Crisi sobre crisi, la trista realitat del món de l’art

“Ha plo­gut sobre mullat.” El pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Museòlegs, Joan Vicens, expressa així la des­es­pe­ració del sec­tor artístic, que alerta que, sense unes polítiques real­ment trans­for­ma­do­res que aten­guin les seves velles rei­vin­di­ca­ci­ons, la crisi del coro­na­vi­rus no farà més que agreu­jar el seu debi­li­ta­ment.

Els museus

La nova situ­ació sobre­vin­guda “ha afec­tat molt els museus”, remarca Vicens. Tan­cats des del diven­dres 13, han dei­xat d’ingres­sar “milers d’euros” d’entra­des de visi­tants, llo­guers d’espais i altres fonts que sos­te­nien els seus ja per si mateix ajus­tats pres­su­pos­tos. Els estralls de la dava­llada han dut la Fun­dació Miró i La Fun­dació Cata­lu­nya La Pedrera a pre­sen­tar un ERTO per a les seves plan­ti­lles. “Malau­ra­da­ment, hi haurà més casos”, pro­nos­tica el pre­si­dent dels museòlegs cata­lans, que tam­poc vol que s’invi­si­bi­litzi la des­em­pa­rança de les empre­ses i dels pro­fes­si­o­nals autònoms que s’ocu­pen dels ser­veis exter­na­lit­zats.

L’atu­rada tan radi­cal de les pro­gra­ma­ci­ons tindrà efec­tes a mitjà i qui sap si a llarg ter­mini. “La incer­tesa actual fa que tam­poc es pugui pla­ni­fi­car el futur”, sosté Vicens, que valora l’esforç dels equi­pa­ments per pro­veir els ciu­ta­dans de pro­pos­tes digi­tals.

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat ja han anun­ciat les pri­me­res mesu­res d’auxili a la cul­tura. Vicens, com la resta de por­ta­veus con­sul­tats, ho cele­bra, però només com a punt de par­tida. Cal anar molt més enllà, avi­sen.

Els artis­tes

“El sec­tor dels artis­tes és fràgil”, alerta Mont­ser­rat Moli­ner, de la Pla­ta­forma Assem­bleària d’Artis­tes (PAAC). “La majo­ria de les acti­vi­tats han estat sus­pe­ses o ajor­na­des i en molts casos no hi ha garan­ties que es por­tin a terme amb els com­pro­mi­sos pac­tats d’inici.” La PAAC està fent una enquesta per conèixer a fons les afec­ta­ci­ons en la comu­ni­tat d’artis­tes.

Moli­ner fa una lúcida reflexió de l’oferta que s’ha des­plaçat a les pan­ta­lles. “En el dis­curs artístic ja fa temps que la lògica de la pro­ducció i el con­sum estan en qüestió. Una part dels artis­tes con­si­dera que és impor­tant dei­xar de pen­jar con­tin­guts a la xarxa, dei­xar de pro­duir per uns mit­jans que con­su­mim tant com ens con­su­mei­xen. Men­tre les admi­nis­tra­ci­ons espe­ro­nin la pro­ducció de cul­tura en con­di­ci­ons de pre­ca­ri­e­tat, men­tre l’accés a la cul­tura sigui pro­por­ci­o­nal a la mida de la but­xaca dels ciu­ta­dans, no podrem dir que ens estem adap­tant a aquests durs moments. Les cri­sis no fan més que donar-nos l’opor­tu­ni­tat de veure ampli­a­des les dis­fun­ci­ons del sis­tema”, raona Moli­ner.

Les gale­ries

“Les gale­ries pati­rem”, augura Mònica Ramon, pre­si­denta del Gremi de Gale­ries. Els seus mals també venen de lluny: el prin­ci­pal, la falta d’un mer­cat local i la forta dependència dels turis­tes (poden arri­bar a cobrir el 80% de les ven­des). El mínim negoci per tirar enda­vant el fan a fora. “Quasi totes les gale­ries anem a fires per sobre­viure. Les d’aquesta tem­po­rada, fins a l’estiu, s’estan anul·lant. En alguns casos ja havíem pagat l’estand”, explica Ramon.

Aquests espais també estan tre­ba­llant de por­tes endins per estar en con­tacte amb els seus cli­ents. L’alter­na­tiva vir­tual ha aga­fat tot el pro­ta­go­nisme, però els bons amants de l’art saben que no és ple­na­ment satis­factòria. “Les gale­ries sem­pre hem defen­sat l’experiència de l’art, i això vol dir tro­bar-se davant d’una obra i viure-la de pri­mera mà i en per­sona”, sosté Àlex Nogue­ras, pre­si­dent de l’asso­ci­ació Art Bar­ce­lona.

La política de pedaços no durà enlloc, adver­teix. “Decla­rar la cul­tura com un bé de pri­mera neces­si­tat pro­te­gi­ria l’entra­mat cul­tu­ral en gene­ral i també les arts visu­als”, defensa Nogue­ras, que inter­pel·la el ciu­tadà: “Quan acabi el con­fi­na­ment li dema­na­ria que con­su­meixi cul­tura i que ho faci de forma local, aju­dant així lli­bre­ries, tea­tres, cine­mes, gale­ries… És en moments de veri­ta­ble canvi de para­digma que s’ha de demos­trar amb fets que volem que la nos­tra cul­tura, que és la nos­tra iden­ti­tat, evo­lu­ci­oni en con­di­ci­ons.”

La crítica

Per part de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Crítics, Cèlia del Diego tem que les bau­les més vul­ne­ra­bles de la cadena de l’art que­din desa­te­ses. “Les mesu­res pro­po­sa­des per la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment estan pen­sa­des per donar res­posta a les pèrdues econòmiques de les empre­ses i estruc­tu­res precàries que pro­du­ei­xen i pro­gra­men dansa, tea­tre, i cul­tura en gene­ral, però no tenen en compte un sec­tor, l’artístic, que més enllà del seu recor­re­gut comer­cial en gran part no té aquests prin­ci­pis.”

“Els crítics, com els artis­tes, veuen com els para­lit­zen pro­jec­tes que fa mesos que tre­ba­llen. L’entrada de nous encàrrecs pro­ba­ble­ment es dila­tarà en el temps. Seria desit­ja­ble que es reduïssin o se sus­pen­gues­sin les quo­tes dels autònoms, es fle­xi­bi­lit­zes­sin els paga­ments dels impos­tos asso­ci­ats a la seva acti­vi­tat i s’ampli­es­sin les línies de sub­venció ori­en­ta­des al desen­vo­lu­pa­ment de pro­jec­tes de recerca que no depen­guin direc­ta­ment de les pro­gra­ma­ci­ons de ter­cers”, diu Del Diego.