El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va anunciar dissabte a la nit que en vista de l’augment del nombre de morts i contagis per coronavirus, s’havia de fer un pas endavant i aplicar mesures més restrictives per frenar la pandèmia. La idea –compartida pels epidemiòlegs– és que cal fer amb les indústries i altres empreses el mateix que ja s’ha fet amb els comerços: tancar les activitats que no són essencials. Encara ara, milions de treballadors es veuen obligats a sortir cada dia per anar a la feina, molts en fàbriques sense mesures de seguretat adequades, i això implica posar-se en perill ells mateixos i tota la comunitat. De les paraules que Conte va pronunciar dissabte en un directe a Facebook –“tancarem totes les activitats no essencials”– al decret que ha acabat firmant, però, hi ha molta distància. I una causa directa: la intervenció de la patronal italiana del sector industrial.

Conte i altres figures del govern s’havien mostrat contraris a aquesta mesura dràstica, però dissabte a les sis de la tarda el nombre de morts va assolir un rècord aterridor: gairebé 800, la gran majoria a les regions del nord industrial, on les fàbriques es mantenen obertes. La Llombardia i el Piemont van dir que tirarien pel dret amb el tancament, i Conte, veient la insistència dels comitès d’experts, no va tenir més remei que anunciar el decret sense tenir-lo encara enllestit.

De manera immediata, Confindustria, que és com s’anomena la patronal industrial italiana, va iniciar una ofensiva i va aconseguir que es deixés en suspens el decret fins diumenge a la nit, enmig d’especulacions, filtracions i incerteses. Confindustria va fer pública una llarga carta dirigida a Conte, en què frenava el govern i deia que no, que “no es poden tancar totes les activitats no essencials”. La patronal exposava les seves demandes, i diumenge a la tarda el govern va fer saber que les estava estudiant i que el decret donaria temps a les empreses fins al dimecres 25.

Els sindicats començaven a empipar-se i van amenaçar amb una vaga general si no es tancaven les fàbriques. A la nit, Conte va anunciar que havia firmat el decret, i es va veure que havia pres en consideració les demandes de la patronal. La llista d’activitats econòmiques productives que es podran mantenir obertes s’havia allargat fins a un centenar. Entre les quals, les extractives de carbó i petroli i les d’empreses “funcionals” i no essencials. Serien les empreses que assegurin que tenen alguna relació amb les que es consideren essencials. El decret conté ambigüitats i fins demà no es podrà veure quines activitats acabaran tancant i quines no. El que és clar és que la patronal n’està més contenta que no pas els sindicats, del resultat obtingut. De moment, ahir molts obrers de les fàbriques del nord van fer vaga i per demà hi ha convocades noves aturades. “S’ha de posar en primer lloc la salut, no pas l’economia”, diuen. “Ens posem malalts treballant”, afirmen des del sindicat CGIL-FIOM. “Hi ha massa fàbriques obertes sense cap mesura de seguretat”, hi afegeixen. I sentencien: “Amb milions de treballadors obligats a anar a la feina i a treballar sense mantenir la distància de seguretat i sense protecció, no vencerem mai el coronavirus.”