Política

El rei emèrit va moure diners de Suïssa quan encara era cap d’estat

Joan Carles de Borbó va tancar un compte a Ginebra per l’enduriment de la llei fiscal al país alpí i va ordenar transferir el seu saldo a Corinna, segons l’informe del fiscal suís

L’alemanya va ingressar part dels diners a un banc nord-americà

L’escàndol sobre les finances de la monarquia espanyola continua creixent i creixent. El juny del 2012, dos anys abans d’abdicar, és a dir, en ple exercici de les seves funcions com a cap d’estat, Joan Carles de Borbó hauria presumptament fet una sèrie de martingales amb un compte a Ginebra davant un enduriment de la legislació fiscal suïssa. Concretament, segons assenyala la comissió rogatòria enviada pel fiscal suís Yves Bertossa al jutge de l’Audiencia Nacional i instructor del cas Villarejo, Manuel García Castellón, l’agost passat i avançada dilluns pel diari El País, el pare de Felip VI va tancar el juny del 2012 un compte suís davant el temor de no passar els nous barems legislatius fixats pels país alpí.

En el seu escrit, el fiscal Bertossa informa que el compte de la societat panamenya offshore Lucum Foundation, que té com a primer beneficiari Joan Carles I, va tancar “per la nova legislació fiscal suïssa” i hi afegeix que l’aleshores cap d’estat espanyol “va signar una ordre de transferir el saldo del compte de Lucum a Corinna Larsen a nom de la societat Solare Investors Corporation en el banc Gonet i Cie a Nassau (les Bahames)”.

D’aquesta manera, l’amiga entranyable de Joan Carles de Borbó va guardar els fons de Lucum, fundació que té com a segon beneficiari Felip VI, l’actual cap d’estat espanyol. El coneixement de tot això, destapat per la premsa europea, va dur la Casa del Rei a emetre un comunicat en què Felip VI admetia que sabia que era el segon beneficiari de la fundació des de feia un any perquè li ho van informar els advocats de Corinna i va anunciar que renunciava a l’herència de seu pare, un simple gest, perquè el Codi Civil espanyol impedeix de renunciar a una herència si la persona de qui s’hereta no s’ha mort.

Segons la comissió rogatòria, a través de diverses operacions el monarca hauria fet arribar al compte la suma total de la presumpta comissió per la concessió de l’obra de l’AVE a la Meca que havia rebut de la família reial saudita quatre anys abans de tancar-lo. En total eren vora 100 milions de dòlars, que al canvi d’aleshores eren aproximadament 65 milions d’euros. Bertossa explica en el seu escrit que, segons els investigats en la causa, Larsen, l’advocat Dante Canonica i el gestor de fondos Arturo Fasana –aquests dos administraven la fundació panamenya Lucum– la transferència dels gairebé 65 milions d’euros a Corinna “va constituir una donació irrevocable de l’antic rei d’Espanya a favor de la seva amiga íntima”. Bertossa hi afegeix que l’alemanya va confirmar aleshores que una part dels diners va ser destinada a comprar i a reformar dos apartaments a l’estació d’esquí suïssa de Villars-sud-Ollon i a l’adquisició d’una mansió a l’exclusiu barri d’Eaton Square, al nord de Londres, per 4.340.055 euros.

L’examant de Joan Carles de Borbó va continuar movent els diners i, segons explica el fiscal suís en la seva exposició dels fets, a final del 2016 i el 2017 Larsen es va endur 39 d’aquells 65 milions als Estats Units. Concretament en un compte obert al Fieldpoint Private Bank nord-americà.

En el seu escrit, el fiscal suís explica, també, segons informava El País, com Larsen va crear la societat Mountain Lion Inc., de la qual era beneficiària, amb el propòsit de rebre un terreny no construït a Marràqueix “de part del rei del Marroc”, per un valor de 1.712.865 euros.

Kuwait i Zagatka

La comissió rogatòria també recull que, poc després de la visita de Joan Carles I a Kuwait el 2010, Larsen va cobrar cinc milions d’euros i fa referència també a l’altra fundació que té com a segon beneficiari al rei emèrit, la del seu cosí Álvaro de Orléans, Zagatka, establerta a Lichenstein.

Bertossa investiga un presumpte delicte de “blanqueig agreujat” de capitals i el suposat pagament de comissions per l’adjudicació de l’obra de l’AVE a la Meca a un consorci d’empreses espanyoles encapçalat per la constructora OHL, que aleshores tenia com a conseller delegat Javier López Aguilar, el compi yogui de Letizia, un missatge del qual relaciona precisament Joan Carles de Borbó amb les negociacions de l’AVE a la Meca.

LA DATA

14.03.19
Es destapa
que Felip VI és el segon beneficiari d’una societat ‘offshore’ creada per Joan Carles de Borbó.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.