Algunes plataformes llibresques continuen publicant les seves llistes de títols més venuts, com si aquí no hagués passat res ni calgués advertir que un supervendes, a dia d’avui, en faria prou d’acreditar mitja dotzena d’exemplars despatxats. El Gremi d’Editors, en canvi, ha deixat de publicar l’informe setmanal de vendes Libridata, el seu rànquing de referència, des de l’11 de març, conscient de la irrellevància del gest. És un dels efectes potser més superflus de l’expansió del coronavirus, però un símptoma clar que el món del llibre passa un dels seus pitjors moments, i en plena campanya de Sant Jordi. Amb totes les llibreries tancades, només ha quedat el consol de la venda en línia, que molts establiments petits, per falta d’infraestructura, no es poden permetre i que bàsicament serveix per assegurar una presència a les xarxes que mantingui les constants vitals del negoci fins a la reobertura.

“En una situació com aquesta, ningú pot dedicar els recursos a desenvolupar pàgines web, sinó que ha de reduir la despesa tant com sigui possible”, talla en sec la presidenta del Gremi de Llibreters, M. Carme Ferrer, davant el suggeriment que potser algunes llibreries hauran aprofitat l’ocasió per posar-se al dia a la xarxa. Cap d’elles pot competir, de fet, amb plataformes ja consolidades, com la mastodòntica Amazon, o amb grans grups que disposen de la logística adequada per gestionar tant les demandes com la distribució. A la resta, en canvi, a penes els surt a compte: “Si has d’anar a la llibreria per preparar una o dues comandes al dia, no et surten els números”, lamenta Ferrer, tot i que admet que ara mateix aquest escàs moviment de caixa és l’únic a què aferrar-se.

No disposa de xifres, però li consta que “moltes llibreries, moltes, sobretot de les que tenen tres o quatre treballadors, han hagut de presentar expedients temporals d’ocupació”. La situació és tan dramàtica, que fa dies que el Gremi de Llibreters negocia tant amb la Generalitat com amb la Diputació de Barcelona i també amb els ajuntaments l’obtenció d’ajudes per al sector . “Si no entra res, no podem seguir pagant ni lloguer, ni llum, ni proveïdors, ni salaris”, remarca la presidenta, que entre les mesures que el col·lectiu està proposant a les administracions, avança la suspensió del cobrament de l’IBI, l’IRPF i l’IVA corresponent a aquest període, a més de facilitats per aconseguir crèdits al 0% d’interès. Tot i que detecta “bona disponibilitat” de la conselleria de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals, Ferrer és conscient dels entrebancs, perquè “algunes d’aquestes disposicions depenen de l’Estat”.

La creació, la setmana passada, de la plataforma Llibreries Obertes , que aplega 280 establiments de tot Catalunya, té per objecte aplanar la gestió en línia, però algunes llibreries s’ hi han mostrat reticents pel fet que les vendes siguin administrades pels promotors (els associats reben el 50% de la venda al moment, i la resta, quan puguin entregar el llibre al client). M. Carme Ferrer creu que totes les opcions són bones, “en moments tan convulsos”, i li consta que hi ha llibreries que prefereixen vendre exclusivament a través del seu propi web, i d’altres que s’han adherit no només a Llibreries Obertes, sinó també a Libelista , que aplega llibreries de tot l’Estat, per fer-se al màxim de visibles. La veritat és que també n’hi ha d’altres que han optat per no oferir cap lliurament mentre duri l’estat d’alarma actual, com Nollegiu, “per no posar a ningú en risc”, tot que es poden fer igualment comandes en línia, i algunes que han emprès campanyes actives a favor de la relectura dels títols que els lectors ja tinguin a casa, com la Llibreria 22 de Girona.

En qualsevol cas, mentre les grans plataformes continuen facturant, encara que sigui a un ritme menor i amb uns terminis d’entrega força més laxos i imprevisibles, les llibreries de proximitat fan la viu-viu amb comandes quasi familiars, tal com ho explica Ferrer, que regenta la llibreria Empúries, també a Girona: “Més d’un cop jo mateixa he deixat un llibre a casa del client, o en algun comerç de confiança dels que poden obrir perquè vagi allà a recollir-lo.”