donar una embranzida al diàleg amb l’Estat– ha quedat igualment aturada aquesta setmana, després de descartar-se, vista l’envergadura que agafava la crisi, la proposta inicial que la mesa de diàleg entre governs es reunís per videoconferència. Ara mateix, de fet, tampoc hi ha una nova data sobre la taula, i a més caldrà veure si l’afecten d’alguna manera les discrepàncies greus mostrades en la gestió de la crisi, i el gest absolutista de l’executiu espanyol en quedar-se les competències de les autonomies i prohibir que prenguin decisions...

Convocatòries electorals que eren més imminents que unes noves catalanes, en tot cas, ja s’han congelat arreu, començant per l’ajornament de la segona volta de les municipals a França, que s’havia de fer aquest cap de setmana, i de les eleccions basques i gallegues, que s’havien convocat per al 5 d’abril, i que s’han suspès igualment sine die en espera que s’aclareixi el panorama. Amb més motiu, doncs, és impensable que Torra surti a curt termini a anunciar cap data electoral. A menys que, això sí, el Suprem decideixi immiscir-s’hi de nou i li dicti una inhabilitació ferma que precipitaria els esdeveniments, per bé que l’activitat judicial també està gairebé congelada, de fet...

Les eleccions, doncs, molt difícilment seran abans de la tardor, data que, d’altra banda, ja corria com a hipòtesi més plausible abans fins i tot que esclatés l’emergència sanitària i que, de pas, dona més temps als grups per preparar-les, començant per JxCat mateix, que encara no té cap candidat clar. Això sí, la dilatació dels terminis paradoxalment allargarà alhora una situació de tensió interna tan insostenible entre els socis que al cap i a la fi és el que va provocar l’anunci d’avançament, i que en les setmanes posteriors de fet ja va desfermar les hostilitats a camp obert entre ells, per bé que en els últims dies semblen haver-se esmorteït. També això, el virus ho ha deixat en hibernació.