El Xavier, estudiant de primer d’ESO a l’institut Pau Vila de Sabadell, passa hores davant de l’ordinador. Des del primer dia de confinament, li arriben deures a través del correu electrònic i plataformes com Google Drive o el Classroom. Ell ha decidit fer-se un horari que intenta complir, però sense atabalar-se. “Se’m fa estrany no tenir un calendari tan marcat i que en qualsevol moment pugui arribar una feina nova, però per mi no és una situació d’estrès perquè sense vida social i sense extraescolars tenim tot el temps del món per fer els deures”, opina.

La plataforma Classroom és ara el seu principal referent. “Abans, els professors la utilitzaven per avaluar la nostra competència digital. Ara pengen les feines i fins i tot vídeos explicatius i responen preguntes. S’ha tornat un espai imprescindible.”

També participa en classes on line, videoconferències que munten alguns professors i on els alumnes es connecten de manera voluntària. “L’altre dia ens van fer una prova d’anglès, però jo crec que això no pot servir per avaluar perquè hi ha alumnes que no hi participen”, afirma.

L’institut Joan Pelegrí de Barcelona segueix un criteri similar. “Aquí fem servir el Google Drive, en què els professors van posant els deures per no perdre el ritme”, explica el Marc, de quart d’ESO. Però no tots els mestres fan el mateix. “Ara sembla que començarem a fer més videoconferències per avançar matèria, un tema que em preocupa perquè jo a classe estic més atent que a casa, on treballo amb una calma que potser em pot perjudicar”, reflexiona el Marc, per qui la possibilitat que les classes s’allarguin fins al juliol seria un mal menor. “No m’agradaria, però ho entenc. Si no serà molt difícil poder avaluar aquest tercer trimestre.”

Per la Júlia, estudiant de primer de batxillerat a l’IES Sant Quirze, la hipòtesi de fer classes al juliol no li agrada. “Es faria molt pesat per la calor”, opina. Ella, que fa deures a través de plataformes com el Houseparty i el Drive seria més partidària d’articular un sistema d’avaluació a través dels treballs que es vagin fent. “Jo m’organitzo i intento fer la feina que m’encarreguen el mateix dia. M’agradaria que s’avalués el treball que fem i no que ens facin exàmens a final de curs”, subratlla. A vegades, però, no és fàcil: “Per mi el pitjor és que et pot caure una feina en qualsevol moment i això m’estressa. També em sembla sorprenent que en algunes assignatures fem més ara a casa del que fèiem a classe, però depèn molt de cada professor.”

Aquesta falta d’unanimitat en els criteris no només fa que cada professor organitzi la matèria de la manera que cregui més oportuna, sinó que fa que alguns alumnes no tinguin consciència que res del que fan pugui ser avaluable. “Nosaltres hem rebut una sèrie de recomanacions. En cap cas, però, són treballs obligatoris”, assegura la Jana, que cursa segon d’ESO a l’IES Sant Quirze. Ella fa cada dia “una assignatura”. Es connecta a través de la plataforma Click-edu, però, a diferència del que passa en altres centres, no està avançant matèria. “Ho fem per estar actius i repassar”, assegura.

A l’institut Pau Vila, en canvi, hi ha professors que sobrecarreguen els alumnes amb temaris nous. “Hi ha algun mestre que pensen que només tenim la seva assignatura”, es queixa el Xavier, que veu com a mesura que avança el confinament augmenta la quantitat de deures. “Jo soc d’estar a casa, però no tant”, diu. I expressa una preocupació: “Espero que al final no pensin que també podem anar aprenent així i ens acabin imposant els teledeures, com han imposat a alguns pares el teletreball.”