Ahir va fer nou dies del confinament. Es farà llarg. I monotemàtic. Perquè el virus ho monopolitza tot i correm el perill de no parlar de res més. Els whatsapps que rebo, a banda dels de feina, són per preguntar-nos els uns als altres com estem. Suposo que a vostès els passa el mateix, i que amics i la família els pregunten de tant en tant què fan. La ràdio parla tot el dia del mateix, i la televisió, també. Sento a la ràdio una psicòloga que dona una recepta: informar-se només dues vegades al dia. Em sembla un bon consell. No s’intoxiquin, d’informació, que només serveix per angoixar-se. Diuen que el terme infoxicació, entès com a sobrecàrrega informativa, el va encunyar Alfons Cornellà. No ho sé. Jo el vaig sentir a dir per primer cop fa més de vint anys a Ignacio Ramionet, de qui sempre he recordat una cita: “La informació, durant molts anys difícil i costosa, s’ha tornat prolífica i pul·lulant. Juntament amb l’aigua i l’aire, es tracta sense cap mena de dubte de l’element que més abunda en el planeta. Cada cop menys cara en la mesura que augmenta el seu cabal; però, com passa amb l’aire i l’aigua, cada cop més contaminada” (La tirania de la comunicació, 1998). Esmorzin, doncs, amb el El Punt Avui i comencin el dia ben informats. Tindran fet un dels dos àpats informatius del dia.