A Colòmbia, Cambodja, el Nepal, els Estats Units, Eslovènia, l’Argentina... arreu del món hi ha centenars de catalans confinats que volen tornar però no poden. La Mireia i en Jordi es van conèixer viatjant pel sud-est asiàtic i la crisi del coronavirus els va enxampar a Cambodja. Estan mirant de venir com més aviat millor, però cada vegada operen menys companyies aèries i hi ha més aeroports tancats. No es refien de comprar vols per internet, a les oficines no troben personal i al telèfon no s’hi posen. “Diuen que hi ha pocs casos de coronavirus aquí però tampoc no ens ho creiem. Això és l’Àsia, de les dades oficials ves a saber si ens en podem fiar. Si ens agafa aquí l’epidèmia, els hospitals ja han dit que primer prioritzaran els cambodjans i per últim els turistes, però tampoc no és garantia de res perquè els hospitals públics són com són i els privats costen una morterada”, explica en Jordi, que denuncia una pujada de preus “molt bèstia” de les companyies aèries: “Aprofitant-se d’una crisi global estan intentant treure partit amb els nostres diners, és indignant.”

La Marta i les seves quatre amigues, en canvi, van tenir més sort i van poder tornar d’unes illes a Morro de São Paulo: “No havíem notat res, estàvem en una bombolleta, sota una palmera la mar de felices, fins que vam començar a veure gent amb mascareta.” L’alarma va anar creixent i van comprar un bitllet d’Iberia per 400 euros. Al cap de poc els van cancel·lar el vol i es van haver d’espavilar per arribar a São Paulo, des d’on, després d’una odissea de gestions, els van canviar els bitllets per un vol cap a Madrid que a internet costava 2.000 euros. No els van cobrar la diferència, tampoc per facturar les maletes ni per la connexió Madrid-Barcelona.

El mateix aïllament experimentaven la Clara, l’Asun i l’Andrés, d’Argentona, Mataró i Madrid, a la vall de Runchet, al Nepal, on feien de professors d’anglès i informàtica a la mainada enviats per l’ONG Mataró to Nepal. Van baixar a la capital, Kàtmandu, per tramitar papers i van descobrir que tot estava tancat. “Com que no tenien wifi ni res al poble, s’han trobat que no poden renovar els visats i no poden tornar cap aquí”, lamenta el president de l’ONG, Quico Silva. Dilluns van comprar bitllets de tornada, però Qatar Airways els ha comunicat que no podrien volar perquè han cancel·lat totes les sortides i arribades. Tampoc no poden tornar a Runchet, a tres dies, perquè no hi ha mitjans de transport.

Atrapat també està l’Aaron, un jove estudiant de 18 anys que feia pràctiques a Ljubljana. Hi va anar d’Erasmus el 30 de gener i havia de tornar a finals d’abril, però es va trobar que l’aeroport de la capital eslovena tancava. “L’ambaixada de Ljubljana ens va dir que agafés un avió on fos i se n’anés. On envio jo el meu fill? Només hi havia vols a Frankfurt”, s’exclama la Yolanda. “Perquè es quedés tirat en un aeroport, millor al seu pis, on està sol però almenys té un llit”, hi afegeix. L’Aaron tenia una mica de febre i mal de cap, però la cosa no va anar a més. Dilluns va sortir a comprar un termòmetre i ja li havia baixat la temperatura. La Yolanda es queixa de l’ambaixada espanyola: “Ens ha dit dues coses, que cada dia mirem la seva pàgina web i que els porti una fotografia de carnet. Està tot tancat i necessites un permís per anar pel carrer. No entenc encara per què la volen”. En canvi, el delegat de la Generalitat als Balcans, Eric Hauk, els va donar “molta tranquil·litat”: “Almenys a la conselleria d’Exteriors han estat clars, que no el podien portar, però li donen suport i estan per ell.”

Des de Cambodja, en Jordi hi coincideix: “L’ambaixada no ha contactat amb nosaltres, només volen que ens registrem, però ja està, aquí s’acaba la seva ajuda. La conselleria s’està preocupant molt més, fa un parell de dies em va trucar el conseller per preocupar-se per quina era la nostra situació.”

El departament de Bernat Solé està rebent tota mena de queixes de vols de repatriació a preus força elevats. Fa més d’una setmana que gestiona casos de catalans que volen tornar, un miler fins ara. La majoria de consultes provenen de ciutadans que són al continent americà, a Europa i al sud-est asiàtic. Dels Estats Units i l’Argentina són els països des d’on més els contacten, però també de Mèxic, el Perú, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Gàmbia, el Marroc o Austràlia. Han atès, per exemple, un grup de quatre catalans que estan fent quarantena a Split, a Croàcia, a qui assisteixen perquè puguin sortir del país un cop acabi el confinament. Igualment, gestionen la tornada esglaonada de quatre estudiants menors d’edat que cursaven quart d’ESO i primer de batxillerat als EUA. En Josep Maria pateix perquè la seva filla, de només quinze anys, ha d’agafar un vol a Los Angeles amb escala a Dallas i Londres abans d’arribar a Barcelona. “Estem neguitosos perquè és un vol amb moltes escales, són menors, viatgen sols, ens fa patir molt perquè hi ha restriccions aèries i en alguna escala hi pot haver algun problema”. La noia vola des d’ahir i ha d’arribar aquesta tarda.