Cinquanta-sis dies (cinquanta-sis!) després d’haver començat el confinament –i d’haver començat aquesta peça diària–, ens desconfinem cada cop més. Ja fem esport, ja sortim a passejar, ens podem anar a tallar els cabells (jo encara no ho he fet), aviat podrem fer el cafè (jo continuo sense fer-ne, gràcies al confinament) o la cervesa en una terrassa i, això sí, molts continuarem teletreballant. És curiós, com a moltes empreses el qui demanava teletreball i conciliació familiar abans era mal vist, i ara en canvi se’l posa d’exemple. Ha pres valor, això del teletreball, de les videoconferències, els no desplaçaments innecessaris... Comencem a fer una vida que, si ens hi esforcem, farem veure que torna a ser normal. I deixar de fer el Confinats, aquest espai que avui s’acaba, forma part del retorn ves a saber cap a quina normalitat. No es pensin. El trobaré a faltar més jo que vostè, aquest espai. Perquè m’ha permès rebre molts missatges i consells seus. Si ho volen i m’ho permeten (un és al lloc que és fins al dia abans de ser-hi), ens continuarem veient A la tres. Cuidin-se.